La portada de mañana
Acceder
Los técnicos se topan con la resistencia de los gobiernos en la sexta ola
La Constitución que tras 43 años ni se renueva ni se cumple
OPINIÓN | Todos de puente, por Antón Losada

Una ruta per pobles fantasma a les comarques de Castelló

Una estampa de Mas del Rogle, a L'Alcora. / José Manuel Puchol

A l’interior de la província de Castelló hi ha uns quants pobles abandonats en les últimes dècades. En la majoria dels casos es tracta de llogarets o masades en zones rurals que, a poc a poc, van anar buidant-se per la falta de serveis fins que van quedar completament deshabitades. 

“De xiqueta recorde que ens hi acostàvem amb la bicicleta”, recorda Amparo, una veïna que vivia en la pedania d’Araia (l’Alcora, 10.500 habitants), que té molt present l’estampa del Mas del Rogle, un llogaret pròxim i abandonat a la comarca castellonenca de l’Alcalatén: “Ja d’adults, hem continuat acostant-nos-hi com a part de la nostra ruta de passeig”.

Precisament, Araia se situa a penes a set quilòmetres de l’Alcora i és una pedania formada per un conjunt de nuclis urbans menuts d’origen àrab entre els quals hi ha el Mas del Rogle, els arxius del qual es van cremar el 1936, durant la Guerra Civil, com apunta el cronista José Manuel Puchol: “Estem davant un més dels moltíssims pobles despoblats i en ruïnes després d’emigrar els seus veïns a la recerca de millors condicions de vida”.

En aquest cas, la despoblació es va produir, com en altres llocs pròxims “com Figueroles, Costur, les Useres o Llucena”, en acabar la guerra (1939) pel trasllat de les famílies que hi residien a l’Alcora, una localitat en creixement per l’augment d’indústries dedicades a la producció ceràmica. La “punta final” es va produir a conseqüència del tancament de l’escola a Araia, al final de la dècada dels seixanta del segle passat, apunta Puchol.

El Mas d’Escrig

A la comarca de l’Alcalatén se situa el Mas d’Escrig, a Benafigos, una localitat menuda de tot just 150 habitants. La pedania té arrels medievals –té l’origen en la repoblació del Regne de València per pobladors cristians aragonesos i catalans en els segles XIII i XIV– i els seus últims habitants van abandonar el poblat al final de la dècada dels anys seixanta del segle passat, tal com recorda el cronista Miguel Ángel Martín.

Com en molts altres casos, la Guerra Civil marca un abans i un després en la història d’aquest llogaret, l’estil de vida del qual estava íntimament lligat a l’agricultura i la ramaderia, i fins i tot la caça: “Els seus habitants estaven condemnats a l’aïllament i a l’autosuficiència, a l’autoconsum, a una economia pràcticament de supervivència”. Les dures condicions de vida van empényer els pocs veïns que encara residien al Mas d’Escrig a emigrar a poblacions més grans, com Onda o l’Alcora, on era més fàcil trobar faena en la indústria.

Entre 13 i 15 habitatges apunta Martín que componien el nucli del Mas d’Escrig, que va arribar a tindre mig centenar d’habitants en el primer terç del segle XX.

Les Alberedes

Un altre d’aquests exemples és les Alberedes, un nucli menut amb una vintena d’habitatges situat en el terme municipal de Portell de Morella (un municipi de tan sols uns 200 habitants), a la comarca dels Ports, que estava situat en el límit entre les províncies de Castelló i Terol.

Situada a la vora del riu de la Cuba, el seu últim habitant va abandonar el llogaret el 1990. Es tracta d’una pedania formada per una trentena d’edificacions, que va estar habitada fins a finals del segle passat. S’hi localitza l’ermita de Sant Marc, d’estil gòtic, que data dels segles XIII-XIV. La construcció presenta un sostre de fusta decorada i sòl empedrat amb pedra de cudols de riu formant una flor de lis. Aquest nucli menut també va comptar en els seus temps més pròspers amb una ferreria, una fusteria i una taverna.

Igual que la trama urbana de Portell, el nucli de les Alberedes conserva l’estructura i habitatges originals, cosa que li atorga l’encant especial del que va ser, d’allò viscut pels seus pobladors, de la tradició, de l’essència... d’allò irrepetible per ser autèntic.

Es dona la circumstància que la primavera passada va començar un procés per a intentar recuperar aquest enclavament com un espai de turisme d’interior de la mà d’una família que ha començat reformant una dels habitatges, però que té la intenció de recuperar la resta de les edificacions.

Saranyana

També a la comarca dels Ports, pròxima a Aragó, està Saranyana, una pedania abandonada i “quasi fantasma” que pertany a la localitat de la Todolella. El poblat roman abandonat des de la segona meitat del segle XX i l’ajuntament treballa des de fa una dècada per intentar recuperar aquest enclavament en el context d’una ruta pel paratge natural que emmarca el terme de la Todolella, que a penes té 140 habitants.

Saranyana és un exemple d’arquitectura rural i en el passat va tindre una església (la que es conserva és del segle XVII, encara que hi ha restes d’una altra construcció religiosa d’estil preromànic del segle XIII de l’època en què Balasc d’Alagó en va impulsar la repoblació), un ajuntament pedani –que també va ser utilitzat com a llotja– i una presó.

Aquests són només alguns exemples, però podem trobar-ne d’altres a l’Alt Millars com el Rul, a Sucaina, deshabitat des de la dècada dels setanta del segle XX; Bibioj, a Vilafermosa; la Granella, al Castell de Vilamalefa; Campos d’Arenós, a Montanejos, que va quedar inundat per les aigües de l’embassament d’Arenós el 1972; o les Mores, Lludient, deshabitat des del 1965, entre altres casos.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats