Sagunt reivindica el seu llegat sefardita

L’empremta jueva a Sagunt es remunta a l’època romana. En dues làmines de plom trobades al castell de Sagunt datades entre finals del segle I o principis del segle II de la nostra era figura el nom de déu (lao) en caràcters hebreus. Es tracta, segons la Xarxa de Jueries d’Espanya Camins de Sefarad, de la prova més antiga que situa l’existència d’una comunitat jueva a Espanya.

Durant l’època musulmana hi ha constància de la presència d’un barri jueu a la capital de la comarca valenciana del Camp de Morvedre, i durant la reconquesta s’instal·len a la ciutat quatre famílies (Muza, Abrafim Benefia, Jucef Abufach i Açach Avenrós) que tenien privilegis reials concedits per Jaume I. El 1273 està registrada una concessió real a Jucef Avinxaprut dels banys de la vila a canvi de 200 sous a l’any.

La jueria de Sagunt va anar creixent durant el segle XIII fins a convertir-se en una de les més importants del Regne de València –arribaria a ser la més gran– i va viure diferents vaivens fins que els sefardites (els hebreus que vivien a Espanya) van ser expulsats, amb la resta dels jueus que residien al país, al final del segle XV per ordre dels Reis Catòlics (1492).

Ara, més de cinc segles després, la ciutat de Sagunt reivindica el seu passat multicultural, i més concretament jueu, amb activitats com el I Setembre Sefardita. Al llarg d’aquest mes, la ciutat acollirà diverses activitats (visites guiades, actuacions de música sefardita, rutes nocturnes pel barri de la Jueria, conferències, diàlegs, degustació de productes sefardites...). “Ens comprometem a mantindre viva tota aquesta part del nostre passat lligat al nostre patrimoni cultural i donar-lo a conéixer i fer-ne partícip la gent”, explicava l’alcalde, Darío Moreno.

La jueria de Sagunt

En el nucli antic de Sagunt es conserva encara el traçat de l’antiga jueria o call (l’aljama) amb els seus carrers estrets, a què s’accedeix per la Porta de la Sang (un senzill arc de mig punt). Aquesta estructura és l’única resta que es conserva d’una tanca alçada pels habitants del barri per a la seua pròpia seguretat el 1321 en virtut d’un permís concedit per la Corona.

Entre les edificacions que encara es conserven hi ha la Casa dels Berenguer, que en part de l’edat mitjana va ser la residència del clavari de l’aljama, el responsable econòmic de la comunitat hebrea. Al costat d’aquesta edificació hauria estat la sinagoga, hui desapareguda, i davall del temple religiós, un mikve del qual es conserven les escales d’accés, l’espai de bany ritual o l’entrada d’aigua.

Ja en el vessant del castell està l’antic cementeri jueu, un dels més importants d’Espanya, que té hipogeus voltes excavades davall la superfície, fosses rupestres i fosses laterals, enterraments en terra i fins i tot panteons. El cementeri, que té prop de cinc hectàrees, ha permés recuperar també túmuls i diversos objectes que, la majoria, s’exposen en el Museu Epigràfic del castell mateix. De la seua banda, altres objectes importants –com les dues làmines de plom amb inscripcions– s’exposen en el Museu Històric, que ocupa un edifici construït a principis del segle IV per la família jueva dels Legem per servir de carnisseria.