Salaris baixos, lloguers alts, faena temporal: només el 13% dels joves valencians poden emancipar-se

La Comunitat Valenciana continua sent un dels territoris més hostils per a l’emancipació juvenil. Segons les dades de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, és la segona comunitat autònoma amb menys taxa d’emancipació: a penes el 13,4% dels menors de 30 anys havien eixit de la llar familiar en el primer semestre del 2022. A l’Estat espanyol, només va per davant Cantàbria.

Entre les causes, l’estudi apunta la precarietat laboral, els salaris baixos, la taxa de temporalitat i els preus del lloguer. El percentatge d’emancipació xoca amb el percentatge de joves amb faena, que és del 43% segons l’informe, quasi un 23% més que l’any anterior, mentre que el 35% estudiaven i treballaven alhora.

Amb les xifres salarials estudiades pel Consell de la Joventut, s’estima que un jove valencià necessitaria el salari entre 5 i 6 anys per a emancipar-se. Per a llogar un habitatge en solitari, una persona menor de 29 anys hauria de destinar el 72% del salari; per a una hipoteca, necessitaria el 46,7% del jornal i tindre un matalaf de 37.500 euros. Si comparteix pis de lloguer, el percentatge continua sent superior al recomanat: un 37,6%.

L’estudi destaca que, encara que s’ha reduït la temporalitat en la contractació –un efecte de la reforma laboral–, la resta dels indicadors de precarietat laboral “continuen mostrant xifres preocupants”. Entre aquestes, que el 50,8% de les persones joves que treballen a temps parcial al territori valencià ho fan de manera involuntària. Així mateix, el salari mitjà que perceben les persones valencianes menors de 30 anys és de 805,88 euros, una xifra que reflecteix la pèrdua de poder adquisitiu respecte de l’any anterior i que està per davall del salari mínim interprofessional (1.080 euros) i la mitjana estatal (902,91 euros).

L’informe s’ha presentat dijous en el Centre del Carme amb representants del Consell de la Joventut d’Espanya i el Consell Valencià de la Joventut, que han reclamat mesures estructurals a llarg termini per a combatre l’empobriment de la joventut. “Volem anar un pas més enllà i que es posen en marxa polítiques que produïsquen canvis estructurals que tinguen un impacte profund en el mercat laboral i de l’habitatge, com és la regulació del preu del lloguer, l’augment del parc públic d’habitatge, l’augment del salari mínim interprofessional o la prohibició de les pràctiques no remunerades”, ha reclamat Esther Martínez, vicepresidenta de l’entitat.