Sandra Gómez, candidata socialista europea: “El repte més gran d’Europa és frenar l’extrema dreta”

El PSOE va confirmar el 30 d’abril passat la candidatura de la portaveu socialista encara a l’Ajuntament de València, Sandra Gómez, al Parlament Europeu. La també secretària general del PSPV de València ciutat, càrrec que mantindrà durant el seu periple europeu, partirà en el lloc número 14 de la llista que encapçala la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Gómez té moltes opcions d’obtindre escó, atés que les enquestes atorguen als socialistes entre 20 i 22 eurodiputats.

La que va ser també vicealcaldessa durant el mandat passat fa el salt a Brussel·les després que Inmaculada Rodríguez Piñero anunciara que no es presentaria a la reelecció després de dues legislatures. Aquestes són les seues impressions sobre la faena feta en l’Ajuntament en els últims anys i els reptes que es presenten a partir d’ara a escala europea.

Abans de centrar-nos en les eleccions europees, quin balanç fa del seu pas per l’Ajuntament?

Estic bastant orgullosa de la faena feta, segurament també amb errors i alguns problemes, però crec sincerament que la ciutat que deixem és una ciutat molt millor de la que ens vam trobar. Crec que ací la faena que hem fet com a Partit Socialista ha marcat moltes diferències. Per exemple, quant a la posada en valor d’una transformació urbana, amb conversions en zona de vianants en tots els barris i amb la recuperació d’espai públic o amb la generació de parcs i places noves. També hem posat en valor que aquesta València havia d’avançar, havia de tindre un projecte econòmic local, atraient inversions, generant una economia més innovadora, sent Capital de Turisme Sostenible, posant l’accent en el fet que ningú es quedara arrere gràcies a les polítiques d’ocupació de València Activa. Hem fomentat la protecció de les dones víctimes de violència masclista amb la creació del grup Gamma de la Policia Local i hem assolit fites com la Capital Verda Europea o els Gay Games. Sincerament, crec que el llegat és importantíssim.

Per què creu llavors que no van ser capaços de retindre el Govern municipal?

Crec que van ser unes eleccions molt complicades, ara que es parla tant de la guerra bruta, els pseudomitjans i les faules. Crec que, si hi ha una campanya que representa tot això, va ser la de les eleccions de maig del 2023, en què es va parlar de tot menys de la ciutat. En la qual vaig haver de dedicar més temps a parlar si em votaria un tal Txapote o a desmentir Esteban González Pons, que deia que teníem un delinqüent en la llista, generant faules i mentides amb les ocupacions il·legals, que ara sembla que ja no hi ha ocupacions il·legals. El PP, amb una gran capacitat que hui està a debat, va generar un marc perquè es parlara de tot menys de la ciutat de València i així es va votar a tot Espanya. Encara amb aquesta campanya brutal d’assetjament i enderrocament al Partit Socialista, vam guanyar vots. Altres, en aquest cas Compromís, que tenia l’alcaldia amb tot el que suposa, haurà d’analitzar per què va perdre un regidor.

Per fer una mica d’autocrítica, van poder fer més quant als límits als apartaments turístics i al foment de l’habitatge públic?

Jo crec que, sincerament, sempre es pot fer més, per descomptat. En el tema de la moratòria de permisos per a nous apartaments turístics vam treballar més d’un any sobre l’estudi que ens possibilitaria aprovar-la, tal com marca la llei. El PP l’ha deixada en un calaix, perquè la senyora alcaldessa, María José Catalá, prefereix estar del costat dels especuladors i dels que no creuen en l’habitatge com un dret, sinó com un actiu amb què especular a costa del patiment de les famílies. A més, el problema dels apartaments turístics s’ha disparat en l’últim any, en què se n’han sumat 4.000 de nous, segons les dades oficials de l’Ajuntament, la major part il·legals, perquè la senyora Catalá ha promogut aquesta sensació d’impunitat. Quant a l’habitatge públic, només en els últims quatre anys vam impulsar un pla per a la construcció de 400 habitatges, més del que el PP pot presentar per a aquesta legislatura.

El PP sempre repeteix que només van ser capaços de construir 14 habitatges. Quines dades manegen vostés?

L’altre dia, en el ple ja vaig preguntar d’on eixia aquesta xifra absurda. Fixa’t si són generadors de faules que parlaven exclusivament dels habitatges del Servei d’Habitatge Social, per bé que l’informe de gestió de l’empresa municipal Aumsa del 2023, aprovat amb els vots del PP, reflecteix els 400 habitatges que estan amb la llicència atorgada, en construcció o amb les claus a punt de donar-se. Com si Aumsa no formara part de l’Ajuntament. És una mentida com l’estafa fiscal. Han aprovat una rebaixa de l’impost de béns immobles (IBI) que en realitat ha suposat una rebaixa mitjana de 70 euros, que en zones com Benimàmet es redueix a 30 euros, però que segons les bases de dades de l’Ajuntament, per als grans tenidors genera estalvis de fins a 20.000 euros a l’any. Hi ha un fons d’inversió que té apartaments turístics que gràcies a la senyora Catalá s’estalviarà 20.000 euros, mentre que s’han pujat els lloguers d’Aumsa.

El tema del nou estadi del València CF ha sigut un dels seus cavalls de batalla. Com veu l’escenari després de la reunió i per què no hi va acudir com a portaveu socialista?

La reunió va ser una decepció, començant per l’absència de l’alcaldessa. Es va constatar que María José Catalá està disposada a no fer res per a impedir que el 3 d’agost Peter Lim recupere tots els drets urbanístics sense necessitat d’haver de complir cap compromís ni, per descomptat, aportar cap mena de garantia. En el meu cas, aquest tema ja el porta de primera mà el meu portaveu adjunt, Borja Sanjuán, ja que al juliol jo ja no estaré en l’Ajuntament i la cosa més normal és que l’assumisca la persona que em substituirà com a portaveu. Entenc que l’alcaldessa continuarà sent alcaldessa i, per tant, en un tema de ciutat tan important com aquest, el mínim, si de veritat volia el suport del Partit Socialista, és que hi haguera acudit.

Deixa Borja Sanjuán com a portaveu, però tothom parla de Pilar Bernabé com a possible candidata a l’alcaldia. Què li sembla?

No ha arribat encara cap debat sobre nous lideratges. Jo soc la secretària general de la ciutat de València i crec que li anirà molt bé a aquesta ciutat que òbriga espais i que els seus referents transcendisquen una mica l’àmbit local. Continuaré defensant la meua ciutat i el projecte del meu partit en altres espais que ens poden ajudar a guanyar pes polític. És cert que després vindrà un inici en què els companys i companyes decidiran qui volen que siga la seua nova direcció política. Jo mateixa vaig anar a unes primàries i els companys i companyes van decidir donar-me la seua confiança i això, quan siga el moment, passarà a la ciutat de València.

Com arriba el seu partit amb vista a aquestes eleccions europees després de la reflexió de Pedro Sánchez?

La cosa més important és que ha posat damunt la taula i damunt l’agenda política una cosa que jo fa més d’un any que denuncie i és la generació de faules de la dreta. El que ens ha fet a tots és també reflexionar si s’hi val tot en política, sobre si valen els atacs personals, familiars injuriosos continus. Jo crec que no. El que cap és una crítica, tant de bo constructiva, però una crítica, que podrà ser algunes vegades més aguditzada, però una confrontació d’idees i de models, de projectes. Però que, quan el teu projecte no és el majoritari, com li va passar al PP en les eleccions de juliol, optes per una campanya d’assetjament i enderrocament personal i familiar no em sembla bé. Jo crec que ha fet bé de posar damunt la taula la deriva que vivíem en aquest país.

Sembla que Von der Leyen no descarta pactes amb l’extrema dreta. Els preocupa?

Per això aquestes eleccions europees són tan importants, perquè hem de reduir a la mínima expressió la representació de l’extrema dreta i a Espanya hem de fer una aportació important perquè no tinga força. Clar que ficar l’extrema dreta en els governs té conseqüències. Ja no es tracta només dels discursos que inciten a l’odi, sinó que es passa als fets. Tenim en l’Ajuntament de València una regidora de Vox que diu a un espanyol que, com que és de raça negra, ha de tornar-se’n al seu país, llançant missatges absolutament racistes. Quan governen esborren totes les polítiques d’ocupació dedicades a les dones. Enguany, que som Capital Verda Europea, tenim el responsable de l’àrea de Devesa-Albufera que diu que el canvi climàtic no existeix. Quan governa l’extrema dreta en la Generalitat Valenciana, tenim a una associació que es dedica a assessorar homes acusats de violència de gènere i rep subvenció pública, és molt greu. O lleis com la de la falsa concòrdia que reben retrets de l’ONU. Clar que l’extrema dreta, quan entra en els governs, afecta la vida de la gent i per això a Europa, que és objectivament on es decideix tot, no pot entrar l’extrema dreta. El problema que té el PP és el complex continu, l’altre dia escoltava Feijóo parlant d’immigració com a sinònim de delinqüència i no eixia de la meua sorpresa.

Què creu que pot aportar al debat europeu?

Hi ha una part important i és que, quan vaig tindre responsabilitats en el Govern municipal, vaig fer que aquesta ciutat mirara Europa. Per exemple, el treball des de l’Àrea de Turisme perquè València tinguera un projecte sostenible i integrat en el territori que Europa ens va reconéixer com a Capital del Turisme Sostenible. Vam treballar en la renaturalització i en la millora de la qualitat de vida en el nostre espai públic, invertint bona part de la nostra faena a ser Capital Verda Europea, arreplegant fons com els Next Generation o l’Edusi ,que han possibilitat la regeneració del Cabanyal o la generació de nous espais, com la superilla de la Petxina. També vull agafar el testimoni d’Inmaculada Rodríguez-Piñero, que- més enllà de ser eurodiputada socialista- ha sigut l’eurodiputada valenciana de referència, i els diferents sectors econòmics s’han recolzat en ella. Vull agafar aquest testimoni i aquests deures perquè hi ha molts reptes a què ens hem d’enfrontar en el mandat següent, com per exemple en el sector tèxtil, que tindrà cinc normatives que els afectaran pel tema del fast fashion i cal acompanyar-los per a poder fer una transició.

Quins temes seran els prioritaris per a vosté pel que fa a València i la Comunitat Valenciana?

Tenim la qüestió del tèxtil, de la ceràmica, de l’agricultura. Per cert, em va semblar ridícul quan el president de la Generalitat, el senyor Carlos Mazón, va anunciar que havia arribat a un acord amb el comissari d’Agricultura sobre el tractament en fred de la mandarina i automàticament va eixir el comissari a desmentir-lo, que no s’havia acordat. Imagina la frustració per a tot el sector del camp. Ací ha quedat molt mal parat. D’altra banda, tant el senyor Mazón com la senyora Catalá tenen molt difícil en aquesta campanya explicar el tema del Corredor Mediterrani. Per què el Grup Popular, i m’agradaria sentir el senyor González Pons, va votar en contra de l’actualització del reglament en què quedava garantit el finançament per a connectar l’aeroport d’Alacant amb el Corredor o el port de Castelló amb el Corredor.

Quin és, des del seu punt de vista, el repte més important que té Europa?

És sobretot frenar l’extrema dreta. Jo crec que la valoració que es pot fer d’aquesta legislatura que acaba és positiva per tal com ha sigut capaç de superar una crisi social, sanitària i econòmica tan important com va ser la de la Covid-19 i ha possibilitat que economies com la nostra no sols no hagen quedat sepultades, com va passar entre el 2007 i el 2024, sinó que estem quasi en el nostre millor moment gràcies a una aposta diferent per afavorir la inversió pública i la protecció social. I ens ha posat en màxims d’ocupació. Crec que aquesta bona senda d’una Europa unida no pot quedar truncada per l’entrada de l’extrema dreta.

Quant als conflictes bèl·lics com els d’Ucraïna o Palestina, creu que s’hi dona la resposta que caldria esperar?

Efectivament, per això estem ací al campus de Filosofia de la Universitat de València donant suport a l’acampada en favor de Palestina. Jo crec que el que va dir Borrell l’altre dia representa la major part de les persones i és que no podem consentir que en ple segle XXI hi haja una guerra i es mate indiscriminadament població civil palestina, això cal condemnar-ho enèrgicament. I una de les coses de què més orgullosa estic del Govern d’Espanya és que és dels únics que es mulla i defensa l’Estat palestí com a única via per a intentar acordar la pau i el diàleg en el futur. Per això estem ací, perquè fixa’t a quins extrems ha arribat la dreta que em deixa perplexa. L’altre dia deien Borja Sémper i Isabel Díaz Ayuso que les acampades de la gent jove que denuncia el patiment de la població civil palestina són moviments a favor de Hamàs. Però vejam, reconéixer que Hamàs és una banda terrorista que ha mort població civil israeliana ho hem dit tots. No és igual de compatible dir que hi ha un atac criminal contra la població civil de Palestina que mata a desenes de milers de xiquets i xiquetes, dones i famílies i persones a Gaza? Per què ha de ser incompatible? Hem de mirar cap a una altra banda i obviar el patiment d’una població que està destrossada? Quan sent la falta d’humanitat amb què parlen, em costa reconéixer-los com una família democratacristiana conservadora i els veig més situats en l’extrema dreta. Per descomptat que Europa ha de tindre més pes en afers exteriors i ha d’aconseguir una posició única per a tindre més pes.