Sanitat manté silenci sobre la pròrroga de la privatització de l’Hospital del Vinolopó, amb les pitjors ràtios en atenció primària

L’hospital del Vinalopó i la seua xarxa d’atenció primària, amb 140.000 habitants assignats de les localitats d’Elx, Crevillent, Asp, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares, és l’únic de gestió privada que queda en tota la Comunitat Valenciana. El Govern del Botànic va recuperar la gestió pública, una vegada vençuts dels contractes de 15 anys, del d’Alzira primer i del de Torrevella després. A més, abans de finalitzar el mandat passat i de perdre l’executiu autonòmic, van iniciar els tràmits per a fer el mateix a Dénia i Manises.

Amb l’arribada del bipartit del PP i de Vox i amb el popular Marciano Gómez al capdavant de la Conselleria de Sanitat, es va culminar la recuperació d’aquestes dues últimes àrees de salut, amb l’aval d’informes tècnics demolidors que desaconsellaven mantindre el sistema de gestió privada per la seua ineficiència i conflictivitat.

No obstant això, en el cas del Vinalopó, gestionat per Ribera Salud, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va reafirmar el 7 de maig passat el seu propòsit de prorrogar el contracte que venç el 31 de maig de l’any que ve. El president de l’empresa és Alberto de Rosa, germà del diputat del PP en el Congrés Fernando de Rosa. El contracte preveu l’opció d’una pròrroga per cinc anys.

Tal com estableix el contracte, Sanitat ha de notificar un any abans del venciment de contracte si activarà la pròrroga o si al final del contracte quedarà resolt i, per tant, l’Administració tornarà a assumir la gestió directa de l’àrea de salut. Quan falten cinc dies perquè es complisca el termini, no hi ha constància que la Conselleria haja notificat la seua decisió a Ribera Salud. Almenys, no hi ha hagut resposta des de Sanitat a les preguntes plantejades per elDiario.es en aquest sentit.

El conseller va assegurar que la decisió vindrà avalada per informes tècnics i que els farà públics quan s’escaiga: “Mentre el nivell d’eficàcia i d’eficiència en els indicadors de qualitat continue tal com està, anirem per la pròrroga de l’Hospital d’Elx, perquè no volem furtar a la població una cosa que funciona, volem la millor atenció per a la ciutadania i, si funciona sota criteris de control, d’eficàcia i d’eficiència, així ho farem”.

No obstant això, el portaveu de Sanitat, Carles Esteve, ha denunciat que, amb les dades de la mateixa conselleria obtingudes com a resposta a una pregunta parlamentària, els centres de salut d’Elx-Crevillent, Asp i el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares, són els que pitjors ràtios tenen del sistema de salut valencià.

“Això vol dir que falten 83 professionals –només comptant Infermeria, Pediatria i Metges de capçalera– en aquesta part del sistema. Quan tu vas al centre de salut, tens una mancança que ocasiona que Ribera Salud guanye diners a costa d’una atenció pitjor. És per això que continuem exigint al Consell que revertisca aquest departament a la gestió pública i el dia 31 diga a l’empresa que està fent-ho malament”, ha insistit Esteve.

Les dades de la Conselleria de Sanitat confirmen que les ràtios (o contingents) de l’atenció primària en el departament d’Elx-Crevillent són les pitjors de tota la sanitat valenciana: “Cada metge o metgessa de capçalera ha d’atendre 353 persones més. En el cas de pediatria, són 198 xiquetes i xiquets més. En infermeria, 1502, més del doble que en la resta dels centres de salut de gestió pública”.

I això que, Segons Esteve, “només parlem d’Infermeria, Pediatria i metges i metgesses de capçalera, sense comptar altres professionals com ara zeladors, administratius o altres especialistes com psicòlegs o treballadors socials”. Aquest dèficit de personal estructural suposa “esperes de més de tres setmanes per a tindre atenció en el centre de salut. Més d’un mes si necessites que t’atenga un pediatre”.

En contacte permanent amb els treballadors i treballadores del departament, el portaveu de Compromís ha manifestat que el dèficit professional que enriqueix Ribera Salud manté les urgències en atenció primària amb llargues cues i esperes, cosa que obliga que la gent se’n vaja directament a l’hospital perquè sap que l’atenció en els centres de salut no funciona.

“L’empresa mateixa reconeix indirectament que, a més de tindre les pitjors ràtios de tota la sanitat valenciana, no és capaç de cobrir totes les places i manté ofertes laborals en pediatria, medicina familiar i comunitària i també urgències (entre altres)”, ha apuntat Esteve. “Els professionals de la sanitat no volen vindre a treballar a aquesta comarca. El cas del centre del Toscar d’Elx ho deixa patent, ja que n’és un dels més afectats: faltarien 5 metges de capçalera, 1 pediatre i 12 infermeres per a equiparar-se a la mitjana de la resta del sistema sanitari públic”, ha assegurat.