Una segona periodista deixa À Punt en activar la clàusula de consciència pel canvi de línia editorial: “Sentia impotència”

La Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvca) ha acceptat una altra rescissió de contracte d’una treballadora d’À Punt, en aquest cas, de l’àrea digital, arran que aquesta (A. M.) ho sol·licitara al·legant la clàusula de consciència. Si fa uns casos es feia públic el cas d’Elena Tamarit, ara és una altra periodista a qui s’ha reconegut aquest dret després que el sol·licitara justificant-lo en els canvis en la línia editorial de la cadena pel que fa a la informació sobre festejos taurins i el tractament del valencià.

La professional, en declaracions a elDiario.es, explica que ja va començar a notar “autocensura” en els seus caps abans que començaren els canvis: “Un dia se m’ocorre posar País Valencià en una publicació i la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox) va amenaçar À Punt; l’endemà em va telefonar el meu cap i em va dir que no posara País Valencià, llevat que es tractara d’una citació, i això que era una cosa que estava permesa segons el llibre d’estil. Un altre dia em va esborrar una publicació de Xavi Castillo perquè volien promocionar Óscar Tramoyeres… Eren coses puntuals en xarxes”. Ja amb el canvi en la cúpula de la Corporació, es van incorporar els actes taurins a la programació.

“Vam tindre una reunió amb els caps, perquè se’ns va dir que no podíem publicar gens de política sense el seu vistiplau; és en aquell moment que pregunte per la clàusula de consciència”, relata. A més, s’havien de fer bastants publicacions taurines, “vaig dir que faria res, i no em demanaven res; però a l’estiu, amb molta gent de vacances, em van dir que fera una retransmissió en web que no es faria en la tele, que era l’única persona que podia fer-ho, i m’hi vaig negar”. “Em van demanar que ho posara per escrit i em van advertir que podia tindre conseqüències; va ser la gota que va fer vessar el got”, sosté la ja exempleada d’À Punt.

A. M. apunta que decideix invocar la clàusula de consciència després que ho fera Elena, “perquè aquesta À Punt no és en la que jo vaig començar a treballar”. “Sentia desassossec, impotència, malestar... No volia continuar d’aquesta manera, i ara em sent alliberada”, explica la comunicadora, que destaca com de “ràpida i eficient” que ha sigut la gestió de la seua baixa: “La vaig sol·licitar i l’endemà, el 15 de setembre, ens van informar el meu cap i a mi que el meu últim dia en À Punt era el 30 de setembre; ja m’han abonat la indemnització fins i tot”.

A més, la periodista sent que, explicant la seua situació, “puc ajudar els meus companys, denunciant el que passa; quan ho veia des de fora, em preguntava per què els professionals de Canal 9 no feien res en el seu moment, i ara ho entenc, perquè rebien amenaces o no tenien alternatives”.

Sol·licitud d’activació de clàusula de consciència

En un escrit dirigit a la direcció de la corporació, a què ha tingut accés elDiario.es, la treballadora, “experta en xarxes i comunicació” i que treballava en À Punt des de l’11 de juny de 2018 (l’endemà del començament de les emissions de l’ens públic valencià), A. M. sol·licita acollir-se a la clàusula de consciència, perquè considera que s’ha produït un “canvi substancial en l’orientació informativa i en la línia editorial” del mitjà en què treballa.

Així doncs, explica que, mentre que en el llibre d’estil redactat el 2021, en època del Botànic, s’establia que en la cobertura de les festes locals s’excloïen “espectacles amb maltractament animal (bou embolat, corregudes de bous, etc.), excloent explícitament la retransmissió de corregudes per motius ètics i de cohesió social”; en el manual d’estil del 2025, ja amb el PP al capdavant de la Generalitat, “s’inclou i es fomenta la difusió de festejos populars, bous al carrer, esdeveniments taurins i corregudes de bous”, que considera “un dels pilars de la programació d’À Punt”.

Quant a la llengua, el document del 2021 atorgava al valencià “un paper central i vehicular”, amb la missió de “contribuir a la millora de l’ús social” i de “promoure’l i fomentar-lo”, mentre que el de 2025, “malgrat mantindre’l com a llengua vehicular de la major part de la programació, equipara el castellà i el valencià com a llengua institucional, debilitant així la funció de normalització lingüística”.

Denuncia la incongruència de mantindre les denominacions oficials de poblacions de predomini lingüístic castellà (Orihuela, Segorbe, Torrevieja...), però se’n tradueixen altres com Saragossa o Nova York, es deixen de traduir les publicacions que facen en xarxes socials personalitats castellanoparlants i es prioritza el doblatge en castellà en produccions audiovisuals amb versió dual, “relegant el valencià a un segon pla”.

Aquests canvis, passar d’una línia “ètica i respectuosa” a una altra de “promotora de la tauromàquia” i apostar per un “bilingüisme institucional i de retrocessos pràctics”, assegura A. M. que suposen “un trencament substancial de l’orientació ideològica i informativa”, motiu pel qual justifica la seua sol·licitud.

La resposta d’À Punt

La resolució de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana reconeix la clàusula de consciència per als professionals de la informació i dona per extingida la relació laboral a instàncies de la treballadora i ordena el pagament d’una indemnització equivalent a l’acomiadament improcedent.

Pel que fa als motius esgrimits per A. M., l’ens públic ressenya que no està d’acord amb “cap” dels seus arguments, que, diu, “no s’ajusten a la realitat, llevat del que es refereix al canvi operat pel llibre d’estil de la Cacvsa en relació amb les retransmissions taurines”. Es tracta d’“ampliar la cobertura informativa d’una realitat social que l’anterior llibre d’estil de Cacvsa proposava invisibilitzar”.

El director d’informatius d’À Punt, Josep Magraner, assegurava a elDiario.es que “no hi ha cap canvi” en la línia editorial de la ràdio i la televisió públiques valencianes: “Sí que és cert que s’han introduït retransmissions taurines, en virtut del que marca el consell d’administració de la Corporació”. Així doncs, subratlla que és cert que es tracten més temes socials, “però sense renunciar a continguts de política o culturals, que continuaran eixint igual que fins al moment”.

L’ens públic explica que no té constància de més casos de treballadors que hagen sol·licitat acollir-se a la clàusula de consciència, més enllà de les dues exempleades que s’han fet públics.