Una sentència aplana la urbanització de l’últim quilòmetre de costa verge d’Oriola: “Serà una pèrdua irreparable”

La cala Mosca d’Oriola (el Baix Segura), l’últim espai sense urbanitzar de la façana marítima de la localitat, està cada vegada més prop d’omplir-se d’habitatges. La demarcació de Carreteres de l’Estat de la Comunitat Valenciana, a més de la formació Canviem Oriola, van recórrer contra l’acord plenari de l’Ajuntament d’Oriola, governat pel PP, que va aprovar definitivament, 2 de setembre de 2021, la modificació parcial del Pla de Millora del Sector D-1 ‘Albereda de la Mar’. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha desestimat tots dos recursos.
L’entitat estatal va emetre un informe desfavorable al projecte d’urbanització al·legant deficiències en l’estudi del trànsit, no representar correctament els plànols de les zones de protecció o no haver aportat les determinacions necessàries per a aconseguir efectivitat de les servituds acústiques.
La formació Canviem Oriola, que també va recórrer contra l’acord municipal, argumentava que s’havia infringit l’ordenament jurídic per mancar de l’informe favorable de la Direcció General de Carreteres.
En paral·lel, el Seprona de la Guàrdia Civil, durant l’execució de les obres, va detectar la presència d’una espècie vegetal protegida, per la qual cosa l’agent urbanitzador, la mercantil Playa Salvaje SA va presentar un document d’ajust de les parcel·les (modificant-les per altres d’ús dotacions públic compatible amb la seua preservació) que va obtindre un informe favorable del Servei Territorial de Medi Ambient.
La societat promotora sosté que les actuacions del Seprona es van dur a terme quan ja estaven iniciades i executades en un 70% de superfície les obres d’urbanització. A més, també argüeix que la modificació “no altera el model territorial vigent” i que es manté “invariable el disseny de l’accés” previst a la carretera N-332 a través d’una rotonda ja executada i fins i tot en funcionament, que disminueix el volum de trànsit.
L’Advocacia de l’Estat, per part seua, demanava la nul·litat de l’acord per considerar “preceptiu i vinculant” l’informe de l’Administració de l’Estat. No obstant això, la secció primera de la Sala Contenciosa del TSJCV nega la major. Una sentència, dictada el 14 de novembre passat i avançada per El País, conclou que l’instrument urbanístic “no comporta cap afecció a la carretera”.
Fins i tot afirma que un dels informes de la Direcció General de Carreteres “falta a la certesa”. El TSJCV assegura que l’acord no introdueix cap element addicional. “Tampoc s’ha produït cap modificació dels usos, ni de l’aprofitament objectiu del sector, sinó redistribució per a facilitar la dotació d’espais de protecció a l’espècie vegetal trobada, ni modificació de la xarxa viària secundària, que poguera suposar un increment de la densitat del trànsit, o increment de les emissions sonores (...)”, afirma la sentència, que no és ferma i imposa 2.000 euros en costes a la Demarcació de Carreteres i 1.000 euros a Canviem Oriola.
“No és possible, doncs, sota pretext de l’aprovació d’un instrument de modificació puntual, que té per objecte la preservació de l’espècie vegetal protegida, revisar els aspectes que van quedar aprovats i executats sota els instruments anteriors”, conclou la sentència.
“Serà terrible”, segons Canviem Oriola
“És una notícia bastant trista”, afirma Quique Montero, regidor de Canviem Oriola. “El que fa”, afig l’edil, “és posar fi a una de les últimes vies que teníem per a frenar” el projecte urbanístic. La formació estudia recórrer contra la decisió davant el Tribunal Suprem: “Continuem pensant que això és un error”.
Montero al·ludeix a les “conseqüències mediambientals”. “Serà terrible, és una pèrdua irreparable per al municipi d’Oriola, que perdrà una de les seues platges més emblemàtiques”, conclou.
0