Una sentència avala el precinte de caixes fortes de promotors amb comptes a l’estranger investigats per Hisenda

Hisenda investiga les declaracions tributàries de dos germans empresaris del sector immobiliari de Dénia (la Marina Alta). Es tracta dels administradors d’Inmobiliaria Ballester SA (actualment extingida) i de Promociones Mirador de Oliva SL, totes dues firmes domiciliades a la localitat de la comarca de la Marina Alta. L’empresari J. B. M. té dues caixes de seguretat en l’entitat Deutsche Bank SA Española, on Hisenda sospita que podria ocultar fons no declarats, i manté a més comptes a l’estranger.

L’Agència Tributària sospita que el promotor té entrades en els seus comptes bancaris superiors a les declarades. També destaca, per a justificar el precinte de les caixes fortes, que l’empresari posseeix comptes bancaris a l’estranger, concretament a l’Uruguai. En el marc de les seues comprovacions, Hisenda va detectar que tributava en estimació directa amb “escassos rendiments o negatius, sense mitjans materials i humans”, malgrat dedicar-se a la promoció immobiliària.

L’empresari percebia un salari de 4.992 euros com a empleat per compte d’altri d’Inmobiliaria Ballester SA. Es tracta d’un salari idèntic al que percep la seua germana A. B. M. (també investigada per Hisenda) de la mateixa firma immobiliària.

La base imposable declarada per l’empresari (de menys 39.745 euros el 2019, 30.801 euros el 2020 i 5.583 euros el 2021) contrasta amb les seues declaracions patrimonials per un valor “alt”: 1,7 milions d’euros el 2019, 1,2 milions el 2020 i 1,4 milions el 2021. La germana, malgrat ser titular d’un patrimoni que voreja el milió d’euros, també manté “escassos” rendiments declarats, segons l’Agència Tributària.

A més, tots dos germans mantenen una comunitat de béns amb rendes negatives i despeses pretesament sense justificació. Aquesta comunitat de béns va tindre com a activitat en el període analitzat per Hisenda la transmissió de tres immobles. L’empresari va accedir a la seua caixa de seguretat al Deutsche Bank SA Española el 15 d’abril del 2019. La data és cridanera, ja que l’accés a la caixa es va produir “just tres dies després d’una de les transmissions d’immobles”.

“Tenint en compte que, a més, entre l’11 i el 15 d’abril de 2019 concorre un cap de setmana, no és d’estranyar que la seua visita a la caixa amb posterioritat a la compravenda fora per a depositar-hi part del preu de venda cobrat en efectiu obtingut de l’operació i que no ha sigut declarat, de manera que la caixa serviria d’instrument per a la seua ocultació a la Hisenda Pública”, sosté l’Agència Tributària a manera d’hipòtesi.

A més, consta un altre accés a la caixa de seguretat en la mateixa entitat bancària el 30 de desembre de 2020, el mateix dia que el promotor va transmetre un immoble per un import de 100.000 euros.

La germana també és administradora d’una empresa domiciliada a Dénia que gestiona apartaments turístics. Hisenda sospita que els seus rendiments “no es corresponen amb els saldos dels comptes bancaris”. L’empresària, amb entrades en els seus comptes “superiors al declarat”, és casada amb un home que té “ingressos superiors a la seua pensió”.

La dona també posseeix comptes bancaris a l’Uruguai. A més, segons Hisenda, “participa en entitats amb operacions immobiliàries que no s’han traduït en moviments financers”.

Amb aquest panorama, la Inspecció de l’Agència Tributària amb seu a Alacant va dictar dues comunicacions el 2 d’octubre passat de precinte d’un total de tres caixes de seguretat. Hisenda va al·legar l’existència d’indicis relatius al fet que en els comptes bancaris es produeixen entrades per imports superiors als declarats i a les despeses aparentment sense justificació, a més dels comptes bancaris a l’estranger.

Tots dos germans, representats pel lletrat Enrique Beaus, del despatx Broseta, van recórrer contra la decisió pel procediment especial per a la protecció jurisdiccional dels drets fonamentals. L’advocat dels promotors argumentava que es tracta de “meres sospites” que “no se sustenten en proves reals”. Per això, va sol·licitar l’anul·lació del precinte de les caixes de seguretat pel fet d’atemptar “contra els drets constitucionalment protegits”.

“Indicis raonables”, segons el TSJCV

Tant l’Advocacia de l’Estat com la Fiscalia es van oposar al recurs. Així doncs, l’Administració Tributària defensa que es tracta d’una “mesura cautelar de duració limitada” que es prolonga “mentre es desenvolupa el procés d’inspecció”. Tot això “sense perjudici de l’obertura futura d’aquesta caixa de seguretat per a la qual indubtablement sí que s’haurà de comptar amb consentiment del titular o, en defecte d’això, autorització judicial”.

En definitiva, Hisenda al·lega que la mesura cautelar de precinte “no afecta en absolut el dret d’intimitat, que no pot estendre’s d’aquesta manera exagerada i injustificada”.

La secció tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat el recurs de tots dos empresaris i els ha imposat les costes, en una quantitat màxima de 1.500 euros. La sentència, dictada el 9 de gener passat, conclou que la necessitat del precinte “es justifica en el fet que no desaparega el contingut de les caixes de seguretat” i la proporcionalitat es basa en la “ponderació dels beneficis” d’aquesta mesura.

La sentència, que no és ferma i contra la qual és possible un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, ressenya una presumpta “clara discrepància entre el patrimoni de què disposen els contribuents i els rendiments i guanys patrimonials declarats”.

“Es tracta d’indicis raonables i suficients del fet que s’ometen una part d’ingressos i que avalen aquesta mesura cautelar, per a impedir que desapareguen, es destruïsquen o s’alteren proves determinants de les obligacions tributàries”, conclou la sentència. Tot això “sense que hi haja altres mesures alternatives i sent raonable pensar que, si no ha facturat part dels seus ingressos, no aportarà voluntàriament els indicis d’ingressos no declarats”.

L’antecedent dels constructors de Castelló

Es tracta d’un cas calcat al d’un matrimoni d’empresaris de Castelló, dedicat als negocis de construcció, que pretesament ingressava un 30% més del que declarava. En aquest cas, tal com va informar elDiario.es, la mateixa Sala i secció del TSJCV va tombar el precinte de quatre caixes de seguretat en el Banc Sabadell per considerar que era una “mesura prospectiva” de “cerca anticipada de proves sobre la base d’una molt inicial sospita genèrica”.

En tot cas, totes dues sentències fixen el mateix rerefons de l’assumpte: el contingut d’una caixa de seguretat s’emmarca en l’“àmbit propi i reservat” del dret, la intimitat personal“. ”Usualment, la contractació de les caixes de seguretat, a més de la pura finalitat de protecció, és determinada pel desig o l’interés del seu titular d’obviar-ne el coneixement per tercers, això és, de preservar aspectes de la intimitat“, indica l’última sentència.

En el cas dels promotors de Dénia, precisa el TSJCV, no es pot considerar que s’haja vulnerat el seu dret a la intimitat, d’acord amb els “indicis raonables” aportats per l’Agència Tributària. L’empresària, contactada per aquest diari, ha declinat comentar aquesta informació.