Una sentència obliga la Policia a reobrir una investigació per una denúncia d’assetjament d’una sotsinspectora a dos comandaments

Una sotsinspectora de la Policia Nacional, adscrita a la Prefectura Superior de la Comunitat Valenciana, ha aconseguit reobrir una informació reservada per la denúncia per presumpte assetjament laboral contra dos dels seus superiors. La dona va denunciar el 2019 un presumpte assetjament per part de l’inspector en cap de la Comissaria d’Abastos, a València, i d’un responsable del Grup Operatiu de Respostes (GOR). La denunciant considerava que les decisions i les actituds en l’esfera laboral de tots dos comandaments constituirien un presumpte assetjament moral i psicològic.

El 9 de gener de 2020, la sotsdirectora general de Recursos Humans i Formació va inadmetre a tràmit la denúncia i va remetre les actuacions a la Unitat de Règim Disciplinari de la Divisió de Personal, que va obrir una informació reservada (un procediment sense caràcter sancionador que tracta d’esbrinar fets que, si escau, podrien donar peu a l’obertura d’un expedient disciplinari).

Quatre mesos després, es va acordar l’arxivament per no haver-se trobat responsabilitat disciplinària per part dels dos superiors. El recurs de reposició de la sotsinspectora contra l’arxivament va ser inadmés.

La uniformada va recórrer contra l’arxivament sol·licitant que s’anul·lara la resolució d’arxivament i que continuara el procediment disciplinari. També pretenia que es declarara l’“actuació irregular” per part de l’Administració. La lletrada de la sotsinspectora al·legava que l’arxivament es va acordar “sense cap investigació” i sense ni tan sols prendre declaració a la dona. El pretés assetjament dels seus dos superiors li va suposar un canvi de lloc de treball, a més de trastorns psicològics, segons el recurs.

La Direcció General de la Policia va inadmetre el recurs de reposició per la falta de legitimació activa de l’agent en considerar que no tenia la condició d’interessada en el marc de la informació reservada.

La decisió d’arxivar el procediment es va prendre després d’haver-se analitzat els informes dels dos superiors de la dona i després d’haver pres declaració a dos policies que apareixien esmentats en la denúncia inicial. No obstant això, l’única que no va declarar va ser precisament la denunciant.

L’arxivament: “L’única responsable és ella”

La resolució d’arxivament va concloure que els “pretesos fets es contradiuen amb la realitat”. La denúncia “sembla més aïna motivada per causes endògenes, per una manera d’entendre l’exercici del comandament policial més pròpia d’altres èpoques, més autoritària i rígida, pretenent imposar als seus superiors la seua visió particular sobre la manera de dirigir un grup i una comissaria”. Els comandaments, “lluny del que afirma en la seua denúncia, han fet gala de gran flexibilitat”, assegurava la proposta de resolució de la informació reservada.

A més, considerava que les afirmacions de la dona “no tenen la base més mínima, no es recolzen en un fet objectiu mínim, ni es corresponen de cap manera amb la realitat”. Així doncs, la Unitat de Règim Disciplinari de la Divisió de Personal retreia que la major part de les seues afirmacions són “interpretacions extensives i subjectives de preteses situacions que no concreta”, que van esdevindre en “temps llunyans i imprecisos” i sense que s’aporten testimonis.

La resolució va ser contundent: “En molts dels casos el que en realitat expressen i exemplifiquen les seues afirmacions és tot el contrari: que l’única responsable d’aquests episodis i les seues conseqüències és ella, encara que pretenga atribuir-la als altres; s’ha comprovat que la gran major part de les seues afirmacions no són més que un cúmul d’errors d’interpretació sobre les seues obligacions, responsabilitats i els límits d’aquests, acompanyades d’exageracions de fets sense transcendència per a fer-les encaixar en el llistat que figura” en el protocol d’actuació davant l’assetjament laboral de l’Administració general de l’Estat.

El TSJCV demana més “prova tècnica” per a l’arxivament

No obstant això, la secció segona de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat parcialment el recurs de la denunciant. La sentència, del 14 de febrer passat, recorda que l’arxivament de la informació reservada “incideix” en el perfil psicològic de la sotsinspectora.

“En opinió de la Sala, considerant la naturalesa dels fets denunciats –assetjament moral i psicològic– i partint de la dificultat innata per a la prova d’aquestes conductes, l’arxivament de la informació reservada basat fonamentalment en el perfil psicològic de l’actora hauria requerit per part de l’instructor articular prova tècnica en aquest sentit”, indica la sentència, que no és ferma.

I “més tenint en compte” que la denúncia de la dona “es va formular sobre la base” del Protocol d’Assetjament Laboral, “el procediment del qual sí que li hauria permés articular prova en aquest sentit a diferència de la informació reservada tramitada”.

La sentència, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, avala la legitimació activa de la dona pel que fa a la informació reservada. La sotsinspectora “considera que en la informació reservada no s’ha practicat una investigació adequada a la naturalesa dels fets denunciats, ja que és imprescindible que se li prenguera declaració i l’arxivament, en conseqüència, no estaria motivat, i des d’aquesta perspectiva, no troba la Sala objecció per a reconéixer-li legitimació activa”, afig la sentència.

El TSJCV, en definitiva, anul·la l’arxivament i ordena que es dicte una altra resolució, “sense prejutjar-ne el sentit” i “valorant” l’informe pericial psicològic que acompanyava la demanda inicial, que la sentència admet com a prova.