Una sentència obri la porta perquè el testaferro de Zaplana recupere mig milió d’un projecte urbanístic del PP

Una sentència ha obert la porta perquè el presumpte testaferro d’Eduardo Zaplana en la trama del cas Erial, a més d’un altre acusat, recupere mig milió d’euros per un projecte urbanístic fallit a la Vila Joiosa (Alacant). Es tracta dels terrenys en què la trama corrupta pretenia construir per a presumptament llavar els fons de l’expresident popular de la Generalitat Valenciana provinents de mossegades amagades en paradisos fiscals.

L’empresa G.E. Urbantura SL, de la qual són administradors dos acusats en el cas Erial (Joaquín Barceló Pachano, presumpte testaferro de Zaplana, i Ángel Salas), va impulsar un programa d’actuació integrada (PAI) en el sector PP-19 El Xarquet del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de la Vila Joiosa, a la comarca de la Marina Baixa. El projecte es va adjudicar a Pachano el 2005 per l’alcalde del PP llavors, José Miguel Llorca Senabre.

No obstant això, la corporació governada pel socialista Andreu Verdú va acordar el 2019 retirar a l’empresa la condició d’agent urbanitzador i confiscar-li la fiança de mig milió d’euros per l’incompliment de l’obligació de construir habitatge protegit.

La firma va recórrer contra la decisió, però el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d’Alacant va donar la raó a l’ajuntament. No obstant això, la secció primera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha revocat la sentència i ha estimat parcialment el recurs de la mercantil.

Es tracta d’una bona notícia per als dos empresaris, que s’asseuran el mes vinent de gener en el banc dels acusats juntament amb Zaplana. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita huit anys de presó per a Pachano, a més d’una multa de 20 milions d’euros, i cinc anys de presó per a Ángel Salas.

A més, la finca del Xarquet del testaferro de Zaplana i el seu soci forma part d’un procediment hipotecari tramitat en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de la Vila Joiosa i impulsat per Bankia, entitat que reclama a G. E. Urbantura SL un import de 532.694,67 euros, a més de 36.050 euros en interessos. La subhasta de tres finques de la firma, taxades en un valor total d’un milió d’euros, va quedar deserta.

La sentència del TSJCV, del 5 d’octubre passat, considera que el consistori, durant el mandat del popular José Miguel Llorca Senabre, prèviament a l’obligació de l’agent urbanitzador de localitzar els terrenys per a la VPO, hauria d’haver presentat un estudi: “Era pas previ necessari que l’ajuntament fera un estudi sobre la previsió de les necessitats d’habitatge protegit en el terme municipal”.

Per tant, “amb independència d’altres incompliments” per part de l’empresa, l’Ajuntament de la Vila Joiosa “és responsable de la paralització del PAI”. El TSJCV responsabilitza així el mateix consistori, que durant el període del PP va impulsar el projecte urbanístic, però no va elaborar l’estudi sobre la previsió d’habitatge protegit. Així doncs, la sentència, que no és ferma, conclou que “no escau la confiscació de la fiança” de mig milió d’euros.

Zaplana: “el cap” o “el soci”

Els dos empresaris formaven part de la trama corrupta presumptament liderada per Eduardo Zaplana. Pachano i Salas, les converses telefòniques dels quals van ser intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, eren els encarregats d’adquirir terrenys a la Vila Joiosa per llavar els fons de l’expolític popular repatriats de Luxemburg a Espanya, segons la tesi de l’acusació pública.

En el marc d’aquestes operacions urbanístiques, l’empresari Ángel Salas coneixia la procedència delictiva dels fons i es referia a Zaplana com “el cap”, “el nostre amic” o “el soci”, segons es desprén de les punxades telefòniques de l’UCO.