Sergi Tarín esbudella en el seu llibre ‘La madriguera’ la trama corrupta del cas Blasco: “Els diners per a previndre la sida se’n va anar a apartaments de luxe”

“Entre gener i maig del 2018 vaig estar vivint a Santo Domingo i vaig comprovar, en les zones més pobres en què s’havien d’haver desenvolupat els projectes d’autonomia alimentària basats en la construcció i posada en marxa d’hivernacles, que finalment, malgrat que es va comprar eina i maquinària com ara tractors, no van arribar a funcionar mai perquè quasi la meitat dels diners es van desviar. He conegut unes quantesde les dones estafades, que viuen en zones extremadament pobres i estan molt dolgudes amb la cooperació valenciana per tot l’engany que van patir”. El periodista Sergi Tarín explica el treball de recerca sobre el cas Blasco plasmat en el llibre La madriguera que presenta dijous a les 19.00 en la llibreria Fan Set de València.

L’obra és el número 11 de la col·lecció “Periodisme”, que dirigeix el professor de la Universitat de València Guillermo López i és resultat de la beca de periodisme d’investigació Josep Torrent, iniciativa de col·laboració entre la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim, atorgada el 2017.

El llibre aborda la trama de Cooperació del cas Blasco i “relata al detall, recolzat en l’extens sumari judicial i en el testimoni dels principals implicats, com es va instal·lar i va sobreviure la trama corrupta en les entranyes de la Conselleria que dirigia Blasco, entre els anys 2008 i 2011”, durant el govern autonòmic del PP. El “mapa de la corrupció” del cas Blasco, va suposar 27 projectes en 11 països. Es van concedir 11,86 milions d’euros dels quals se’n van ingressar 7,34 i es van desviar 4,86 milions, el 66,2% dels diners ingressats.

“A la zona de República Dominicana en què vaig residir durant cinc mesos s’havien de destinar 1,9 milions d’euros per a set projectes, la majoria dels quals es van quedar a mig fer, ja que de la quantia total es van desviar 900.000 euros a la trama corrupta”, explica Tarín, que a més recorda que a Guinea Equatorial es van destinar tres projectes relacionats amb la prevenció de la sida i que un 60% dels fons també van acabar desviant-se a la trama: “No van arribar les medicines ni es van impartir els cursos que estaven previstos, perquè gran part dels diners es van destinar a la compra d’apartaments de luxe a Miami”.

En el llibre es descriu la mecànica de la corrupció. La trama, encapçalada per Augusto Tauroni, empresari de capçalera de Blasco durant tota la seua trajectòria en el PP, va crear la Fundación Solidaria Entre Pueblos (FSEP), més tard Hemisferio, per captar ONG sense recorregut, a través de les quals presentava projectes de cooperació que obtenien subvencions públiques importants.

Per a superar qualsevol obstacle (projectes deficitaris, entitats sense trajectòria ni capacitat de gestió, etc.), el cap de l’àrea de Cooperació, Marc Llinares, manipulava els rànquings perquè aquestes entitats foren ben puntuades i, finalment, rebia el vistiplau d’una avaluadora externa, licitada ad hoc, i que aportava una teòrica imatge d’independència i bon ús de la normativa de cooperació que no era real.

Tot això, amb el coneixement i la benedicció de Rafael Blasco, encara que no s’ha pogut demostrar l’obtenció de cap benefici econòmic concret, malgrat l’intercanvi constant de sobres entre els principals caps de la trama i la secretària del polític.

El febrer del 2019, l’exconseller del PP valencià Rafael Blasco va eixir de presó en semillibertat. Condemnat a sis anys i mig per malversació i falsedat documental pel desviament de fons públics destinats a la cooperació internacional que es van destinar a comprar immobles, començava així els seus primers dies fora de la presó de Picassent després d’haver obtingut el tercer grau penitenciari. Blasco estava a la presó des del 2015 condemnat per la primera peça del cas Cooperació.