La setmana negra de Francisco Camps: les confessions del judici de Gürtel el situen com l’amfitrió de la trama a València

Francisco Camps tanca una setmana terrible en termes judicials. L’expresident valencià, a qui la Fiscalia Anticorrupció demana dos anys i sis mesos de presó i inhabilitació per a càrrec públic durant una dècada pels presumptes delictes de prevaricació i frau a l’Administració pública en el judici per la peça separada 5 del cas Gürtel, ha escoltat des del banc dels acusats les confessions dels caps de la trama, del segon escaló i fins i tot d’alguns antics alts càrrecs del Govern que va presidir entre el 2003 i el 2011.

Camps ha protagonitzat constants incidents en l’Audiència Nacional (AN). Després d’una topada amb Francisco Correa en els corredors de la seu de San Fernando de Henares (Madrid) de l’AN, el president del tribunal, el magistrat José Antonio Mora, va haver de demanar “calma” i “respecte institucional”. En la sessió del dimarts passat, l’excap de l’executiu autonòmic va ser représ pel magistrat, una persona de caràcter afable, després d’haver denunciat l’advocat d’Álvaro Pérez que l’havia anomenat “miserable”.

El lletrat Gustavo Galán va denunciar la “incontinència verbal” de Camps, que va ser traslladat momentàniament a la primera fila de la sala, en una escena més pròpia d’una reprimenda a un alumne desobedient en una aula escolar. Fins que va aconseguir asseure’s al costat del seu advocat, el lletrat Pablo Delgado, l’acusat no va poder evitar aparéixer breument en el primer pla de l’ampli banc dels acusats, a pesar que des de l’inici del judici s’havia posicionat en l’última fila.

Les declaracions d’aquesta setmana, en to de confessió, han sigut demolidores per a Francisco Camps. Els primers a confessar van ser Francisco Correa i Pablo Crespo, cap i número dos, respectivament, de la xarxa corrupta. Tots dos van coincidir a assenyalar el president autonòmic llavors com l’enllaç de la trama en el Palau de la Generalitat Valenciana.

Si la xarxa es va traslladar a València va ser precisament per l’amistat d’Álvaro Pérez El Bigotes amb el seu antany “amiguito del alma” Francisco Camps. Qui té un amic, té un tresor i, més encara, si presideix un govern autonòmic. Pablo Crespo va fer un resum, en to empresarial, de la ganga de l’empresa Orange Market en terres valencianes: “El nostre avantatge comercial era la bona relació d’Álvaro Pérez amb Camps”, va dir a preguntes de la fiscal anticorrupció, Concepción Nicolás. “Hi havia química amb Francisco Camps”, havia declarat Crespo en una sessió anterior.

El segon escaló de la xarxa d’empreses de Gürtel, format per les extreballadores Isabel Jordán i Mónica Magariños, també va confirmar que Camps va ser l’amfitrió de la trama a València. “Camps va dir a Álvaro que allí [a València] tindria faena”, va declarar Magariños. “Tothom sabíem que se n’anava Álvaro a València perquè tenia una amistat amb Camps”, va afegir en la mateixa línia Jordán.

Per part seua, Francisco Correa també va detallar que va ser l’expresident autonòmic qui ‘va vendre’ Álvaro Pérez a la seua arribada a València el 2004. No obstant això, tots dos caps de la trama no estaven sobre el terreny. El seu enviat especial era un personatge peculiar que ha passat a la història dels rostres més famosos de la corrupció ibèrica pel seu bigot cridaner, ja rasurat.

El “cap”

La declaració clau era la d’un home que ha passat sis anys entre reixes i a qui Camps deia “amiguito del alma” i a qui deia voler “un ou”, en una llegendària conversa telefònica punxada per la Policia que l’expresident va haver d’escoltar de nou a la sala de l’AN.

La declaració d’Álvaro Pérez va ser demolidora. Va detallar la relació d’amistat amb Camps i amb la seua família, especialment amb la seua dona, Isabel Bas. A la sala també es van escoltar les tres lacrimògenes converses telefòniques que va mantindre El Bigotes després de l’escorcoll policial de la seua oficina amb Pedro García, llavors director de la televisió autonòmica Canal 9; el secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, i el vicepresident Vicente Rambla.

El delegat de Gürtel a València insistia als seus tres interlocutors que tranquil·litzaren el “cap”. Quan la fiscal anticorrupció li va preguntar qui era el “cap”, El Bigotes va indicar que es tractava de Camps. Álvaro Pérez també va desglossar com es movia entre l’Administració autonòmica, dirigida en aquella època amb total hegemonia pel PP valencià. En els departaments del Govern que estaven vetats a la trama –atesa l’adscripció zaplanista dels seus titulars– era Camps mateix qui desbloquejava el veto.

El Bigotes, “relacions públiques” en les altes esferes

Va ser el cas, tal com va relatar El Bigotes, de la Conselleria de Benestar Social, dirigida entre el 2003 i el 2007 per la zaplanista Alicia de Miguel. L’ex-cap de gabinet de la consellera, Enrique Navarro, va assegurar que van contractar l’empresa de Gürtel, malgrat les seues reticències, com una manera de “congraciar-se” amb Francisco Camps amb vista a continuar en el seu Govern en la legislatura següent.

“Álvaro tenia una amistat important amb Ricardo Costa i una proximitat amb Camps”, li va dir Alicia de Miguel. “Estàvem en un moment en què podíem continuar en la legislatura següent i era una manera de fer arribar a aquests homes [Camps i Costa] com de bé que treballàvem”, va declarar. Enrique Navarro va definir els vincles de la seua excap amb El Bigotes com de “relacions públiques” en les altes esferes del poder autonòmic.

La Fiscalia Anticorrupció ha aconseguit apuntalar en les primeres sessions del judici la relació d’amistat del representant de Gürtel a València amb Camps. També la mecànica habitual de fraccionament dels contractes que va obtindre la xarxa. Diversos dels acusats, tant de la trama com de l’Administració autonòmica, van confirmar que es fraccionaven els contractes jutjats, per un valor global d’1,8 milions d’euros.

María del Carmen Díaz Quintero, gerent de la Fundació La Llum de les Imatges, es va negar al principi a abonar factures a Orange Market, però una telefonada va desactivar les seues reticències inicials. “L’ordre venia de la vicepresidència de la Generalitat Valenciana”, és a dir de “Vicente Rambla”.