Sis fulls, un jutge conservador i una mera “hipòtesi plausible” per a ressuscitar la causa contra Mónica Oltra

Una mera “hipòtesi plausible”, en el context del “nivell indiciari” propi de la fase d’instrucció, que Mónica Oltra i el seu equip pretengueren “ocultar” els abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada. És l’essència principal del breu argumentari esgrimit per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat conservador Pedro Castellano, per a reobrir la causa per la qual Oltra va dimitir el 21 de juny de 2022, fa exactament dos anys, fet que va propiciar una profunda desestabilització de l’esquerra valenciana, singularment en Compromís, que governava amb el PSPV-PSOE en el Palau de la Generalitat sota la marca del Pacte del Botànic abans de la victòria en les últimes eleccions autonòmiques del PP i Vox, formació que exerceix l’acusació popular en la causa. La resolució, ventilada en tot just sis pàgines, discrepa de pla del criteri del jutge instructor, Vicente Ríos, i de la seua decisió de dictar el sobreseïment provisional de la causa per als 16 investigats. També difereix de la postura del fiscal Jaime Cussac.

“No pot descartar-se clarament la comissió d’infracció penal, i és possible identificar, pel que fa a unes actuacions determinades, una suficiència indiciària que justifica la continuació del procediment”, indica la interlocutòria, que és ferma i contra la qual no es pot recórrer.

La causa fa així una altra bolcada després de l’inopinat sobreseïment provisional de l’instructor del 2 d’abril passat. La bandada processal implica, de passada, que la causa s’allargue encara més, contra el criteri de la Fiscalia. En termes polítics, l’agenda judicial que afronta l’exvicepresidenta dificultaria el seu possible retorn a la primera línia política, un escenari fugaçment afavorit per la decisió del jutge instructor.

La interlocutòria avala les últimes diligències sol·licitades per les acusacions populars pel que fa al trànsit de telefonades entre els membres del gabinet d’Oltra en la Conselleria d’Igualtat. Unes diligències que no “contribuirien gens a l’esclariment dels fets”, segons va dir el jutge (i que suposen un allargament suplementari d’una instrucció que s’ha prolongat durant tres anys). L’Audiència de València, per contra, fa costat a la pràctica de les diligències a pesar que el fiscal recordava en el seu escrit d’oposició als recursos de les acusacions que l’anàlisi dels correus electrònics sol·licitada per les acusacions populars no va fer sinó dilatar la causa amb un “resultat pràcticament nul des de la perspectiva incriminatòria”.

La secció quarta soluciona –“sense ànim de prejutjar”– la continuïtat de la instrucció amb una resolució extremadament breu en contrast amb l’elaborada interlocutòria del jutge instructor (de quasi un centenar de pàgines). Una aposta per la brevetat jurídica en qüestions complexes semblant a interlocutòria de la mateixa secció que va liquidar el processament de mig centenar d’edils i assessors de l’equip de Rita Barberá en el marc del ‘barrufeig’ de la peça separada A del cas Taula. En aquella resolució polèmica, amb un contundent vot particular de la magistrada progressista Clara Bayarri, s’establia una controvertida distinció entre diners “bruts” i “negres”.

El magistrat Pedro Castellano, així mateix president del tribunal que va jutjar fa poc Eduardo Zaplana, és un veterà de la dreta judicial autòctona, enquadrat en la majoritària i conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) i president de l’Audiència de València entre el 1999 i 2010. Castellano també va ser ponent de la sentència que va confirmar l’arxivament per a Francisco Camps de la causa de la visita del papa a València escudant-se en la naturalesa privada de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies (a pesar que el 75% del seu capital era públic).

D’altra banda, diversos corrents de l’extrema dreta (des de les posicions més possibilistes fins a les més radicals i extraparlamentàries) piloten les acusacions. L’advocat neofeixista José Luis Roberto deté la representació jurídica de la menor Teresa T., mentre que Vox i l’agitadora ultra Cristina Seguí exerceixen l’acusació popular.

Criteri contrari del fiscal

El ministeri fiscal va avalar la decisió del jutge i fins i tot va retraure a les acusacions les seues “poques, confuses i fragmentàries argumentacions” per a reobrir la causa. No obstant això, “en aquest moment processal”, sosté la interlocutòria la ponent de la qual ha sigut la magistrada Macarena Mira Picó, “no pot descartar-se d’una manera clara” la comissió d’una infracció penal per part de Mónica Oltra i de la resta dels investigats, “i ha de ser l’acte del judici oral on es dilucide”.

La secció quarta de l’Audiència Provincial de València aprecia indicis de la possible comissió d’un delicte. Una tesi diametralment contrària a la visió del jutge instructor, que, en la seua resolució de sobreseïment provisional, considerava que “tots i cadascun dels indicis” es van esvair “del tot” una vegada que va declarar Oltra, en condició d’investigada, i es van practicar totes les diligències, com ara l’anàlisi de les desenes de milers de correus electrònics intercanviats entre el gabinet de la Conselleria d’Igualtat.

Per contra, la interlocutòria de l’Audiència Provincial de València conclou que l’expedient encarregat pel gabinet de Mónica Oltra quan els abusos del seu exmarit a Maite T. ja estaven sent investigats per la Fiscalia de Menors, “sembla dirigit a determinar la falta de credibilitat” del testimoniatge de la víctima, possibilitant a més una “victimització secundària”. Tot això amb la “finalitat indiciària de desacreditar el seu testimoniatge o influir en el seu ànim acusador” usant “recursos públics” amb “fins particulars”, postil·la la resolució.

La base indiciària “justifica la continuació”

La menor va ser interrogada en el marc de l’expedient informatiu i “sotmesa” a un altre informe pericial “per a concloure la falta de credibilitat del seu testimoniatge”, indica la interlocutòria. En definitiva, afig la resolució, la base indiciària (manifestament insuficient a ulls del jutge instructor) “justifica la continuació del procediment”.

Mentre que l’instructor concloïa que el polèmic expedient reservat no va arribar a desacreditar la versió de la víctima, la secció quarta de l’Audiència Provincial de València al·lega que l’“informe fictici” sembla “dirigit a determinar la falta de credibilitat del testimoniatge de la menor”.

La sentència ferma del Tribunal Suprem que va condemnar a cinc anys de presó per abús sexual l’educador Luis R. I., exmarit d’Oltra, coincideix amb la tesi de l’instructor: malgrat ser manifestament improcedent, l’expedient no va tindre cap efecte real. L’alt tribunal va titlar l’informe de “naturalesa peculiar” encarregat per la Conselleria d’Igualtat d’“expedient administratiu intern que inclou valoracions extraprocessals sobre la credibilitat [de la víctima]”, encara que també va concloure que la seua eficàcia probatòria va ser “residual”.