La portada de mañana
Acceder
La celebración en el chat militar tras la carta el rey
Los expertos piden concienciar sobre los riesgos de las cenas de Navidad
Opinión - La "dictadura" contra la que merece la pena dar la vida, por Ignacio Escolar

Soroll de ràbia: una exposició repassa l’escena del ‘punk’ i el ’hardcore’ a València des de la Transició

Cartell de l'exposició de la facultat de Belles Arts de València.

El soroll de ràbia del punk i el hardcore valencians arriba a una exposició que ha recopilat els principals materials d’una escena musical i cultural vinculada a l’anarquisme i als centres socials autogestionats. L’exposició, que s’instal·larà a la biblioteca de la Facultat de Belles Arts de València entre el 30 de novembre i el 15 de gener del 2021, sorgeix com a complement d’un altre projecte col·lectiu que en forma de llibre presentarà el punk i el hardcore que ha sonat a València des de finals del 70 fins a quasi l’actualitat. Els panells repassen, amb textos i material gràfic, les bandes, els sons, les lletres i les estètiques, així com l’ús de la música com a instrument de moviments polítics i socials. 

Tots dos corrents musicals i expressions culturals naixen vinculades a un context històric, polític i social de crisi econòmica, control social, desencantament i precarietat. Per als protagonistes mateix, el punk no és només un corrent musical, sinó una actitud davant del sistema en què sobreviuen i desenvolupen la seua creativitat. El do it yourself –fes-ho tu mateix– forma part inseparable de la gènesi del mateix moviment musical amb l’actitud de bandes que van promoure l’autogestió com a manera de canalitzar la seua imaginació i el seu missatge polític.

L’exposició repassa breument el sorgiment del punk a la Gran Bretanya i als Estats Units, i explica com el seu crit, la seua ràbia i la seua provocació s’expandeixen i contagien a centenars de joves per tot el món i, especialment, a la ciutat del Túria. Així doncs, apareixen els grups nascuts a València, agrupats per dècades, que afloren i omplin de distorsió i descàrregues elèctriques els locals d’assaig, timbes, cases ocupes, discoteques i festes al voltant del cap i casal. A més, uns quants panells estan dedicats a les ràdios lliures, els fanzins i les distribuïdores alternatives, autèntiques xarxes socials d’una època en què la cosa més semblant a un telèfon mòbil eren les cabines telefòniques. 

L’exposició també inclou una selecció de discos i maquetes de les bandes protagonistes i algunes referències bibliogràfiques sobre el tema. Les bandes que apareixen en aquesta exposició no sols escriuen proclames o pamflets sonors, també les seues lletres parlen de sentiments, d’emocions i de vivències personals. Són gent d’estètica diversa que poden haver estat, o no, organitzant mogudes, promovent accions i difonent missatges amb un objectiu polític. Involucrats o no, nihilistes o polititzats, lúdics o combatius, a tots aquests milers de xicots els ha unit el dret a la protesta. Els que fan música des d’un entorn polititzat l’han vinculat a l’autogestió, l’assemblearisme i l’acció al carrer des de pressupòsits horitzontals i antiautoritaris.

Per falta d’espai i de pressupost, moltes coses es queden per comptar, molts grups, locals, segells i fanzins per ressenyar, desenes de protagonistes per presentar i milers d’històries per narrar, que s’inclouran en el llibre de pròxima publicació.

Etiquetas
Publicado el
18 de noviembre de 2020 - 22:50 h

Descubre nuestras apps

stats