El Suprem decideix el futur de nombroses creus que enalteixen els morts del bàndol franquista

El franquisme va utilitzar les creus com a símbol del règim des del Valle de los Caídos fins a les places dels pobles. Creus que enaltien la figura del dictador, de Falange i de José Antonio Primo de Rivera, però també els soldats del bàndol colpista caiguts en combat. La Llei de memòria històrica ja prohibia enaltir la dictadura i la nova Llei de memòria democràtica és encara més específica, però ara serà el Tribunal Suprem el que estudie si aquestes creus que commemoren al bàndol franquista són legals o no. Els jutges, segons ha sabut elDiario.es, han acceptat analitzar si la controvertida creu de la localitat alacantina de Callosa de Segura era legal pel fet de recollir els noms de desenes de veïns del municipi que van perdre la vida lluitant en les files del bàndol franquista.

La retirada d’aquesta creu de la façana de l’església de Sant Martí ha sigut una de les més controvertides de l’última dècada. Alçada el 1942 per homenatjar el colp d’estat i els 80 veïns del municipi que van morir lluitant en les files del bàndol franquista, la seua retirada es va convertir en la gran batalla política d’aquest municipi del Baix Segura de quasi 19.000 habitants.

Va ser el govern municipal d’esquerres format per PSOE, IU i Som el que en va executar la retirada el 2018 després d’uns quants intents fallits i en una jornada tibant en què dos ultradretans van ser detinguts, i un any després la gran promesa electoral del nou alcalde del PP, Manuel Martínez, va ser tornar-la al seu lloc, cosa que ara com ara no permeten els tribunals, encara que sí que ha sigut exposada en un museu. Pel camí, la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu –que ha comptat amb el suport d’Advocats Cristians– va portar el cas als tribunals.

El cas ha arribat al Suprem després que tant un jutjat d’Elx com el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana rebutjara un recurs d’aquesta plataforma contra la negativa d’Ajuntament a considerar una proposta del PP per a mantindre la creu. L’objectiu, segons l’acte de la sala contenciosa administrativa, és establir si una creu “amb un llistat de persones mortes d’un bàndol dels contendents en la Guerra Civil” suposa “exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura” o si, per contra, és només un “estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats”.

El cas serà examinat sota la lupa de la Llei de memòria històrica que va aprovar l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero del 2007 i que obliga les administracions públiques a retirar objectes que suposen una commemoració de “la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”, amb excepcions: que aquests esments siguen “d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats” o quan hi haja raons artístiques o religioses.

La Llei de memòria democràtica aprovada l’any passat –i ja recorreguda per Vox i el PP davant el Constitucional– és més específica i apunta qualsevol element situat en la via pública o en un edifici públic que exalte no sols els dirigents franquistes sinó també “la revolta militar i la Dictadura, els seus dirigents, participants en el sistema repressiu o les organitzacions que van sustentar la dictadura”.

De la creu de Vigo fins al monòlit de Buñuel

No hi ha un registre oficial de quantes creus religioses que enaltisquen la dictadura hi ha als pobles i ciutats d’Espanya. En la seua obra Cruces de memoria y olvido (Ed. Crítica, 2022) el professor Miguel Ángel del Barco aborda aquest assumpte i en declaracions a elDiario.es l’any passat va afirmar que hi ha “moltíssimes” d’aquestes creus, “tantes quasi com pobles hi ha a Espanya”.

Algunes d’aquestes creus han arribat fins als tribunals després de l’entrada en vigor de la Llei de memòria històrica i la resposta dels jutges, ara com ara, no ha sigut uniforme. Entre altres coses perquè els casos van variant: a vegades les inscripcions i els escuts més nítidament exaltadors de la dictadura han sigut retirats i a vegades la llista dels noms que acompanya la creu no té cap descripció addicional.

En el cas de la creu de Callosa de Segura, tant el jutjat com el TSJ de la Comunitat Valenciana van entendre que havia de ser retirada perquè l’al·lusió als 80 veïns del bàndol franquista que van morir constituïa una exaltació del colp d’estat. Segons el jutjat, tenia “una significació marcadament política” més enllà de la religió. El Tribunal Superior va reconéixer que en el seu moment van ser eliminats elements com la placa que commemorava als “herois falangistes”, però va avalar l’argument del consistori: “La relació de persones mortes que consta en el pedestal no és neutral”, deia.

Damunt la taula de la sala tercera del Suprem hi ha diversos plets de casos similars resolts pels tribunals en l’última dècada. Per exemple, quan el 2014 els tribunals navarresos van rebutjar que la localitat de Buñuel haguera de desfer-se del seu monòlit: una creu amb una vintena de noms de membres del bàndol franquista que, en el passat, havia tingut la inscripció habitual de “Caídos por Dios y por España”.

El TSJ de Navarra va dir en aquest cas que és “un monòlit de pedra, amb una creu, un escut de l’Ajuntament i una relació de noms i cognoms, ni més ni menys”. Un veí de la localitat “coneix perfectament quin n’és l’origen”, però un visitant no podria relacionar-lo “amb un passat franquista”. Aquesta llista de noms, com la de Callosa, “no implica, per si sola, cap exaltació del franquisme”.

Un cas similar va ser estudiat a Galícia, quan una associació per la memòria històrica va demanar a la justícia la retirada de la creu dels caiguts del mont do Castro, a Vigo. Una creu amb una llista similar, però de la qual s’havien retirat els símbols falangistes i la insígnia relativa als “Caídos por Dios y por España”. Desapareguda aquesta simbologia, va dir el TSJ de Galícia, la creu ja manca d’“exaltació inicial, perquè ha desaparegut la seua càrrega política, i pot ser contemplada com un element religiós, encara que no en fora el significat originari”.

Aquesta sentència, que analitzaran en el Suprem d’ací a uns mesos per solucionar el cas de Callosa de Segura, va entendre que en el cas de Vigo “com molts altres monuments al llarg de la història de la humanitat, ha de portar al coneixement i reflexió per les generacions presents i futures sobre un passat ja superat, però que no ha d’oblidar-se, i s’ha de considerar representatiu dels caiguts de tots dos bàndols”.

L’exhumació de Franco

Les decisions que ha pres fins ara no han sigut pacífiques en els tribunals. En el cas de Callosa de Segura, que servirà perquè el Suprem establisca la seua jurisprudència sobre aquestes creus, un dels jutges del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana va apostar per mantindre la creu: “La solució rau a llevar els noms o afegir-hi nous noms d’un altre bàndol”, va dir el magistrat Edilberto Narbón, retraient que s’elimine la creu com a símbol del franquisme: “Suposa una ofensa per als cristians”.

En el cas de Vigo, una de les magistrades del Tribunal Superior de Galícia també va apostar sense èxit per retirar la creu com a símbol d’exaltació de la dictadura.

En moltes d’aquestes resolucions els tribunals han esgrimit un antecedent del Tribunal Suprem que també tindrà presència en les deliberacions: les resolucions de la sala tercera que van acabar avalant l’exhumació del cadàver de Franco de la vall de Cuelgamuros, llavors denominada Valle de los Caídos.