Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

El Suprem rebutja la petició de l’Agència Antifrau de tornar la protecció per denunciant de corrupció a un funcionari

El equipo de la Agencia Antifraude antes de la vista en el Tribunal Supremo sobre la protección a los denunciantes de corrupción.

Laura Martínez

0

El Tribunal Suprem rebutja el recurs presentat per l’Agència Antifrau de València que demanava tornar la protecció a un denunciant de corrupció urbanística. La Sala Contenciosa Administrativa apunta que no pot revisar la sentència, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, perquè el dret autonòmic no és competència seua, llevat que s’acredite una infracció d’una norma estatal o europea. La sala, exposa la sentència, “no pot revisar la interpretació que va fer la sala [del TSJ] d’instància de l’article 14 d’aquesta llei, per no poder acreditar la part recurrent cap infracció de dret estatal o de la Unió Europea.

L’alt tribunal aborda un recurs de cassació davant l’assetjament d’un ajuntament del Baix Segura –Los Montesinos– a un funcionari que va denunciar corrupció urbanística, a qui l’Agència protegeix contra el criteri del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. L’alcalde socialista del municipi i el consistori, on encara treballa el denunciant, van recórrer contra l’acte administratiu de l’Agència Antifrau davant el Tribunal Superior de Justícia, que va donar la raó a l’Ajuntament i obliga l’organisme a retirar-li la protecció. En la sentència recorreguda, el TSJ valencià entén que l’Agència no pot atorgar protecció al funcionari, perquè aquest va acudir directament a l’autoritat judicial i no a l’ens públic, i que els fets denunciats són anteriors a la creació de l’organisme autonòmic.

En la vista, l’Agència va argumentar que la protecció al denunciant és immediata des de l’aprovació de la normativa europea, encara que no haja transcorregut el termini per a adaptar la legislació nacional, i demana a l’alt tribunal que fixe doctrina sobre aquest tema. La petició implica que es declare l’aplicació de les directives europees des de la mateixa entrada en vigor, no quan es fa el canvi en la legislació dels països membres.

El Tribunal Suprem indica que no és competència de la sala contenciosa la interpretació del dret autonòmic i que la revisió del cas “depén de la possible aplicació en el moment en què ocorren els fets en relació amb la vigència de la Directiva europea”. A més, sosté que “en cap cas pot afirmar-se que el text de la Directiva porte inexcusablement a interpretar la llei valenciana en el sentit propugnat per l’Agència”, en referència a l’estatut del denunciant protegit.

Respecte a la primera qüestió, assenyala la sala, el recurs no pot prosperar, perquè la directiva europea de protecció al denunciant no havia sigut transposada a l’ordenament jurídic espanyol ni havia finalitzat el termini per a fer-ho, encara que reconeix que sí que estava en vigor. Això sí, l’entrada en vigor “es limita a no obstaculitzar els objectius perseguits per la directiva”, afig el tribunal, que diu a continuació: “La limitació de la competència de l’Agència per a atorgar la condició de denunciant protegit a les denúncies efectuades davant l’Agència mateixa no impedeix gens que, en cas de denúncia feta davant els tribunals –com s’esdevé en aquest assumpte– siga el mateix òrgan judicial davant el qual es va efectuar la denúncia qui adopte les mesures de protecció del denunciant que entenga oportunes”, avalant que l’Agència protegisca denunciants encara que recórreguen a altres organismes.

Etiquetas
stats