El tècnic de l’Es-Alert va declarar a la jutgessa de la DANA que l’avís de la CHX sobre la crescuda del Poio va arribar a la Generalitat

Rodrigo E. P., tècnic de protecció civil assignat a la Sala de Comandament i Control del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, va ser el primer testimoni que va descriure de primera mà l’experiència de l’enviament de l’Es-Alert el 29 d’octubre passat, dia de la catastròfica barrancada que ha deixat 228 morts. El tècnic va declarar davant la jutgessa el 6 de maig passat que el sistema Es-Alert “està sempre preparat perquè puga enviar-se un missatge”, segons diu l’acta de la declaració a què ha tingut accés elDiario.es.

El testimoni també va apuntar a la consellera llavors Salomé Pradas, investigada en la causa, com la “màxima autoritat” quan es va enviar l’alerta automàtica als mòbils. “La consellera entrava i eixia” de la sala del complex de l’Eliana en què es reunia el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), molt pròxima al lloc on estava el tècnic el 29 d’octubre passat. 

“En qualsevol cas”, va afegir el testimoni a preguntes de la jutgessa instructora, “la consellera va insistir que no s’enviara cap missatge sense el seu vistiplau”. Un total de 10 tècnics de protecció civil del Centre de Coordinació d’Emergències estan acreditats amb perfil de redactors i validadors de l’Es-Alert, “per a poder executar el missatge”. 

El testimoni, enginyer d’obres públiques de formació, va calcular que entre que es va decidir enviar el missatge i l’enviament definitiu degué passar “al voltant d’una hora”, encara que desconeixia qui va redactar el text del missatge, que la jutgessa instructora considera “erroni” en el contingut, ja que no demanava a la població que es refugiara en altura. 

Rodrigo E. P. va descriure el volum de treball “extraordinari” del 29 d’octubre passat. Ell estava situat en l’anomenada “sala roja” del Centre d’Emergències, a poca distància de l’espai on es reunia el Cecopi. “En les visites en què les autoritats entren i ixen al seu lloc de treball [a la sala roja], ells transmeten ordres i els tècnics les executen”, va explicar. 

Pradas, acompanyada pel subdirector general d’Emergències, l’alt funcionari Jorge Suárez, i per altres autoritats que el testimoni no va poder identificar, accedia a la “sala roja” per transmetre les ordres en relació amb l’Es Alert. “La consellera va insistir que no s’enviara res sense el seu vistiplau”, va afirmar el testimoni. 

Va haver-hi un primer intent d’enviament de l’alerta als mòbils a les poblacions afectades pel possible desbordament de la presa de Forata, que va ser finalment avortat. El segon missatge, remés a les 20.11, es va enviar a tota la província de València. Aquest missatge, que la magistrada considera “tardà”, va arribar quan ja hi havia morts i centenars de ciutadans romanien atrapats per les inundacions. 

Encara que mai s’havia enviat oficialment l’alerta (només se n’havia fet un parell de proves), els tècnics del Centre d’Emergències coneixien mínimament l’aplicació. En el procés d’implantació de l’Es-Alert “se’ls va formar sobre el funcionament bàsic, perfils [o] quin personal estaria acreditat”. 

El testimoni també va confirmar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) “va enviar un missatge en què deia que el cabal del barranc de Poio s’havia desbordat”, a través del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH). Rodrigo E.P. va relatar que una tècnica d’Emergències, Antonia B., va rebre per correu electrònic la informació del SAIH sobre la crescuda i la va comunicar al cap de la Unitat d’Anàlisi, Juan Ramón C.

A pesar que la dada –fonamental– es va anotar en el CoordCom, el sistema tecnològic que coordina totes les agències d’emergències, el testimoni desconeixia si va ser comunicat al subdirector Jorge Suárez o al Cecopi.

“Tots estaven gestionant el que bonament podien”, va declarar. 

En Emergències “no donaven l’abast”

Rodrigo E. P. no va saber precisar en quin moment de la jornada va col·lapsar el telèfon 112, encara que va declarar que “el personal i els llocs que estaven no donaven l’abast”. “No era prou per a gestionar el que hi entrava”, va assegurar.

El testimoni també va relatar que les telefonades al 112 “entraven de tot arreu”, no sols de la zona del riu Magre. “Probablement”, va postil·lar, també hi hagué telefonades de localitats afectades pel desbordament del barranc de Poio, com ara Xiva, Torrent o Catarroja, encara que no en tenia un “record específic”. 

“Quan es va decidir enviar el missatge [de l’Es-Alert] a tota la província, va ser perquè tenien incidències en múltiples llocs (...), no sols en el riu Magre”, va declarar.