La trama de Gürtel que es va repartir 3,2 milions de la visita del papa a València buscava “enriquir-se il·lícitament de manera sistemàtica”

La sentència de l’Audiència Nacional que condemna els capitostos del milionari tripijoc que la xarxa Gürtel va obtindre de la visita del papa Benet XVI a València el 2006 tanca una de les principals derivades del macrocàs sense una condemna per al difunt exconseller Juan Cotino, la mort del qual per coronavirus va suposar l’extinció de la seua responsabilitat penal. La sentència condemna a 13 anys i 7 mesos de presó el líder de la trama, Francisco Correa; a 15 anys i 5 mesos la seua mà dreta Pablo Crespo; a 6 anys i 9 mesos el seu col·laborador Álvaro Pérez i l’exdirector de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) Pedro García Gimeno, i a 11 anys i 7 mesos el vicepresident de Teconsa José Luis Martínez Parra.

La sentència de la secció segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional estableix, en l’apartat de fets provats, que la trama Gürtel tenia l’objectiu d’“enriquir-se il·lícitament de manera sistemàtica” amb els fons públics obtinguts mitjançant adjudicacions directes a les empreses de Correa o a altres empreses “previ pagament de la comissió corresponent”. L’organització tenia una branca valenciana que dirigia Álvaro Pérez El Bigotes, que mantenia “relacions” i tenia “accés directe” a càrrecs públics del Partit Popular valencià, llavors en el govern autonòmic sota la batuta de Francisco Camps. 

Els vertaders propietaris de l’empresa Orange Market eren Francisco Correa i Pablo Crespo a través de societats mercantils domiciliades a la Gran Bretanya i a l’estat insular de Saint Christopher i Nevis, en l’arxipèlag de les Petites Antilles al Carib. En una segona etapa, es van afegir altres “accionistes reals” com José Ramón Blanco Balín i Álvaro Pérez. Amb aquesta empresa, els empleats de Correa van començar el 2004 a fer actes per al PP valencià, l’America’s Cup o la Cambra de Comerç.   

A l’octubre del 2005, a penes un any després del seu aterratge a València, l’organització de Correa tenia “coneixement previ” de la visita del papa Benet XVI a la ciutat, amb motiu de la celebració de la V Trobada Mundial de les Famílies. Així doncs, la trama va iniciar “una sèrie d’actuacions” dirigides a obtindre “de manera il·lícita” adjudicacions per a l’esdeveniment internacional. Crespo i Correa van mantindre “directament i indirectament” contactes i reunions amb el difunt exconseller Juan Cotino i altres persones vinculades a la fundació per aconseguir la pilota de l’adjudicació de les pantalles i altres serveis relacionats amb la retransmissió de la visita papal.  

Crespo i Correa van decidir, “de comú acord” amb el director d’RTVV Pedro García, que el contracte el licitara l’ens públic de la televisió autonòmica. Els condemnats “van comptar amb l’aquiescència de persones vinculades a la Fundació”, assenyala la sentència. La fundació de la visita del papa (constituïda, entre altres, pel president de la Generalitat, llavors Francisco Camps, l’exalcaldessa de València Rita Barberá i l’arquebisbe Agustín García-Gasco) va ser un dels eixos principals de la trama i tenia dos comissionats: el director de l’Institut Valencià de Finances, llavors Enrique Pérez Boada, un polític pròxim a Cotino, i el secretari de l’arquebisbe, Antonio Corbí. La Generalitat Valenciana va acabar assumint deutes de la fundació per un valor d’1,3 milions d’euros.  

Les decisions de pes sobre la visita del papa es van prendre en el si d’un autodenominat “grup de treball” (hi hagué 16 reunions prèvies abans de la primera trobada del patronat de la Fundació) que la sentència considera que és de “naturalesa irregular” i en què es van tractar assumptes relacionats amb la contractació. Els condemnats van idear un conveni de col·laboració entre RTVV i la Fundació pel qual s’encarregava la cobertura internacional de l’esdeveniment, que va ocasionar un “desemborsament il·lícit” de 7,4 milions d’euros de la televisió autonòmica i va permetre l’“enriquiment personal” dels membres de la trama Gürtel. En la confecció del conveni van participar l’exdirector econòmic financer d’RTVV Ricardo Calatayud i l’excap del departament tècnic Luis Sabater (mort). 

RTVV va adjudicar a dit a l’empresa Teconsa el contracte per a les pantalles que van retransmetre l’esdeveniment per un import de 7,4 milions d’euros, “molt superior al cost real dels treballs necessaris per a la seua execució”. L’adjudicació a Teconsa va suposar un sobrecost de 3,2 milions d’euros. “El procés d’adjudicació va ser simulat, ja que l’adjudicació ja estava determinada amb anterioritat”, conclou la sentència de l’Audiència Nacional. Teconsa s’hi va gastar, segons la seua pròpia comptabilitat, 4,4 milions, a pesar que el cost efectiu era de 3,2 milions. “En realitat Teconsa va actuar en tot aquest procés únicament i exclusivament com a empresa pantalla, per ocultar el destinatari últim de la major part dels diners pagats per RTVV a la trama”, defensa la sentència. 

El benefici il·lícit de 3,2 milions es va repartir de la manera següent: 200.000 euros per a Teconsa, 415.000 per l’exdirector d’RTVV Pedro García, mig milió per a El Bigotes, 957.305 euros per a Pablo Crespo (fons que va ingressar en la caixa B de l’organització corrupta), la mercantil Electronics Design SL 50.384 euros per lliurar factures falses, 230.000 euros es van destinar a una operació immobiliària de Correa, Crespo i Blanco Balín a la Nucia, un municipi valencià governat pel PP, 249.000 euros per a Blanco Balín per la seua participació en l’operació immobiliària.

El tribunal rebutja la petició del PSPV-PSOE, que exercia l’acusació popular, d’incloure el difunt Juan Cotino en els fets provats (amb la defunció s’extingeix la responsabilitat penal). La confessió d’Álvaro Pérez va situar en tot moment Cotino en l’epicentre de les decisions que es van prendre en la preparació de la visita del papa. El Bigotes va reconéixer davant el tribunal que Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana, el va posar en contacte amb Cotino. Un altre acusat, el difunt Luis Sabater, excap del departament tècnic d’RTVV, també va assenyalar Cotino com la persona que al febrer del 2006 va dir que els havia “tocat fer-se càrrec de les pantalles”.