El Tribunal de Comptes acusa la directiva de l’EMT de València acomiadada arran del ‘frau del CEO’ de “negligència greu” i “dolosa” per haver-se saltat els protocols

Els representants de Ciutadans i el PP en el consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València van denunciar davant el Tribunal de Comptes l’‘estafa del CEO’ que va patir l’empresa pública i que va suposar el robatori de quatre milions d’euros. La seua intenció era posar en dubte la gestió de la cúpula de l’empresa municipal. El tir els ha eixit per la culata. 

La instructora del Tribunal de Comptes, després d’analitzar la documentació i les al·legacions de les parts, ha arribat a la conclusió que Celia Zafra, la directiva acomiadada i única investigada en la causa penal per l’estafa, va cometre una “negligència greu” i fins i tot “dolosa” que va propiciar el descomunal frau. L’acta de liquidació provisional al·ludeix també a l’incompliment dels protocols per part de CaixaBank, l’entitat bancària que va tramitar els pagaments a comptes de Bank of China, malgrat que l’EMT no estava autoritzada a operar en aquell país. El Tribunal de Comptes, tal com va informar aquest diari, ha requerit provisionalment a la directiva el pagament de 4,2 milions d’euros com a presumpta responsable del desviament dels fons públics, fins i tot havent estat enganyada pels estafadors.

Zafra “va remetre als estafadors dos documents de l’empresa, amb els quals va donar accés a les signatures dels apoderats de la societat, fet que en va facilitar la falsificació”, afirma la instructora. Les actuacions de la directiva, l’acomiadament de la qual s’ha declarat improcedent, “donen lloc a la falsa signatura de les autoritzacions de pagament per part dels estafadors”, que ja disposaven de les rúbriques del gerent llavors Josep Enric Garcia Alemany i de la cap de gestió María Rayón, els apoderats del compte bancari. 

Els malfactors, mitjançant tècniques d’enginyeria social, “van persuadir” Zafra “per a saltar-se els procediments establits”, a pesar que la directiva sabia que els protocols de transferència estableixen que els pagaments es fan mitjançant claus mancomunades electròniques i no amb cartes de pagament. CaixaBank també s’emporta una garrotada ben severa per part de la instructora del Tribunal de Comptes: “Cal destacar que aquesta operativa no hauria sigut possible sense l’actuació de l’entitat de crèdit, que executa les transferències ordenades per la directiva sense tindre a disposició seua els originals de les cartes de pagament ni les factures que estaven pagant”. 

El Tribunal de Comptes destaca que, a partir del 2017, l’EMT substitueix el pagament mitjançant gir bancari per la transferència electrònica per la “inseguretat notòria” que suposava el mètode tradicional. Així doncs, les transferències per valor de quatre milions d’euros “mai van entrar en el protocol”. “Si haguera sigut així, les factures haurien quedat bloquejades en la primera fase, perquè no tenien signatura autoritzada de cap director d’àrea”, postil·la el TC. 

La instructora atribueix el frau a tres factors: la suplantació de diverses identitats per part dels estafadors, l’incompliment dels procediments per part de la directiva i la “falta de deure de custòdia dels fons públics depositats en l’entitat bancària”. El Tribunal de Comptes retrau a Zafra que no estava facultada per a ordenar les transferències (“les seues capacitacions es limitaven a la preparació i la consulta, no a l’autorització”). La directiva, recorda la resolució, és “una mera preparadora de les actuacions, sense autoritzar ni ordenar pagaments”, ja que únicament s’encarregava de pujar els fitxers al portal de banca electrònica.

Les ordres de transferència i les signatures falsificades dels apoderats es van preparar a continuació en les oficines de CaixaBank . “Allí es van introduir les dades en el sistema i es van autoritzar, sense cap document signat pels apoderats que facultara l’EMT per a operar a la Xina amb l’entitat i malgrat no haver-se fet aquesta operativa mai”. L’acta de liquidació provisional també retrau a l’entitat bancària que no contactara amb el gerent, que estava de vacances, ni amb la cap de gestió, de baixa per maternitat, “malgrat que tenia els seus mòbils”. A més, l’alerta interna de l’entitat bancària va tardar 17 dies a saltar.

Així doncs, els pagaments “no es van fer amb signatura electrònica, com establia el protocol d’actuació, i es va repetir la mateixa operativa en les huit transferències”, sense que Zafra advertira els seus superiors, “infringint amb això el seu deure de confidencialitat i de diligència”. En definitiva, la directiva va obrar “amb absoluta falta de diligència en el compliment de les seues funcions”, facilitant als presumptes estafadors les signatures dels apoderats i fins i tot els seus DNI.

La resolució del Tribunal de Comptes al·ludeix al procediment de conciliació bancària de l’empresa municipal i defensa que els responsables de l’empresa van actuar correctament. “La seua no actuació pel fet de no ser coneixedors de la situació no ha comportat el menyscapte produït”, diu la instructora, que assenyala l’actuació de manera negligent de Zafra com el desencadenant de l’èxit del frau. 

“Amb les seues actuacions remetent informació i documentació de l’empresa a unes persones sense acreditar-ne realment la identitat, possibilitant les signatures i els DNI de les persones autoritzades al pagament, va propiciar una eixida de fons públics injustificada per import de 4.054.971,98 euros”, diu la resolució. 

El lletrat de la directiva va al·legar que Zafra “en cap moment autoritza ni té capacitat de decisió sobre els fons”. “En cap cas fa cap document, sinó que el remet als estafadors i, al seu torn, el remet al banc amb la bona fe”, tot en aparença de “bon dret” perquè havia estat enganyada pels estafadors, afig l’advocat. 

La delegada instructora rebutja les al·legacions i recorda que va ser Zafra la que “va possibilitar amb la seua intermediació que es feren les huit transferències amb l’eixida corresponent de fons públics de l’EMT. El Tribunal de Comptes considera que hi hagué ”negligència greu“ i ”per descomptat una actuació dolosa“ per part de la directiva.