El Tribunal Suprem rebutja que un civil jutge la mort d'un legionari en un entrenament a Alacant

Alejandro Jiménez Cruz, militar del Terç Don Joan d'Àustria III de la Legió de la Brigada Rei Alfons XIII d'Almeria, va morir la vesprada del 25 de març de 2019 durant unes maniobres amb foc real en el camp de tir d'Agost (Alacant). La mort del jove, de 21 anys, ha suposat el processament del sergent autor del tret mortal —efectuat amb un fusell HK— i d'un capità, dos tinents, un cap i tres cavallers legionaris. La versió oficial dels fets defensava que el militar, oriünd de Palma, va morir a conseqüència del rebot d'una bala. No obstant això, la investigació del Grup d'Homicidis de la Guàrdia Civil d'Alacant va trobar indicis que apunten a la falta d'elements de protecció que hagueren evitat l'òbit del jove, condecorat amb medalla al mèrit militar amb distintiu groc en haver mort en acte de servei. El titular del Jutjat Togat Militar número 23 d'Almeria sosté que va haver-hi ordres per part del capità de la companyia per a “encobrir” els fets amb “mentides” i “alterant l'escenari”. 

Els pares i les àvies del legionari han batallat perquè el cas siga jutjat per la jurisdicció penal i fuita així de l'àmbit militar, el codi del qual no contempla la mort o lesions causades dolosament durant l'execució d'un acte de servei d'armes. L'acusació particular va recórrer l'acte d'obertura de judici oral dictat el 15 de juliol del 2021 pel Tribunal Militar Territorial Segon que declarava la competència de la jurisdicció militar. 

Les proves pericials, recorda l'acusació particular, confirmen que el tret provenia del fusell del sergent de la Brigada de la Legió amb base en Viator (Almeria) S.A.G., per a qui la Fiscalia Jurídic Militar sol·licita set anys, cinc mesos i 15 dies de presó. “Si l'objectiu estava al capdavant”, abunden els familiars del jove, l'única manera que tenia S. A. G. per a poder realitzar un tret directe a l'altura del pit del jove, situat a uns 12,5 metres, era “girant 90 graus el seu fusell cap a l'esquerra i disparar per damunt” d'altres dos legionaris processats en la causa. La qual cosa “exclou la possibilitat d'un tret erroni o sense apuntar, donada la llarga experiència en exercicis de tir” reconeguda pel sergent. 

Així, S. A. G. “només va poder realitzar aquesta acció de manera intencionada” i “ assegurant-se l'execució sense risc per a la seua persona”, circumstància que espenta a l'acusació particular a qualificar l'homicidi com a assassinat. No obstant això, el titular del Jutjat Togat Militar Territorial número 23 processa al sergent pels presumptes delictes contra l'eficàcia del servei, en la seua modalitat de causar la mort d'un altre per imprudència greu durant l'execució d'un acte de servei d'armes; abús d'autoritat, en la seua modalitat d'injuriar a un subordinat, i contra l'administració de justícia, per intentar influir amb intimidació i directament sobre un testimoni perquè modifique la seua actuació processal. La resolució també fixa per al sergent, actualment en llibertat provisional amb mesures cautelars, una responsabilitat civil de 330.000 euros. 

Els familiars d'Alejandro Jiménez Cruz argumenten que en el Codi Penal Militar no està contemplat l'homicidi dolós ni l'assassinat a pesar que existeixen proves suficients per a considerar que la mort del legionari va ser causada de manera dolosa (una cosa en la qual coincideix el relat de fets de Ministeri Fiscal). Mentre que l'ordre de processament del jutge militar qualificava la defunció del jove com a homicidi imprudent (amb una pena d'entre quatre i cinc anys de presó), en la jurisdicció penal ordinària podria ser assassinat o homicidi dolós. L'escrit de conclusions provisionals de l'acusació sol·licitava una pena de 25 anys de presó per un presumpte delicte d'assassinat. 

I és que, tal com recorden els familiars del jove, el vigent Codi Penal Militar no contempla la mort o lesions causades dolosament durant l'execució d'un acte de servei d'armes, a diferència del derogat codi punitiu castrense de 1985. La distinció entre l'enjudiciament per la jurisdicció militar i la penal ordinària (en aquest cas suposa una diferència en la pena de dues dècades de presó) constitueix, segons l'acusació particular, una vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva. 

No obstant això, la secció primera de la Sala del Militar del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs en considerar que l'acte d'obertura de judici oral “es troba àmpliament motivat”. “No cal acceptar en aquest moment, com a determinant per a decidir quina siga la jurisdicció penal competent, l'al·legació de l'existència de dol per part del presumpte autor dels fets, perquè això ha de ser objecte de prova en l'acte del judici oral i de valoració en la subsegüent sentència, però la seua existència o inexistència no provoca una desnaturalització com a delicte militar d'una mort d'un militar produïda en ocasió d'unes maniobres”, resa la sentència a la qual ha tingut accés elDiario.es.

El TS considera que l'incident previ sobre la jurisdicció competent plantejat per l'acusació particular “seria tant com anticipar el judici oral”. Res impedeix als familiars del mort qualificar els fet d'homicidi dolós o d'assassinat en les conclusions del judici oral, agrega la resolució. “Únicament pot determinar-se a través i com a resultat de la valoració dels mitjans de prova practicats en el judici oral, amb subjecció als principis de publicitat, oralitat i contradicció”, abunda la secció primera de la Sala del Militar del TS. 

La sentència recorda que “és el Codi punitiu marcial el que delimita quins delictes són militars i fins a on aconsegueix l'àmbit estrictament castrense de la jurisdicció militar”. La interlocutòria d'obertura de judici oral argumentava que l'existència o no de dol “no provoca una desnaturalització com a delicte militar d'una mort (...) produïda en ocasió d'unes maniobres i en virtut de fets i causes atribuïdes a comandaments participants en l'exercici militar”. El Tribunal Militar Territorial Segon també advertia que els fets “no sols van afectar la vida i salut” del legionari Alejandro Jiménez Cruz “sinó també a la disciplina, bé per menyscabar el seu contingut essencial, bé perquè l'acció realitzada té relació amb el servei”, en produir-se durant un exercici de tir. 

Huit militars processats

Set militars, a més del presumpte autor del tret mortal, figuren com a processaments en la causa. El capità A. C., per al qual la Fiscalia Jurídic Militar sol·licita una pena de quatre anys i sis mesos de presó, està processat pels presumptes delictes d'encobriment; deslleialtat, en la seua modalitat de donar a gratcient informació falsa sobre assumptes de servei, i desobediència als agents d'autoritat en l'exercici de les seues funcions. Per part seua, el tinent P. F., per al qual el Ministeri Públic demana quatre anys i sis mesos de presó, figura com a processament pels presumptes delictes contra l'eficàcia del servei, en la seua modalitat de desobeir una ordre causant greu risc per al servei; contra els deures del comandament, en la seua modalitat de no procedir amb la diligència necessària per a impedir un delicte militar; encobriment; deslleialtat, en la seua modalitat de donar a gratcient informació falsa sobre assumptes de servei, i desobediència als agents d'autoritat en l'exercici de les seues funcions. 

Finalment, el tinent R. G., per al qual l'acusació pública sol·licita dos anys i sis mesos de presó, ha sigut processat per la presumpta comissió dels delictes contra l'eficàcia del servei i de deslleialtat. A més, un cap i dos soldats legionaris figuren processaments pels presumptes d'encobriment i un tercer soldat suma també el presumpte delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats pública pels militars. 

L'escrit de la Fiscalia Jurídic Militar relata que durant les maniobres del 25 de març de 2019 en el camp de tir d'Agost (Alacant), el sergent S. A. G. “va manar l'alto-el-foc i reconeixement dels blancs quan l'escamot estava uns 20 metres d'aquests, cessant trets i acostant-se per al seu reconeixement dos soldats, els qui van donar la novetat de 'blancs abatuts'”.

La Fiscalia sosté que, a continuació, va cridar “enemic al capdavant, al faldó de la muntanya, en clar blanc a les dotze” i que el va fer “sense que aquesta ordre estiguera prevista prèviament en la programació de l'exercici a realitzar, ni s'haguera posat en coneixement de l'escamot durant les instruccions rebudes a aquest efecte”, la qual cosa hauria suposat un “traspàs clar de les instruccions donades” per un dels tinents, “qui era en aqueix moment l'oficial al comandament i responsable màxim en l'execució d'aquest”.

L'escrit assenyala, segons va informar Europa Press, que l'incorporar “sobre la marxa” un nou objectiu per part del sotsoficial es “pretenia augmentar el consum de munició atés que s'havia consumit menys de l'esperat donada la rapidesa amb la qual havien realitzat l'exercici programat” i descriu que l'execució d'aqueix nou objectiu es va realitzar “pujant el binomi més avançat a la cresta, obrint foc des de la posició de cara a terra”.

Intimidació i assetjament a testimonis

El fiscal relata que un d'aqueixos trets efectuats pel sergent, quan la víctima es trobava “en peus, amb el de fusell recolzat en el muscle, a una distància d'uns 12,5 metres orientat a la posició”, va impactar sobre el cavaller legionari, “qui es trobava en aqueix moment situat el primer pel flanc esquerre en posició de genoll en terra o guàrdia baixa, amb el seu fusell orientat al sòl” ja que, segons precisa, en el moment de l'impacte estava “comprovant el seu armament després d'esgotar munició”.

El projectil va impactar al fusell, “desestabilitzant-se i patint un volteig, que no obstant això no va alterar la seua adreça, impactant a continuació en el seu cos” i ocasionant-li una ferida fatal “per orifici de bala en hemitòrax dret”.

El sergent S. A. G., segons la instrucció, hauria recriminat amb insults a un militar que “va esclafir a plorar” i hauria “violentat i intimidat” a “testimonis” per a “influir directament o indirectament” sobre ells durant la investigació. A un dels legionaris que va alertar als investigadors l’haurien “assetjat” i el capità de la companyia hauria donat ordres als integrants dels dos escamots que participaven en les maniobres per a “encobrir” els fets amb “mentides” i “alterant l'escenari”.

El jutge, que ja al·ludia en la seua ordre de processament a la “multitud de versions oferides sobre el succeït” i a la “evident contradicció entre el resultat dels informes i les declaracions”, va concloure que els acusats “van pretendre ocultar el realment esdevingut, silenciant aspectes determinants i tergiversant uns altres, amb l'única finalitat de dificultar la investigació policial i judicial i el descobriment d’allò succeït”.