El TSJ transfereix més d’un miler de documents judicials de la Guerra Civil a l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana

L’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana ha catalogat 1.396 documents judicials de la Guerra Civil que romanien en l’Arxiu Judicial de Riba-roja. La documentació transferida, segons ha pogut saber eldiario.es, inclou expedients i sumaris, la immensa majoria dels anys 1937 a 1939, per sabotatges, espionatge, hostilitat i desafecció al règim, alta traïció i derrotisme, auxili a la rebel·lió o venda de gènere a preus abusius, entre molts altres assumptes.

La documentació, enviada el 17 d’octubre de 2018 per la Junta d’Expurgació de Documents Judicials, inclou expedients de diversos jutjats del període republicà o de l’Audiència Territorial de València, entre altres, i abasta tant delictes comuns com delictes de naturalesa política. La Junta d’Expurgació, regulada per un decret de la Generalitat, és l’òrgan col·legiat que determina l’eliminació o la preservació del patrimoni documental de la justícia valenciana.

La justícia valenciana va viure tres anys de guerra complicats a causa de la violència incontrolada de certs períodes en la rereguarda republicana, segons conta amb mestratge el president de l’Audiència Territorial de València llavors, José Rodríguez Olazábal, autor de La administración de Justicia en la Guerra Civil (Alfons el Magnànim, 1996).

“Els organismes que es van crear, els seus procediments i les seues sentències van representar un esforç colossal per a restablir l’ordre destruït per l’alçament militar”, escriu el magistrat des de l’exili.

La remesa de documents obri noves possibilitats per a la recerca històrica del període de la Guerra Civil a València. L’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, tal com va publicar aquest diari, ha advertit seriosament a la Generalitat de la desastrosa situació d’alguns fons documentals per a l’estudi de la República, la Guerra Civil i la postguerra franquista.

L’Arxiu del Regne, per exemple, conserva 61 caixes amb expedients sobre el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, però encara queda documentació sobre aquest àmbit escampada entre el TSJ, l’Expurgació Judicial i uns quants arxius municipals.

La dispersió, la mala catalogació o les nefastes condicions de salubritat que han patit alguns fons posen en perill la investigació d’aquest període capital de la història d’Espanya, segons adverteixen els prestigiosos investigadors agrupats en l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València que alerten en l’informe de la “situació caòtica que, si no s’afronta, pot tindre conseqüències irreversibles per a l’estudi del període”.

La cap d’Arxius de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, Noemí Galán Serrano, va reconéixer durant un debat celebrat en La Nau el 24 d’octubre passat que la situació d’alguns fons sobre repressió franquista “és un tema que preocupa i ocupa” el departament que dirigeix la socialista Carmen Amoraga. “Farem tot el possible per dur a terme la digitalització i la descripció dels fons”, va afirmar davant uns quants historiadors que van expressar severes crítiques cap a les polítiques arxivístiques de la Generalitat Valenciana.

“Al País Valencià, el tema dels arxius és una mica fluix”, va dir la catedràtica d’història contemporània de l’UJI, Rosa Monlleó. La historiadora Vicenta Verdugo, una de les expertes en gènere i repressió franquista més grans, va fer un marmoló ben sever a la representant de la Generalitat (que va substituir en la taula de debat a la directora general Carmen Amoraga) i va fer un repàs demolidor de les “manques d’actuacions públiques” en la localització i la conservació dels valuosos fons dispersos.

Sobre l’Expurgació Judicial de Riba-roja, Verdugo va denunciar que “no es pot determinar” la quantitat d’expedients o les “condicions de conservació”; sobre els fons de presons que encara no s’han sigut transferit a l’Arxiu del Regne, la historiadora va assegurar que la documentació que està en la presó de Picassent roman en “males condicions de conservació”.

“La Conselleria hauria de posar-se en contacte amb Institucions Penitenciàries”, va suggerir la investigadora, que també va criticar la falta de mitjans i de personal que pateix l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana. Davant les crítiques dels historiadors, la cap d’Arxius de la Direcció General de Cultura i Patrimoni va respondre que el seu departament és “plenament conscient de la importància dels arxius” i va anunciar que estan canviant les bases reguladores de les ajudes a la digitalització.

“Sense tindre els arxius ben catalogats, no existiria la història”, va recordar la catedràtica Rosa Monlleó.