Urbanisme, guerres internes del PP, mercenaris i un crim impune: 15 anys de l’assassinat de l’alcalde de Polop

El 19 d’octubre de 2007 l’alcalde de Polop, el popular Alejandro Ponsoda, va ser tirotejat a la porta de sa casa. El crim va destapar les turbulentes aigües de l’urbanisme en la població de la comarca de la Marina Alta, les guerres internes en el PP i un submon de clubs de cambreres, pretesos sicaris i tràfic de drogues i anabolitzants. No obstant això, la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que va aconseguir localitzar un testimoni protegit clau per a les perquisicions, va quedar en fum de botja i el crim continua impune. Els investigadors de l’institut armat van analitzar la vida privada de Ponsoda i també les guerres internes en el PP pel control de l’urbanisme, sense poder apuntalar una condemna pel crim.

Set acusats es van asseure el 2020 en el banc dels acusats en el judici amb jurat pel crim: el successor de Ponsoda en l’alcaldia polopina, Juan Cano –també del PP–, com a autor intel·lectual juntament amb un empresari del calçat de la localitat, Salvador Ros; els pretesos autors materials Raúl Montero Trevejo, Robert Franek i Radim Rakowski, els dos últims de nacionalitat txeca, que haurien exercit com a sicaris de Cano; així com el propietari i el gerent del club de cambreres Mesalina, situat a l’eixida de Benidorm en direcció a Finestrat, Pedro Hermosilla i Ariel Gatto, respectivament.

L’acusació contra tan variat grup pivotava sobre el testimoniatge d’un testimoni protegit, un exmercenari que assegurava haver treballat com a contractista militar a Sud-àfrica, Costa d’Ivori, Libèria i Moçambic. El testimoni protegit, condemnat prèviament per tràfic de drogues, va situar en un reservat del club Mesalina, en què pretesament exercia com a porter, el successor de Ponsoda en l’alcaldia, Juan Cano, l’amo i el gerent del bordell i un empresari del calçat.

Va ser allí, segons la seua declaració, on pretesament l’haurien intentat contractar per 35.000 euros per cometre el crim, cosa a què es va negar –segons va dir–, encara que va oferir els noms dels tres sicaris que també estaven imputats en la causa per haver sigut els pretesos autors materials dels trets. Les perquisicions no van poder localitzar ni armes, ni cap rastre d’ADN en l’escena del crim; només el testimoniatge de l’exmercenari.

No obstant això, uns enregistraments d’un altre sumari en què es va veure embolicat el testimoni protegit, en el marc d’una investigació sobre una xarxa de tràfic de substàncies anabolitzants i estupefaents a la Marina Alta, i les seues contradiccions davant les preguntes de les defenses en el judici, van afeblir la versió clau que apuntalava l’acusació contra el successor de Ponsoda a l’Ajuntament de Polop.

Els set acusats s’enfrontaven a peticions de pena de fins a 25 anys de presó. El jurat, en una deliberació de poc més de 24 hores, va absoldre tots els acusats pel fet de considerar que no s’havia pogut demostrar la tesi del ministeri fiscal i de l’acusació particular, que depenia de la fluixa versió del testimoni protegit. Aquesta setmana s’han complit 15 anys d’un crim que continua impune.