València constata que la conflictivitat en els lloguers es dispara quan els propietaris són bancs o fons d’inversió

Problemes per a mantindre els lloguers quan els propietaris dels habitatges són fons d’inversió o entitats financeres i vulnerabilitat de les llars feminitzades. Són algunes de les conclusions que s’extrauen de l’informe que ha elaborat l’Oficina pel Dret a l’Habitatge de l’Ajuntament de València en complir-se deu mesos des de la posada en funcionament, a l’octubre del 2021.

Durant el primer semestre de funcionament de l’Oficina, s’han registrat en el servei 948 llars usuàries, que s’afigen a les 1.526 que ja eren usuaris en els anteriors serveis sobre habitatge, a què s’ha donat continuïtat. Així doncs, les unitats de convivència registrades fins al moment arriben a 2.474. En aquests deu mesos han estat actives 1.149 llars, que han tingut una mitjana de 8,02 actuacions cadascuna.

Les causes principals per les quals les famílies es dirigeixen al servei estan relacionades amb el lloguer, el 58,5% del total (28,9% impagament, 22,5% no renovació, 7,1% problemes amb contracte o propietari). D’altra banda, el 19,4% pateix una situació irregular pel que fa al seu habitatge. De la seua banda, les hipoteques són la causa menys comuna entre les persones que acudeixen a l’oficina (representen un 7,7% del total de les consultes).

En el cas del lloguer, l’informe exposa que en el 32% dels casos, la propietat és d’entitats jurídiques, “que són responsables –s’assenyala en la memòria– d’una part significativa de les no renovacions i pujades del lloguer, mentre que els impagaments afecten d’una manera molt particular les persones que habiten cases propietat de persones físiques, el 76,7%”. No obstant això, en el cas dels conflictes provocats per la irregularitat en la tinença de l’habitatge, la situació és la contrària: el 71,4% són propietat d’entitats jurídiques.

En total, s’han registrat 310 habitatges propietat d’entitats jurídiques (33%), i 434 de particulars (46%), cosa que reflecteix que, “si es computa el parc d’habitatge total de la ciutat, el percentatge d’habitatge en mans d’entitats jurídiques té un pes molt rellevant en els casos que presenten conflictes residencials”. Solen ser, segons les dades de l’Oficina, empreses, fons d’inversió i entitats de crèdit amb seu social molt llunyana de València, “amb les quals és, moltes vegades, molt complicat fins i tot contactar, i encara més negociar un acord respectuós amb el dret a l’habitatge”.

Vulnerabilitat de les llars feminitzades

Quan una llar arriba al servei, sempre es registra una persona de referència que, generalment, sol ser una dona i, a més, les llars amb un únic adult responsable solen estar feminitzades. Tal com reflecteix la memòria de l’Oficina, de les noves unitats registrades en el període d’estudi, el 68% han sigut encapçalades per dones i el 32% per homes.

Segons les tipologies d’unitat de convivència que han acudit per primera vegada al servei en el període d’anàlisi, la més habitual han sigut les famílies nuclears (34,9%), seguides per unitats monomarentals (31,5%) i persones que viuen soles (20,7%). També s’han registrat persones que comparteixen casa sense conformar unitat (6,72%) i parelles sense fills a càrrec seu (3,6%).

Amb les dades de què es disposa, ha sigut possible constatar que el 39,3% de les unitats que ha acudit a l’Oficina són llars feminitzades sense presència masculina (cap adult home responsable), mentre que només el 12,6% són masculinitzades, sense presència femenina; motiu pel qual l’informe conclou que “la vulnerabilitat residencial incideix de manera aguda en les llars feminitzades”. Quant a les unitats de convivència amb presència mixta, dona i home adults corresponsables (el 46,93% del total), la tendència és sensible: 58,92% amb persona de referència femenina i 41,08% amb persona de referència masculina.

L’informe incideix en la “diferència especial” que presenten les famílies monoparentals femenines, de les quals més del 90,57% es constitueixen de mare i fills. “És on es troben les situacions de vulnerabilitat més intenses, perquè són unitats amb moltes dificultats per a conciliar criances i cerca de faena o recursos. Trobar faena, buscar casa o ser acceptat com a inquilí per les assegurances o les propietàries és molt complicat amb fills a càrrec i sense unes condicions econòmiques o reproductives que puguen alleugerir aquestes càrregues”, assenyala la memòria.

De fet, si en l’anàlisi s’introdueix la variable d’ingressos, s’observa que són també les unitats monomarentals les que més risc de pobresa presenten: el 62,63% d’aquestes unitats estan per davall de 701 euros mensuals; el 31,31%, entre 701 i 1.100 euros; i la major part se situen en una forqueta entre 650 i 1.100 euros al mes (perceben rendes socials com la renda valenciana d’inclusió i l’ingrés mínim vital).

Ocupacions il·legals

“L’informe reflecteix que en el 86% de les situacions de famílies en situació d’irregularitat per ocupació d’habitatge, la propietat correspon a entitats bancàries, a fons d’inversió o a grans propietaris. I només l’1% corresponen a propietaris particulars”, ha explicat la regidora d’Habitatge Isabel Lozano, que ha assegurat que “això desmunta tota la manipulació mediàtica segons la qual les ocupacions estan arruïnant la gent que té un piset i que el posa en lloguer”. Tal com ha explicat la regidora, “l’única conseqüència d’aquestes mentides és generar por en la població i fer que les persones tinguen dubtes a l’hora de posar el seu habitatge en lloguer”. Per contra, la delegada d’Habitatge ha manifestat que “en la grandíssima majoria dels casos, les persones que viuen en els habitatges tenen la màxima voluntat de pagar i complir les seues obligacions”. De fet, el personal de l’Oficina ha pogut comprovar, ha continuat Isabel Lozano, que “la immensa majoria de les persones en situació irregular tenen una sensació de vergonya, i el que volen és tindre possibilitats i oportunitats per a regular la seua situació i viure tranquil·lament”

“Per tant –ha conclòs– es desmantella així, amb dades reals recollides per l’Oficina en els milers de casos que atén, aquesta contaminació mediàtica que hi ha sobre aquest tema, amb uns interessos ideològics determinats”. L’informe desmunta la idea que les llars els habitatges de les quals estan en situació irregular (el 19,4%) viuen en situació d’ocupació. “Si bé aquestes representen una bona part de les 185 llars sota aquesta tipologia, hi ha altres casos destacables, com per exemple persones que habiten un casa familiar objecte d’una herència i amb conflicte per l’ús. O gent que viu en els seus habitatges després d’una execució hipotecària”.

Les unitats que ocupen suposen al voltant del 16% del total, i la majoria (al voltant del 80%) s’allotgen en habitatges propietat d’entitats jurídiques, sobretot bancàries i fons d’inversió (el 65% de les llars que ocupen). Del 20% restant, almenys un terç són habitatges de grans propietaris, i en un altre terç l’ocupació és conseqüència de ser víctimes d’alguna mena de frau. “És a dir que únicament l’1%, com a màxim, de les persones que han acudit a l’Oficina podrien ser ocupes d’habitatges particulars, cosa que, en un servei que propicia l’aflorament de les circumstàncies més desfavorables en qüestions residencials, és un indicador que permet entendre la irrellevància d’aquesta problemàtica tan específica, malgrat que suscita molta atenció mediàtica”, subratlla el balanç.