València rebutja limitar els lloguers com a zona tensada, malgrat que els preus dupliquen l’índex de referència del Govern

L’escalada de preus de l’habitatge de lloguer continua imparable a València, cosa que fa molt complicat hui dia accedir a un pis en la capital, on es va tancar el mes de desembre amb un cost mitjà de 14,55 euros el metre quadrat, un 17,1% més que el desembre del 2022. La pujada mitjana interanual a la Comunitat Valenciana va ser del 14,6% i a Espanya, del 5,7%, segons el portal immobiliari Fotocasa, especialista en el mercat d’habitatge de segona mà i de lloguer.

El 13 de març passat va entrar en vigor el sistema estatal de referència de preus de lloguer d’habitatge que estableix un índex que permet a les administracions autonòmiques intervindre en el mercat immobiliari. El sistema ofereix un rang de valors de preus de lloguer d’habitatges, com a referència, a títol orientatiu, per a la fixació de la renda en els nous contractes d’arrendament d’habitatge. La regulació implica establir un límit en el preu del lloguer per als habitatges gestionats per grans tenidors (propietaris de 5 o més immobles urbans) i per als nous habitatges que s’incorporen al mercat.

Els petits propietaris també s’hi veuen afectats, ja que hauran de limitar l’augment de preus dels nous contractes a la pujada de l’IPC. A més, estableix beneficis fiscals als propietaris que posen el seu habitatge en el mercat dins dels intervals marcats pel ministeri considerats assequibles, entre altres mesures.

En el cas de València, segons l’índex esmentat publicat pel ministeri, el preu mitjà del metre quadrat estaria en 7 euros, és a dir, la meitat del que es paga actualment a la ciutat, cosa que dona una idea de la magnitud de la bambolla que està generant-se.

L’aplicació efectiva dels índexs que obligaria els nous contractes a anar adaptant-se a aquests preus és voluntària, de manera que si una ciutat vol aplicar-los, ha de sol·licitar la declaració de zona tensada a través del seu Govern autonòmic. Fins ara tan sols Catalunya ho ha sol·licitat.

A València, encara que l’alcaldessa María José Catalá va obrir la possibilitat d’estudiar aquesta opció el mes de gener passat, va quedar descartat en el ple del dimecres 27 de març passat. Durant la sessió, tant Compromís com el PSPV van instar el regidor d’Urbanisme del PP, Juan Giner, a sol·licitar la declaració de la ciutat com a zona tensada davant el preu desorbitat dels lloguers, una opció que va ser rebutjada de pla per Giner, en presència de Catalá.

L’edil del PP va assegurar que no participaran “de polítiques intervencionistes en matèria d’habitatge” i va avançar que demanarà al Govern espanyol “una vertadera política d’incentiu fiscal en el lloguer i en la compra d’habitatge per l’infern fiscal que hi ha”. “A curt termini, activarem tots els solars, estem ja impulsant dos sectors com són el PAI del Grau i el PAI de Benimaclet, amb 5.000 habitatges, sumats als 1.000 públics previstos, i, en tercer lloc, ja ho anunciarà l’alcaldessa, a mitjà termini impulsarem nous sectors”, va dir.

El regidor de Compromís, Ferran Puchades, li va recordar que “la situació del mercat de lloguer i de compra d’habitatge ha arribat a límits inadmissibles” i va apuntar que en el quart trimestre del 2023, la variació del preu del lloguer residencial a València entre l’últim trimestre del 2019 i el mateix del 2023 ha sigut d’un 38’7%, ja que ha passat d’un preu mitjà del lloguer de 938 euros a 1.531 euros. Però la dada més significativa és que, d’aquest increment, un 27% s’ha produït només durant l’últim any 2023, en què el preu mitjà del lloguer ha passat de 1.201 euros a 1.531 euros.