València ultima l’aprovació d’una moratòria per a frenar l’allau d’apartaments turístics

“La moratòria és una suspensió temporal. El que ha fet Madrid és aplicar una suspensió temporal mentre regula la seua pròpia normativa en el pla general d’ordenació urbana. Per tant, la moratòria s’aplica fins que tu tingues una normativa que et garantisca que el creixement serà sostenible. La cosa més lògica seria ara mateix treballar en quins àmbits es podria aplicar. Ja sabeu que tenim dues zones actualment amb suspensió de llicències d’apartaments turístics, que són el Marítim i Ciutat Vella. Hem de prendre decisions sobre aquests barris i sobre la resta de la ciutat. Estem analitzant el context per a prendre decisions en aquest sentit”.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, es va pronunciar en aquests termes dijous preguntada sobre la possibilitat que l’Ajuntament aprove una moratòria en la concessió de llicències de nous apartaments turístics, una mesura que li han sol·licitat en les últimes setmanes tant el PSPV com Compromís, però també entitats com la Federació d’Associacions Veïnals de València (FAVV).

Tal com han confirmat fonts del sector a elDiario.es, l’Ajuntament treballa en aquesta opció les últimes setmanes i asseguren que, per la informació que els ha arribat, la moratòria podria fins i tot aprovar-se en el ple del pròxim 25 de maig. Consultat l’Ajuntament, no va confirmar aquesta dada. Els diferents àmbits del sector consultats desconeixen si seria una moratòria general per a tota la ciutat o parcial, només per a alguns districtes o per als baixos comercials dels edificis, molts dels quals estan reconvertint-se en apartaments turístics, cosa que genera malestar en les comunitats de veïns i en els mateixos comerciants.

Catalá va insistir en la necessitat de tindre a Espanya “un marc general” de regulació d’apartaments turístics que done “seguretat jurídica” i que preveja “prou flexibilitat perquè cada municipi, en funció de la seua situació i de la seua densitat poblacional, puga adaptar-se” a aquesta normativa. Així mateix, mentre arriba aquest “marc global”, l’alcaldessa no va descartar aplicar una moratòria.

No obstant això, la portaveu municipal socialista, Sandra Gómez va afirmar que les declaracions de Catalá “tirant pilotes fora per no assumir la seua responsabilitat, reflecteixen la falta de lideratge i de capacitat política, però sobretot de treballar per la ciutat”. “No pot exigir al Govern d’Espanya que actue sobre competències que són municipals, com és la regulació urbanística dels apartaments turístics, que depén directament de l’Ajuntament de València”, va advertir.

Gómez va afirmar que, si Catalá “de veritat vol fer alguna cosa per a frenar l’expulsió dels seus veïns i veïnes, té la moratòria que li vam deixar preparada, a punt per a aplicar, però ha preferit guardar-la en un calaix”. De la mateixa manera, la va citar a aplicar la Llei d’habitatge per a declarar tensada tota la ciutat.

El president de l'Associació Valenciana d'Habitatges de Lloguer de Curta Estada, Eric Sanjaime, va advertir a Catalá, que “no es precipite, ni faça nyaps com les que es van intentar la passada legislatura” amb la pretensió d'aplicar una moratòria als habitatges turístics.

Sanjaime va assenyalar que la pàgina municipal de ‘*Visit València’ reflectix que el mes de març hi havia 10.000 habitatges d'ús turístic (VUT) a València “i això és fals perquè inclou en eixa dada allotjaments en vaixells, en autocaravanes, fins i tot hi ha habitacions compartides”. Des de l'associació van assegurar que han consultat diverses fonts com són el registre de turisme, l'apartat de VUT de l'INE i ‘*inside Airbnb’ i el resultat és que a València hi ha 5.500 VUT. Per tant, la ferramenta de Visit València “no representa la realitat”. 

Per al president de l'entitat “la moratòria hauria d'estendre's a qualsevol tipus d'activitat turística, fins i tot als projectes hotelers que estan en marxa i que suposen canvis d'ús d'edificis complets”. Perquè el turisme “no són només els habitatges turístics, sinó també els hotels, els locals d'oci i restauració, o creuers”. 

Un informe municipal avala la moratòria

Com va informar aquest diari, abans de les eleccions passades des de la Regidoria d’Urbanisme que llavors dirigia la socialista Sandra Gómez es treballava en un informe fet expressament per a justificar l’aprovació de la moratòria. Amb el canvi de Govern municipal després dels comicis, no obstant això, no es va arribar a tramitar.

L’estudi esmentat és contundent quant als problemes que genera la falta de control sobre aquesta mena d’allotjament que va proliferant amb força a València en els últims anys i proposa tres mesures concretes per a ordenar el sector.

L’informe municipal proposa establir una “moratòria de dos anys de prohibició de qualsevol apartament turístic”, termini en què es modificarien les normes urbanístiques. El document està, al seu torn, basat en altres informes d’Exceltur, la Universitat de València i Castro Consulting. Basant-se en les dades dels documents esmentats, es proposen les mesures següents: “Establides en els estudis duts a terme les ràtios per barri entre el nombre de places hoteleres i la població, els barris en què es registren problemes són, en general, els que superen el llindar de 20 places turístiques per cada 100 habitants. Són barris com Sant Francesc, el Mercat, la Seu, la Xerea, el Carme o el Cabanyal. La proposta que es fa implica establir en 20 places turístiques per cada 100 habitants el límit en barris d’ús predominant residencial”.

En segon lloc, es proposa “establir com a límit el 10% de l’edificabilitat residencial per illa que es pot dedicar a ús d’allotjament turístic, impedint la concentració d’habitatges turístics en una part del barri i permetent una distribució homogènia de l’activitat hotelera”.

A més, s’estableixen mesures per a garantir una superfície suficient destinada al comerç de barri: “Garantir la pervivència del comerç de barri implica impedir que activitats de més rendibilitat copen l’espai disponible. Per a fer-ho, s’estableix un límit de la superfície de les plantes baixes per illa que es poden destinar a allotjaments turístics”.

Finalment, es proposen mesures per a establir un control previ als hotels de grans dimensions, ja que, com que es tracta d’àrees d’ús dominant residencial, “una de les qüestions a considerar és l’impacte que pot suposar la implantació d’un establiment hoteler d’una certa envergadura”.