El Cabanyal, zona 0: la cruïlla del Govern de Joan Ribó

Quan el Govern de la Nau, amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant, va desallotjar del poder el PP, i va fer de la revitalització del barri del Cabanyal una de les seues principals banderes, apostant per la rehabilitació i renunciant a la prolongació de Blasco Ibáñez, possiblement no era conscient de la dimensió i de la complexitat dels problemes que han assolat el barri.

Situacions com ara venda de droga, ferralleries il·legals, baralles de galls i festes amb música als carrers fins a altes hores, amb barbacoes i fogueres incloses, derivades de l’ocupació il·legal d’habitatges.

Conflictes que han anat arrelant-hi i que han anat escampant-se com una taca d’oli fins a límits insuportables durant els anys de paràlisi i degradació a què el PP va sotmetre el barri, especialment en l’anomenada ‘zona 0’ per la qual havia d’obrir-se pas l’avinguda, i que eldiariocv.es ha visitat acompanyat de membres de la plataforma Salvem i de l’associació de veïns del Cabanyal.

“Aquest barri sempre ha estat multicultural, amb diferents ètnies, però on s’han respectat les regles bàsiques de convivència; això es comença a trencar quan el PP planifica els derrocaments de 1.650 cases, cosa que fa que s’accelere l’abandó, i en conseqüència, l’ocupació dels habitatges propietat de l’Ajuntament”, expliquen ambdues entitats.

Això, unit a “la paralització de la concessió de llicències per a fer qualsevol tipus d’obra en baixos i habitatges per part de l’equip de Govern de Rita Barberá, encara fomenta més la degradació”.

La ‘zona 0’ és “el cor del Cabanyal”. Comprén el perímetre format pels carrers dels Pescadors, d’Empar Guillem, del Doctor Lluch i de la Serradora. Tot el que queda a l’interior d’aquesta anella per la qual es va planificar la prolongació de Blasco Ibáñez s’ha convertit en misèria i ruïna, un món a banda en què les normes les marquen els diferents ocupes i clans que viuen del negoci de la droga i que, per a desesperació dels veïns, lluny de millorar amb el canvi de govern municipal i autonòmic, ha empitjorat.

“He viscut ací tota la vida, però ja no puc més. Amb tot el rebombori que es munta cada nit, fa uns mesos s’ha instal·lat una família que trafica amb droga davall de casa nostra, i així no es pot viure, menys encara amb una filla de 14 anys; ara busque casa per anar-me’n del barri, això sí, amb l’esperança de poder tornar-hi algun dia”, relata una veïna d’aquest enclavament.

La droga. Sens dubte el principal càncer del barri. Els veïns d’ambdues entitats asseguren que els blocs dels portuaris són l’epicentre, el lloc des d’on es distribueix a diferents clans per a la venda posterior, especialment pel carrer dels Pescadors, qualificat com “l’autopista de la droga”.

I d’aqueixa situació, sorgeixen les narcosales, una activitat nova al barri: “Són espais ruïnosos i insalubres que s’ofereixen als que compren droga perquè la consumisquen. Hem detectat una casa i un baix en estat de ruïna que s’han obert per la força per a aquesta finalitat; a vegades es punxen a l’entrada i es queden tirats en ple carrer”, relaten.

Solars amb matalafs i efectes, carros de supermercats encadenats a baixants, cases en ruïnes, i fins i tot galls passejant tranquil·lament, formen part del paisatge urbà habitual d’aquesta zona tan degradada del barri. També bicicletes amb caixes ancorades: “Són dels ferrovellers, desballesten tota mena d’estris en ple carrer, a martellades, a qualsevol hora del dia”, expliquen.

El temps que ha transcorregut amb tots aquests conflictes latents fa que la situació siga ja insostenible, ja que ara, “tant els traficants com els ocupes s’hi han assentat, s’hi han fet forts i, tot el que suposa una amenaça per a ells, tracten d’expulsar-ho, inclosos els veïns, que ara viuen amb la por al cos”.

N’hi ha prou amb un exemple: “És inadmissible que es retarde sis mesos l’execució d’un centre de serveis socials perquè l’edifici en què s’habilitarà està ocupat per una parella i és indignant que el grup d’ocupes que viu a la casa de Los Payoasos haja amenaçat de mort la veïna que viu davant perquè s’ha queixat dels rebomboris que munten”.

Potser, tant Ribó com el mateix president del Consell, Ximo Puig, implicat també en el rescat del barri, es van adonar que el Cabanyal els podia esclatar a les mans si no prenien mesures urgents el dia que van anar a visitar les obres de reurbanització d’uns quants carrers, això sí, fora de la ‘zona 0’.

Els veïns els van mostrar públicament el seu malestar per la falta de resposta clara davant de tots aquests problemes, protestes que van tenir continuïtat amb unes quantes manifestacions: “No poden fiar tota la recuperació del barri a les obres de reurbanització i als nous equipaments anunciats, que són molt necessaris, però insuficients per a donar una resposta als conflictes socials”, expliquen.

Aquestes situacions requereixen de “voluntat política, treball de les delegacions d’assumptes socials, integració, Policia Local; i per descomptat la competència fonamental de la droga és de la Policia Nacional que depén del Govern central”, asseguren des d’ambdues entitats, que afigen, “continuem tenint l’esperança que les coses milloren”.

L’estratègia municipal que ve

L’Ajuntament ha traçat un pla amb l’objectiu de donar resposta a tots aquests problemes socials i de convivència.

En aquest sentit, des dels serveis d’Integració i de Benestar Social s’ha creat una taula de treball en què participen representants veïnals, així com també de col·lectius gitanos i romanesos.

L’objectiu és analitzar cada problema de manera individual i proposar possibles solucions, el funcionament del qual s’anirà analitzant de manera periòdica.

A més, s’ha dut a terme una anàlisi de la situació de vulnerabilitat de les famílies que ocupen propietats municipals al Cabanyal, amb l’objectiu d’identificar les diferents situacions i oferir una resposta davant de cada una.

En aquest sentit, es desallotjarà de manera “immediata” els habitatges ocupats de manera il·legal (moviment okupa), mentre a aquelles en què habiten famílies sense recursos se’ls donarà el suport necessari per a evitar situacions de desprotecció, especialment quan hi haja menors d’edat.

En el cas de les famílies conflictives amb actituds incíviques que no estiguen de manera il·legal en els habitatges, es requerirà l’acció policial quan calga.

A més de totes aquestes accions, es potenciaran les ajudes d’emergència, els plans d’ocupació i la neteja del barri.

Inversions per valor de 66 milions

A totes aquestes accions, s’uneixen els projectes urbanístics i de dotacions públiques que ja han començat a executar-se en una desena de carrers, de moment fora de la ‘zona 0’.

En total, les diferents administracions invertiran 66 milions d’euros: d’aquests, 30 corresponen al pla d’Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (Edusi), un projecte a cinc anys que inclou 11 línies d’acció amb 47 punts per a desplegar fins al 2021.

Els altres 36 corresponen al Pla d’Inversions Productives (PIP) i a l’Àrea de Regeneració Urbana (ARRU), que inclouen la rehabilitació de 600 habitatges, la reurbanització de 22 carrers, inclosa la ‘zona 0’, i l’execució de diferents dotacions, entre les quals, un centre de serveis socials i unes dependències de la Policia Local.

Sobre això, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha comentat que són conscients que “la situació és complicada en alguns barris de València, castigats per més de 20 anys de polítiques basades en la deixadesa o en la destrucció sistemàtica, com és el cas del Cabanyal-el Canyamelar”.

Per això, ha assegurat que l’Ajuntament treballa a hores d’ara intensament: “Vam començar amb la derogació del pla del PP per a destruir el barri, ens hem posat mà a l’obra amb la reurbanització de carrers per a millorar la seua qualitat de vida, hem posat en marxa el pla d’habitatge social municipal, després d’anys d’inexistència, hem habilitat i hem concedit ajudes a particulars per a millorar els seus habitatges i hem impartit tallers de formació per a intentar traure de la marginalitat els sectors més exclosos”.

L’alcalde ha reconegut que “no és una tasca fàcil, i en som conscients. Els veïns tenen dret a reclamar un barri millor i que es millore la convivència. Estem en això al Cabanyal i a Natzaret i als Orriols i a Torrefiel… i en molts barris oblidats durant dècades”.