No sols l’Església es lliura del pagament de l’IBI: Bancaixa, Fira València, l’Ateneu o l’IVO tampoc paguen l’impost
L’Ajuntament de València va posar al cobrament al començament d’aquest mes un total de 677.230 rebuts corresponents a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) en virtut dels quals hi ha prevista una recaptació de 226 milions d’euros.
No obstant això, malgrat que moltes famílies ho veuran negre per poder abonar l’impost, altres entitats amb recursos més que acreditats i que en alguns casos tenen activitats que els reporten ingressos, estan exemptes del pagament d’aquest tribut.
En concret, segons han informat fonts pròximes a la Delegació d’Hisenda de l’Ajuntament de València, les arques municipals deixen d’ingressar cada any 5 milions d’euros pel fet que comptabilitzen 1.682 immobles exempts de l’IBI en compliment de dues normatives dependents del Govern central.
D’una banda, l’acord de l’any 1979 amb la Santa Seu eximeix del pagament del tribut a tots els immobles de l’Església i de la resta de les confessions legalitzades, una cosa que en el cas de València afecta 448 immobles (temples, pisos, baixos i fins i tot places de garatge), la majoria propietat de l’Arquebisbat i d’entitats catòliques afins.
La resta dels locals (1.234) estan exempts de l’IBI en virtut de la llei d’entitats sense finalitats lucratives i entre les que no el paguen hi ha tota mena de fundacions i entitats, moltes dependents de l’Església.
Entre aquestes destaca la Universitat Catòlica, que deixa de pagar 51.508 euros per diferents edificis, a pesar que suposa una competència per a altres institucions universitàries públiques i privades que sí que paguen l’IBI.
També estan exemptes del pagament del tribut la Fundació Bancaixa, que pels seus diferents locals hauria d’abonar 127.000 euros, Fira València, que s’estalvia 719.000 euros, l’Ateneu Mercantil, que per l’edifici de la plaça de l’Ajuntament hauria de pagar 105.700 euros o l’Institut Valencià d’Oncologia, que deixa d’abonar 65.600 euros.
L’alcalde de València, Joan Ribó, ja ha manifestat diverses vegades la seua postura favorable perquè l’Església i la resta de les confessions abonen l’IBI de totes les seues propietats, llevat dels temples i els edificis de culte o d’ús social, com per exemple els de Càritas o d’El Cottolengo, que continuarien estant exempts.
A aquest criteri, des de la Regidoria d’Hisenda afigen que també haurien pagar l’impost les entitats que dediquen els seus immobles a una activitat que supose una competència amb altres entitats públiques o privades que no estan exemptes de l’IBI, com és el cas de la Universitat Catòlica o dels diferents col·legis religiosos concertats, que també estan exempts de l’IBI.
Així, aplicant aquests filtres, les mateixes fonts calculen que podrien recaptar més del 50% del total dels 5 milions d’euros que es queden sense cobrar cada any.
Des d’Hisenda han recordat que, per a tractar de modificar la normativa, s’ha consensuat una postura conjunta dels diferents ajuntaments en la Federació d’Espanyola de Municipis i Províncies.
El seu secretari general, Juan Ávila, ha informat que dins dels punts de la reforma del finançament local que tenen previst negociar d’ací a poc de temps amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, hi ha la possibilitat que siguen els mateixos ajuntaments els que regulen les exempcions de l’IBI o, en cas contrari, que el Govern central cobrisca els dèficits de recaptació que la normativa estatal implique per a cada ajuntament, la qual cosa, en el cas de València, ascendiria als 5 milions d’euros mencionats.
