València vol salvar les abelles: Amb més de 800.000 exemplars, la seua població supera el nombre de persones a la ciutat

Les abelles són un element molt important per al medi ambient, encara que la seua supervivència està amenaçada pel canvi climàtic (la sequera) i per la proliferació d’espècies invasores. La seua tasca pol·linitzadora de flors i plantes ajuda a mantindre la biodiversitat. No obstant això, en els nuclis urbans no és estrany veure els bombers o la policia local actuant per retirar una colònia que ha format un eixam en alguna zona delicada, pròxima a col·legis o habitatges.

A la ciutat de València, des de l’Observatori Municipal de l’Arbre van decidir capgirar aquest ‘problema’ i convertir-lo en una oportunitat. De la mà del responsable d’aquesta entitat, Santiago Uribarrena, i d’un dels seus treballadors, Vicente Pradas, que és apicultor, van tindre la iniciativa de recuperar aquests insectes (tradicionalment es retornaven al camp, on eren lliurats a apicultors) per a reubicar-los en altres zones urbanes.

Van proposar la idea a l’Ajuntament, institució de la qual depén l’observatori, que la va acceptar. En l’actualitat hi ha instal·lats a Vivers en dos punts diferents unes 18 bucs amb uns 800.000 himenòpters en total (en cada colònia pot arribar a haver-hi uns 50.000 exemplars), i pròximament tenen previst instal·lar un altre abellar a Patraix. D’aquesta manera, en l’actualitat, la població d’abelles supera la de persones que habiten a València (790.000 habitants).

La idea sorgeix el 2015, arran d’haver rebut uns quants avisos dels bombers perquè retiraren els eixams, conta Vicente Pradas, que apunta que podien rebre centenars de telefonades l’any per colònies d’abelles o vespes: “Des que vam posar en marxa aquesta iniciativa, el nombre d’avisos per colònies d’abelles s’ha reduït entre un 30 i un 50 per cent”. Per a atraure nous exemplars que arriben a la ciutat, es col·loquen estratègicament caixes de colònies que desprenen una aroma que atrau els insectes, que decideixen fer-hi els seus bucs en lloc d’espais públics. Posteriorment, són traslladats als abellars municipals.

Així, s’ha reduït el nombre d’intervencions gràcies a aquest tipus de mesures i a aquests dos abellars: “Es pot conviure amb les abelles sense cap problema, perquè si elles no se senten amenaçades no són agressives. No obstant això, quan es detecta un eixam sol saltar l’alarma entre la població”. Aquestes colònies s’utilitzen tant per a la pol·linització d’arbres i plantes com per al desenvolupament de programes educatius: “Rebem visites de col·legis, associacions i col·lectius veïnals que s’acosten a conéixer millor aquests insectes, i a més tenim petites collites de mel que regalem als que ens visiten o les distribuïm en fires municipals”, explica Pradas.

València, que és una ciutat pionera a Espanya en aquest tipus de programes d’apicultura urbana, se suma així a urbs com París o Londres, “conscienciades del valor mediambiental d’aquests insectes”.