De la validesa ‘sine die’ de l’informe ambiental al termini il·limitat per a adjudicar: els cinc dubtes legals de l’ampliació del port de València

La polèmica ampliació nord del port de València suma cada vegada més dubtes legals a mesura que avança la tramitació. Un projecte que promou l’Autoritat Portuària de València (APV), organisme presidit pel socialista Aurelio Martínez, que ha tractat d’eludir qualsevol mena de debat o qüestionament cap a una infraestructura la conveniència de la qual genera cada vegada més dubtes des del punt de vista econòmic, ambiental, però sobretot legal.

Diuen que la pressa no és bona consellera i en un macroprojecte com aquest ho és menys. L’APV ha tractat des del primer moment d’aplicar la política de fets consumats avançant amb celeritat en l’aprovació del projecte després d’implementar modificacions importants respecte del que va obtindre declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable l’any 2007, amb la finalitat d’eludir un nou tràmit ambiental. Una actitud que l’única cosa que ha aconseguit és augmentar les suspicàcies respecte dels beneficis pretesos de la nova terminal.

El professor associat de ciència política i de l’Administració de la Universitat de València, Antonio Montiel, membre també de la Comissió Ciutat-Port formada per entitats veïnals i ecologistes, principal plataforma opositora a l’ampliació, desgrana en un informe alguns dels aspectes legals amb què podria xocar la polèmica infraestructura, alguns dels quals ja en fase d’investigació.

El document el va presentar Montiel mateix el 26 de novembre passat en les jornades sobre la ‘Situació Territorial de la Comunitat Valenciana’ celebrades en la Facultat de Geografia i Història.

Aspectes del projecte no recollits en la DIA del 2007. La clau de la viabilitat de la nova infraestructura rau en el compliment de la declaració d’impacte ambiental de l’any 2007. Però la seua vigència, 14 anys després, és molt qüestionable jurídicament. Un informe de Ports de l’Estat signat per un membre del consell d’administració de l’APV considera que la DIA del 2007 no està caducada, perquè les obres del dic de recer ja construït van arrancar abans d’un any des que es va concedir. Tanmateix, això seria el mateix que dir que el document manca de caducitat per a executar la segona fase del projecte, els nous molls i la terminal, la configuració de la qual a més s’ha modificat per complet. Així doncs, a més d’estar en qüestió la vigència de la DIA del 2007, tampoc és clar que les obres que estan per executar s’ajusten als criteris que marca la DIA. De fet, l’avantprojecte presentat incompleix explícitament diferents paràmetres.

Per exemple, el volum de materials de rebliment que es projecta emprar supera en quasi quatre milions de metres cúbics els previstos en la solució autoritzada el 2007 (de 19,05 milions de m³ a 23,3 m³). A més, es preveu la demolició d’un contradic i del moll de creuers (acabats el 2012, dins de la primera fase), s’incrementa el consum de recursos naturals i de dragatges (de -18 metres a -18,5 metres de profunditat) en zones exteriors a la dàrsena actual amb l’efecte negatiu consegüent sobre les platges del sud ja detectats durant aquests anys. La demolició dels molls de creuers ha donat lloc a la convocatòria d’un altre concurs públic per a l’atorgament d’una nova concessió per a la construcció i l’explotació d’una terminal pública de passatgers en el port de València en un nou emplaçament, fora de l’àmbit inclòs en la DIA originària, sense que s’haja procedit a una nova avaluació ambiental.

Permuta de concessions per a la nova terminal de creuers. Els canvis esmentats en la configuració dels molls de la nova terminal impliquen el trasllat de la terminal de creuers a la seu de l’antiga Unión Naval, propietat del navilier Vicente Boluda, per mitjà d’una concessió. Malgrat estar inactiva des del 2012, l’APV aprova compensar el rescat de la concessió mitjançant l’atorgament d’una nova concessió a una altra empresa de Boluda, membre del consell d’administració de l’APV. La contraprestació a favor d’aquesta tercera empresa era l’ocupació d’una parcel·la de 4.700 metres quadrats per un termini de 35 anys per a construir-hi un edifici d’oficines de 13 altures. Una operació que la mateixa APV ha hagut de revocar per recomanació de l’Advocacia de l’Estat i que investiguen la Sala d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes d’una banda, i també la Fiscalia Anticorrupció.

El termini il·limitat per a adjudicar la concessió de la nova terminal a MSC. La licitació de la nova terminal a què tan sols es va presentar TIL, filial d’MSC, hauria d’haver conclòs amb una adjudicació dins dels huit mesos següents del final del termini assenyalat per a la presentació d’ofertes, tal com resulta de l’obligació imposada als licitadors de mantindre la validesa de les seues proposicions (article 85.8 del text refós de la Llei de ports i marina mercant), cosa que no va ocórrer, en part per les circumstàncies excepcionals derivades de la situació de pandèmia que van conduir a la declaració de l’estat d’alarma amb suspensió de terminis administratius (Reial decret 463/2020). La veritat és que, després d’haver seleccionat el consell d’administració de l’APV, en la sessió del 27 de setembre de 2019, l’oferta de TIL (única que s’hi va presentar), va ser aquesta mateixa, de manera una mica sorprenent, la que va sol·licitar el 17 de juliol de 2020 una “ampliació del termini per a notificar la resolució d’atorgament de la concessió”, termini que, en qualsevol cas, va expirar el 4 de gener de 2021, sense que s’haja formalitzat l’adjudicació prevista. Encara que l’APV sembla que pretén ara deixar en suspens –amb manteniment jurídic dubtós– la seua obligació de resoldre la licitació sine die.

El Port de València, jutge i part en la decisió de tramitar una altra DIA. Després d’una denúncia de la Comissió Ciutat-Port, l’Audiència Nacional investigarà la resolució de 30 de març passat, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que possibilitava que l’Autoritat Portuària puga decidir per si sola si cal una altra avaluació ambiental o no per a l’ampliació que la mateixa APV promou. Des de l’entitat consideren nul·la aquesta resolució ministerial, per haver-se dictat contravenint el que es disposa en la legislació bàsica en matèria de revisió d’actes administratius, establida en la Llei de procediment administratiu comú, i suposar un frau de la legislació ambiental.

L’ampliació xoca amb el pla d’ordenació i recursos naturals (PORN) de l’Albufera. La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, va notificar al Ministeri de Transició Ecològica i a l’APV que les mesures cautelars associades a la revisió i l’actualització del pla d’ordenació i recursos naturals (PORN) de l’Albufera xoquen amb l’ampliació del port de València. L’acord assegura que no poden fer-se “accions que modifiquen o deterioren substancialment, de manera irreversible, la realitat territorial i mediambiental l’ordenació i la gestió de les quals són objecte del pla de tramitació”. Mollà va sol·licitar la suspensió cautelar del projecte, d’acord amb el que s’ha exposat anteriorment i s’ha fonamentat en l’absència d’una avaluació detallada sobre les repercussions del projecte d’ampliació del port de València sobre la Xarxa Natura 2000. Sobre aquest tema, va recordar que la DIA dictada el 2007 reconeix la possibilitat que l’espai de la Xarxa Natura 2000 de l’Albufera es veja afectat per l’actuació i assenyala la responsabilitat de les instal·lacions i les ampliacions successives sobre l’alteració de la dinàmica litoral i els progressos regressius “intensos i visibles” a les platges al sud de la desembocadura del Túria. Mollà va advertir a tots els membres del consell d’administració que “qualsevol actuació que contravinga aquesta norma –en referència a les mesures cautelars recollides en l’acord del Consell de 18 de desembre de 2020– es fa sabent-ne la injustícia fent personalment i directament responsable d’ella”.