Vas fumar herba anit i el test de saliva en un control dona positiu? Tens dret a una anàlisi de sang que et pot salvar de la multa o la presó

Si un consumidor de cànnabis es fuma un canut ben relaxant a la nit i l’endemà, o fins i tot uns quants dies després, té un accident amb el cotxe, encara que ja no vaja col·locat al volant, pot tindre problemes greus. “Conec casos de persones que han tingut un accident normal i en el drogotest li trauen que té 10 nanograms en saliva i l’accident amb ferit es converteix en accident amb lesions dolós, cosa que comporta sis anys de presó”, ha explicat l’advocat Francisco Azorín, coautor del llibre Cannabis, ciencia y derecho, editat per l’Observatori Europeu del Consum i Cultiu de Cànnabis, durant la presentació telemàtica de l’estudi.

L’estudi, prologat pel magistrat emèrit del Tribunal Suprem Joaquín Giménez García, inclou un capítol dedicat a la problemàtica dels tests de drogues en carretera, coneguts com a drogotests, i analitza l’evidència científica i el dret comparat de països europeus. L’autor, del despatx valencià d’advocats especialitzats en drogues Brotsanbert, critica que a Espanya “se sanciona la mera presència de drogues en l’organisme sense acreditar-ne una mínima afectació a la conducció”. 

Si l’hipotètic fumador d’herba accidentat haguera sol·licitat una anàlisi de sang, un dret del conductor, probablement el rastre de cànnabis en sang s’haguera rebaixat sensiblement. El treball de lletrat d’Azorín l’ha portat a investigar durant tres anys els drogotests. La problemàtica, segons l’autor, parteix d’una interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) que estableix que la mera presència de drogues en l’organisme, haja passat el temps que siga, no afecta els drets fonamentals de l’usuari. “És una màxima de l’experiència que la mínima presència pot afectar les capacitats psicofísiques del conductor”, diu la resolució del TC. “És una alçada de camisa a la ciència”, diu l’advocat. 

“En el cas del THC [el compost psicoactiu de la marihuana] la bibliografia científica i el dret comparat estableixen que l’afectació mínima comença entre dos i cinc nanograms en sang”, explica Azorín. És idèntic el resultat en sang i en saliva? “Depén del metabolisme de cada persona”, afirma el lletrat. En tot cas, la llei i la jurisprudència estableixen que, “en cas de dubte, es pot optar a una prova de contrast en sang i el que preval és l’anàlisi de sang”.

A pesar que els agents de l’autoritat que fan el control de carretera, siguen guàrdies civils o policies locals, han d’informar del dret a l’anàlisi de sang, “en el 99% dels casos l’agent mai informa del dret a la prova de contrast”, segons els resultats de l’estudi. Així doncs, una anàlisi de sang “no hauria d’oferir positius l’endemà, com si que passa amb les proves salivals”. 

“Està demostrat que les proves fetes sobre saliva són molt poc garantistes i no mantenen una equivalència 1 a 1 amb les taxes utilitzades en sang a l’hora de determinar l’afectació a la conducció que utilitzen els laboratoris privats”, recorda l’estudi. A més, “cada laboratori utilitza uns punts de tall en sang i saliva diferents, i no hi ha una llei de control metodològic d’aquests instruments que s’utilitzen en dret sancionador, cosa proscrita pel principi de legalitat”, afig.

Azorín considera que s’ha de regular perquè “la gent que fuma a la nit es puga ficar al llit i que no veja en perill el seu permís de conduir l’endemà”. “Creiem que això s’ha d’aclarir i que l’agent ha de donar còpia de drets de sancionats perquè, en cas d’accident, es porte el conductor a l’hospital i se li faça prova de sang per veure si té capacitats afectades”, conclou. 

El llibre, del qual també és coautor Héctor Brotons, advocat de l’estudi jurídic Brotsanbert, repassa a més la fiscalització internacional del cànnabis i refuta “les tesis històriques” del Tribunal Suprem que ha interpretat les convencions “de manera incorrecta” valorant en els pesatges parts de la planta no prohibides, com les fulles i les tiges. 

Durant la presentació del llibre, Azorín ha recordat una sentència d’un jutjat d’Elx (el Baix Vinalopó) que va descomptar del pesatge 18 quilos de fulles de plantes de marihuana: “Si et pesen les fulles, pots anar a la presó”, adverteix el lletrat. L’estudi també repassa la problemàtica del cultiu de cànem industrial i la nova indústria del CBD (component de la planta que no és psicoactiu) així com la “imposició massiva” de sancions per tinença o consum de cànnabis a Espanya.