La vida novel·lada del ionqui dels diners: conspiranoia, ayahuasca i una estratègia fallida per a salvar-se del cas Taula

Mónica Nita Brezniceanu es presenta com a llicenciada en Dret i traductora judicial. També és autora de La bruja del amor y el yonqui del dinero (Letrame Grupo Editorial, 2019) un llibre autoeditat en què explica com va conéixer un càrrec del PP que era el principal testimoni d’una macrocausa de corrupció. El protagonista del llibre, segons ha pogut confirmar elDiario.es, és Marcos Benavent, pedra angular del cas Taula que fa poc ha canviat l’estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció mantinguda des del principi de la instrucció de la causa. 

La publicació, una mena de memòries novel·lades plenes de plantejaments conspiranoics, traça la desconeguda vida de Benavent des que va decidir delatar els càrrecs del PP, que apareixien en els àudios que durant anys va gravar clandestinament i que retraten tota una presumpta trama de cobrament sistemàtic de comissions, fins a la ruptura de la relació sentimental a causa d’un pretés deute. 

L’autora, d’origen romanés, conta en la seua novel·la que va conéixer el ionqui dels diners durant “un taller de sabons naturals” en un “centre d’educació alternativa a Alacant”. A partir d’ací, va sorgir una relació amb Marcos Benavent, el personatge literari del qual identifica com a Sergio. 

 “Des que m’havia assabentat dels problemes de Sergio amb la justícia, ocasionats per una trama de corrupció del seu partit, mai havia llegit els diaris ni havia mirat la tele, pensant que tot el que digueren d’ell estava lluny de la realitat, de qui era ell veritablement. (...) Mirant cap endarrere, m’adone que, en realitat vaig evitar costara el que costara saber res sobre aquest assumpte per evitar el dolor de saber que l’home que estimava estava en perill”, escriu Mónica Nita. 

Benavent vivia en aquella època enclaustrat en una casa familiar a Benigànim. Només apareixia públicament, amb roba ben cridanera, en les seues compareixences mediàtiques després de declarar en el jutjat. “Sé que em vaig equivocar, que vaig cometre errors que ara intente reparar, però per mi ja he complit la pena. Al cap i a la fi, el meu testimoniatge ha ajudat a destapar aquesta trama i la corrupció del partit i els riscos a què m’expose a causa d’això són grans. No veus que no isc de casa?”, diu el personatge de Benavent en un moment de la novel·la. 

La parella compartia interessos en l’esoterisme i en l’espiritualisme. “Una relació entre nosaltres havia de ser atípica, molt atípica”, adverteix l’autora. El llibre, a més de la crònica novel·lada de la relació sentimental amb el ionqui dels diners, és també un compendi de les més variades teories de la conspiració que l’autora desglossa amb tot luxe de detalls. 

Mónica Nita al·ludeix als Protocols dels savis de Sió, un clàssic de la propaganda antisemita; a les vacunes “com a forma de control de la població”; a Adolf Hitler com una mena de peó dels jesuïtes, i a les “fumigacions clandestines dels chemtrails”, que assegura haver patit en carn pròpia, entre altres bogeries de les quals escriu profusament. Sobre el pamflet hitlerià La meua lluita (“un altre dels molts plagis de la història”), diu: “Personalment, em sembla que els seus plantejaments s’han tornat obsolets per als nostres temps i la realitat social”. 

En un moment de la narració, l’autora relata una eixida als seus problemes judicials que es planteja Benavent amb una mena de “certificat diplomàtic” d’una inexistent i virtual “república independent” (segons el llibre, el ionqui dels diners va arribar a plantejar-se seriosament aquesta opció tan delirant). 

Fins i tot l’autora dubta en un primer moment del plantejament: “Em semblava increïble i desficaciat el que em contava, però en fixar-me en la brillantor que va humitejar la seua mirada, vaig tindre la sensació que parlava molt de debò”. El personatge del ionqui dels diners li respon: “Imagina’t si aconseguisc el certificat diplomàtic. Ningú em podrà detindre ni jutjar”.

Benavent, segons el relat del llibre de Mónica Nita, no va voler involucrar la seua família en aquesta jugada: “La cosa més segura és que a ells també els vigilen”. “D’ací a uns quants mesos se solucionaria tot, s’acabaria aquell rotllo, pagaria el que em demana el jutjat i crec que entre això i la meua col·laboració amb la justícia serà més que suficient per a fer algun tracte amb el fiscal i tancar tot aquest assumpte d’una vegada per sempre”, assegura el personatge del ionqui dels diners. 

L’al·lucinant estratègia no es va dur a terme i la dona se’n va anar un temps al Perú, on va coordinar a una pretesa ONG i va celebrar “unes quantes cerimònies d’ayahuasca” (un potent al·lucinogen) amb un “xaman”. Benavent havia estat a l'Amèrica Llatina durant Nadal del 2014, quan era un secret a veus que la Fiscalia Anticorrupció feia mesos que liderava una macroinvestigació a partir dels àudios que va lliurar l’exsogre del ionqui dels diners, l’empresari Mariano López. 

El 26 de desembre de 2014, en plenes festes de Nadal, el gerent llavors de l’empresa pública de la Diputació de València se’n va a l'Equador, on roman fins a finals de gener, en què agafa un vol cap al Japó (a pesar que tenia reservat un bitllet de tornada a Espanya des de Quito dues setmanes abans). Des de Tòquio, Benavent va volar després als Països Baixos i d’ací va tornar a Espanya per col·laborar amb la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i amb la Fiscalia Anticorrupció en les perquisicions del que es batejaria com a cas Taula i que té ja una desena de peces separades. 

Amèrica Llatina no era un país desconegut per a Benavent i allí se’n va anar la seua peculiar parella temps després. La dona va deixar encarregat al ionqui dels diners la construcció d’un “dom” geodèsic (una esfera polièdrica de moda en ambients espiritualistes) al jardí de l’habitatge. El personatge literari l’informa des d’Espanya sobre el procés de construcció: “Ix preciós. Quan tornes, trobaràs dins la inspiració que desitges, t’ho assegure”. 

No obstant això, la construcció va propiciar una ruptura abrupta del festeig tan singular. “Em fa una mica de vergonya dir-t’ho”, diu el personatge de Benavent, “però em fan falta uns pocs diners per a acabar-ho. (...) Els diners que em vas deixar estan a punt d’acabar-se i encara falta per posar canonades, electricitat i unes quantes coses més”. La dona, tal com relata en el llibre, es troba així al Perú amb el compte bancari buit. 

El llibre és una mena de venjança per l’abrupte contenciós que van tindre Mónica Nita i Marcos Benavent a causa dels diners que la dona li va donar per construir el dom. “Des de ionquis dels diners i traficants de falsa llibertat, fins a reis de la mentida i les seues tropes de seguidors afins, (...) em van deixar buida la cartera fins quasi el fons de la meua ànima”, conclou Mónica Nita. L’autora no ha contestat els missatges i les telefonades d’elDiario.es.