Un vot particular del Tribunal de Comptes responsabilitza CaixaBank del frau de quatre milions a l’EMT de València

La Sala d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes ha desestimat el recurs de Celia Zafra, la directiva de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València despatxada arran de l’estafa del CEO que va suposar el robatori de quatre milions d’euros de la firma municipal, contra la sentència que la va considerar “responsable directa” del frau. La sentència, avançada per Valencia Plaza i a què també ha tingut accés aquest diari, considera que l’exdirectiva, malgrat el procediment “únic” de pagament a proveïdors, a través de la banca en línia, “va dur a terme una operativa que va donar lloc al fet que es tramitaren transferències en un total de huit, sense comunicar cap d’aquests fets ni informar els seus superiors”.

El Tribunal de Comptes conclou que Zafra “va facilitar als defraudadors informació i documentació en què figuraven les signatures” dels seus superiors, a més dels seus DNI escanejats i “exemplars de les ordres de pagament sense signar”. Amb aquests documents, els malfactors “van poder elaborar una ordre o carta de pagament fraudulenta” que posteriorment l’exdirectiva “va remetre a l’entitat bancària perquè l’abonarat”.

Celia Zafra, “amb la seua manera de procedir, va vulnerar la normativa, a causa de la inobservança i l’incompliment, i va donar lloc a un abast en els fons de l’EMT”, concretament de quatre milions d’euros.

L’exresponsable d’Administració de l’empresa municipal va incórrer en una “vulneració clara” de les normes comptables i pressupostàries i “va actuar d’una manera oposada al que aconsellen els criteris de prudència en l’administració dels cabals públics i en la conducta professional d’una gestora d’aquests, cosa que va donar lloc a la producció d’un perjudici quantiós als fons públics”, afig la sentència.

El ministeri fiscal, per part seua, s’oposava al recurs de la defensa de Celia Zafra argumentant que va obviar el compliment dels “mínims deures de custòdia i confidencialitat exigits en la seua relació laboral”.

A més, també va facilitar la documentació necessària, “sense més comprovació als desconeguts que li la van requerir” i fent “personalment i de manera successiva” les huit transferències, per un valor total de quatre milions d’euros a l’entitat Bank of China a Hong Kong. La seua actuació va causar, segons la Fiscalia del Tribunal de Comptes, un “gravíssim perjudici als cabals públics de l’entitat en què prestava els seus serveis”, per la qual cosa va protagonitzar una “conducta greument negligent”.

L’exdirectiva i l’EMT assenyalen CaixaBank

La cridanera actuació de CaixaBank, els protocols de la qual van fallar estrepitosament, també aflora en la sentència del Tribunal de Comptes. L’alerta interna de l’entitat va tardar 17 dies a saltar, a pesar que l’EMT no estava autoritzada a operar a la Xina. Bankia, a diferència de CaixaBank, va tindre més prevencions i va evitar des de l’inici del frau tramitar les transferències, cosa de què va fer gala en una publicació interna.

La sentència, de què ha sigut ponent la presidenta de la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, Rebeca Laliga, reconeix la impossibilitat de l’enjudiciament per part de l’organisme de l’actuació de CaixaBank, l’entitat bancària que va tramitar les transferències. Així doncs, endossa al Jutjat d’Instrucció número 18 de València, encarregat de la investigació penal del frau, les “actuacions legals per a determinar les conseqüències jurídiques derivades del banc en qüestió, que va dur a terme les transferències de les quantitats abonades de manera il·lícita”.

La ponent explica que l’entitat financera no pot ser responsable comptable “per no ser gestora de fons públics, ser aliena a l’estructura organitzativa de l’EMT i no haver vulnerat una norma comptable o pressupostària, sinó, en el seu cas, contractual, siga mercantil o administrativa”. Tot això de conformitat fins i tot amb l’àmbit penal “si es desprenguera així de les investigacions corresponents”.

El banc “no es va ajustar al protocol establit”

No obstant això, el vot particular de la magistrada María del Rosario García Álvarez incideix que la “condició més eficaç, la causa eficient o pròxima” del frau “ha sigut l’actuació del banc, que no es va ajustar al protocol establit. A pesar que es requeria la signatura electrònica i mancomunada dels dos superiors directes de Celia Zafra en l’EMT, CaixaBank ”va acceptar i va tramitar manualment les transferències“ amb rúbriques manuals falsificades.

El vot particular no estalvia crítiques a l’entitat bancària. “Sense aquesta conducta del banc el mal no s’hauria produït, perquè, per molt que haguera mitjançat la maquinació dolosa, l’estafa no s’hauria consumat”, assenyala. A més, també recorda que en la fase final del frau, “en l’única ocasió en què es van posar en contacte amb l’EMT, es va parar la transferència”.

“Per consegüent, és aquesta condició (no seguir el protocol bancari establit) la que té una consideració preeminent i jurídicament rellevant com a causa del fet danyós, encara que foren diverses les concurrents (fets previs fets per engany), pel fet de ser la decisiva, perquè és la realment determinant del mal, del perjudici patrimonial”, conclou.

El vot particular dubta de la responsabilitat de Celia Zafra: “No estava obligada a rendir comptes, perquè no se li entregaven fons”, afirma. L’exdirectiva “va tindre un error provocat per un comportament enganyós per a aconseguir la realització d’uns actes preparatoris de documentació que es van verificar només a conseqüència de l’error”, conclou. Així doncs, Zafra seria la víctima i el seu error “en tot cas excusable i impeditiu” de l’exigència de responsabilitat comptable que es demana.

L’entitat “va incomplir el seu contracte amb l’EMT”

Tant la representació jurídica de l’EMT com la de l’exdirectiva coincideixen a apuntar a CaixaBank. L’empresa pública considera que “en apartar-se del contracte de banca en línia i fer unes transferències amb les cartes de pagament no originals enviades per correu electrònic, va incomplir el seu contracte amb l’EMT”, encara que també postil·la que el mal als fons públics el va causar Celia Zafra “amb la seua conducta”.

No obstant això, tal com recull la decisió del Tribunal de Comptes, l’empresa municipal recorda que l’entitat bancària “no té la consideració de gestora de fons públics, no ha infringit la normativa comptable i pressupostària i no pot ser demandada davant aquesta jurisdicció”.

La defensa de l’exdirectiva arguïa, per part seua, que “si el pagament es va produir, s’hauria de buscar la responsabilitat del banc que no va complir els seus protocols de seguretat”. Així doncs, demanava una sentència absolutòria que indicara a l’EMT que havia de demandar en l’àmbit civil CaixaBank.