Ximo Puig presumeix de Govern ‘a la valenciana’, tot i que puntualitza que no és “l’únic possible”
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha posat la Comunitat Valenciana com a exemple per a la formació de govern: “També hem viscut una experiència complexa que s’ha resolt positivament”. El líder del PSPV va arribar a la presidència gràcies a l’Acord del Botànic, rubricat pels socialistes, Compromís i Podem, i presumeix del “mestissatge” del seu executiu.
En aquest sentit, el cap del Consell ha volgut aclarir: “No vull dir que el model valencià siga l’únic possible”, i ha puntualitzat després: “Davant d’un problema polític, som els polítics els que hem d’assumir la responsabilitat i demostrar que els interessos personals i partidaris estan subordinats als interessos generals”.
Puig, que ha oferit una conferència en el Cercle d’Economia de Barcelona sobre la competitivitat mediterrània i la gestió de la diversitat, ha insistit en la idea que no es poden celebrar unes terceres eleccions, “no sembla coherent que siguen al final els ciutadans els que, una vegada i una altra, hagen de votar fins que el resultat acontente uns partits o els altres, capaços de formar una majoria”. Així, pensa que ha de desaparéixer la “campanya electoral permanent” de l’actualitat de les grans qüestions.
S’ha referit a la governabilitat en l’Estat i ha considerat que “si els partits demostren que són incapaços de buscar solucions” a l’actual bloqueig, “institucionalment caldrà buscar-hi una solució”.
Puig considera que “a mitjà termini s’ha de buscar un antídot” que, a parer seu, passaria per una “solució a la basca”, en al·lusió al fet que a Euskadi no està permés votar en contra en la investidura d’un candidat a la presidència, només a favor i abstenció, la qual cosa facilita el procés.
En aquest sentit, ha reconegut que “el que sí que és veritat és que el pitjor dels governs possibles ens facilitaria la possibilitat de fer coses fonamentals, com posar fi a la Llei mordassa o a la Lomqe, o qüestions que tenen a veure amb la situació que viuen les comunitats”.
Les comunitats, “mantenint la governabilitat”
S’ha preguntat sobre on està el debat sobre les pensions i el dèficit de 18.000 milions anuals en la seguretat social, el límit de dèficit marcat per la Unió Europea, el mercat de treball, la reforma territorial, el finançament autonòmic... “no obstant això, a pesar d’estar quasi un any amb un Govern en funcions, les empreses i els treballadors estan fent les coses bé”, igual que “l’altra part” de l’Estat: les comunitats autònomes i els ajuntaments, “que són els que mantenen part de la governabilitat del país i resolen les pitjors conseqüències de la crisi econòmica, les que actuem com a taula de salvació de les persones en situació d’exclusió social”. En aquest sentit, ha insistit que són les comunitats autònomes, “les quals se les critica per l’endeutament”, les que s’han aplicat més eficiència en els seus recursos.
