Ximo Puig: “No hem de fer molt de soroll, sinó continuar en la solució dels problemes dels ciutadans”

“Serà molt important la gestió” en aquests moments de superació de la pandèmia i de reactivació econòmica i social. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, insisteix en aquesta idea en l’entrevista amb elDiario.es. Puig descarta una remodelació del Govern del Pacte del Botànic i confessa que vol acabar la legislatura sense avançament electoral. A parer seu, els temps exigeixen “no fer molt de soroll” i continuar en “la via pragmàtica, la via valenciana, de solució dels problemes dels ciutadans.

En aquesta fase en què la sensació de la societat és que s’ha superat la pandèmia, se celebra a València el congrés federal del PSOE, però d’ací a un mes se celebra el del PSPV, que sembla que serà atípic, perquè no fa l’efecte que serà conflictiu. No seguirà la tradició dels congressos dels socialistes valencians... En el congrés anterior vosté va anunciar que no tornaria a presentar-se a secretari general, ara és l’únic candidat. Quan es va produir el seu canvi d’opinió sobre aquell anunci?

En primer lloc, crec que les tradicions no cal seguir-les sempre…

Sobretot aquestes.

Tot el que es puga millorar, cal millorar-ho, com la realitat postpandèmica mateixa. Hem d’anar cap a una normalitat millorada. Per què? Perquè hem d’aprendre del que ha passat. Hi ha qüestions que han sigut satisfactòries, dins de la desgràcia, com l’estima a la ciència o a la cultura. Vull dir que hem d’incorporar les coses bones, com també hem de millorar la salut pública. No podem tornar al que hi havia. Ho dic a l’efecte del seu plantejament. En aquell moment la veritat és que creia que el mandat era suficient, però al mateix temps sempre he pensat que el lideratge institucional i el lideratge partidari han d’estar clarament concertats. És una manera d’identificar clarament el lideratge. Només en algun partit ha funcionat, com en el PNB, però en altres partits mai ha funcionat bé la bicefàlia. Pense que és més útil per a la ciutadania, tenint en compte que el lideratge institucional és fonamental perquè la màxima responsabilitat d’un partit és governar per canviar les coses. Per això, una vegada he sigut reelegit president, he pensat que el lideratge del partit ha d’anar alhora que el lideratge institucional.

Com que el federal del PSOE i el del PSPV estan tan a prop, el dels socialistes valencians serà un congrés seguidista? Mai s’han celebrat tan a prop…

Ha canviat a vegades, però normalment la cronologia és semblant, potser amb uns quants mesos de diferència. Ara del que es tracta és de dedicar el temps necessari a l’organització, però allò fonamental i bàsic, com li deia, l’objectiu d’un partit, és governar per transformar la societat. I el nostre, que té uns principis basats en la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i que està totalment vinculat a la justícia social, el que ha de fer ara és veure com portar avant aquests principis des del govern. Coneixem totes les dificultats, perquè estem governant, però aquesta és la concepció que ha de guiar el pròxim congrés.

Passem al govern, que, com diu vosté, és el que marca l’aportació d’un partit. Com està a hores d’ara el Govern del Pacte del Botànic (amb Compromís i Unides Podem)? Alguna gent té la sensació que en aquesta segona legislatura hi ha més friccions, menys sintonia, i que no funciona tan bé.

Aquest govern és de coalició. No hi ha hagut massa tradició a Espanya –per descomptat, ací era mínima– de governs de coalició. Nosaltres som el govern més estable de coalició que hi ha hagut fins ara a Espanya. Òbviament, procedim de diferents formacions polítiques, dues coalicions i un partit. Hi ha moments en què no tots pensem exactament igual. En governs de majoria absoluta també passa. Quan el responsable d’un departament observa el conjunt des del seu punt de vista…. Tothom vol fer més coses. Sempre que es dona un debat pressupostari hi ha problemes. Per què? Perquè tots volen incorporar al projecte pressupostari més coses. I hi ha limitacions. Però dit això, nosaltres tenim un concepte clar del que és la lleialtat als valencians, que ha sigut compartit pel Govern, i del que significa el progrés dels valencians en un projecte que ara adquireix una dimensió d’acceleració de la modernització de la Comunitat Valenciana, perquè, a més, tindrem els fons europeus. En aquests moments, la gestió és clau.

Concretament hi ha tres discrepàncies, els pressupostos, la taxa turística i l’ampliació del port de València, que són les que més friccions creen. Com les salvaran?

En aquests moments es parla i es busca les aproximacions que sempre es produeixen en l’elaboració dels pressupostos. Això passa en un any molt complex, perquè estan els fons europeus i, a més, el dibuix fiscal està sense considerar definitivament. Crec que hi ha bona voluntat per part de tots els representants de les forces polítiques per a aconseguir un bon pressupost. L’objectiu és un bon pressupost per a accelerar els processos de transformació que necessita la Comunitat Valenciana, per a blindar l’estat del benestar i avançar en el gran objectiu, que és l’ocupació. L’ocupació fa que cada persona puga desenvolupar el seu projecte de vida. Som la comunitat autònoma que, des del 2015, ha avançat més en ocupació. El que passa és que tenim molts problemes derivats del moment econòmic. Em preocupa molt la qüestió energètica, que està afectant el teixit productiu i pot generar problemes al desenvolupament de la recuperació, que ha anat molt bé i està sota observança per aquest problema.

I la taxa turística i l’ampliació del port?

La taxa turística cal abordar-la des d’un debat seré i no identitarista…

És un debat que dura ja sis anys.

Sí, però en aquest moment l’oportunitat és discutible, després del que ha patit el sector turístic. A partir d’ací, cal veure com s’acomoda un impost a una realitat concreta. No és, a parer meu, una qüestió ideològica. És un impost que se situa en l’espai del turista i que, en un moment determinat, en segons quins sectors afecta molt i en altres no afecta gens. Cal buscar una fórmula flexible en la implantació i cal entendre, a més, quina és l’oportunitat. Adaptar-la al territori és fonamental. D’altra banda, a Espanya està produint-se una reflexió sobre la nova fiscalitat. Vivim d’uns models impositius, d’una realitat fiscal, que han sigut superats per la història. Hi ha nous elements de fiscalitat, com els impostos verds, que han de trobar una coordinació. I sobre l’ampliació del port, com qualsevol infraestructura, ha de generar ocupació i creixement sostenible. Si això és possible amb aquesta ampliació en aquestes condicions, s’haurà de fer i, si és possible en altres condicions, s’haurà de fer amb altres condicions. De tota manera, hi ha altres temes, en l’àmbit social, en què no tenim acord. Però som un govern que ha de situar l’interés general i tindre una posició per a aquest temps. No vol dir que les posicions siguen per sempre. Cal fugir del dogmatisme.

Hi ha hagut un canvi en el seu Govern, el del vicepresident segon, que ha vingut propiciat per les dinàmiques internes d’Unides Podem. Però sempre està ací la possibilitat, l’especulació, sobre canvis pensats des de la presidència. Té al cap alguna remodelació d’ací al final de la legislatura? I aquesta legislatura serà completa o hi haurà un avançament electoral?

Pel que fa a la primera qüestió, em sent còmode amb aquest equip i no crec que siga una urgència el canvi de govern. En el moment en què puga produir-se una situació de reimpuls del govern i calga, es farà. Però el que correspon en aquest moment és preparar uns bons pressupostos i accelerar l’eixida de la pandèmia i la reactivació econòmica i social. Per tant, no veig que siga el moment oportú per a una crisi de govern. Serà molt important la gestió. I a mi m’agradaria acabar la legislatura, sincerament. Al final, els temps polítics han d’acompanyar els de l’agenda, amb la superació definitiva de la pandèmia i la reactivació econòmica i social. Per tant, no hem de fer molt de soroll. Hem de continuar en una via pragmàtica, la via valenciana, de solució dels problemes dels ciutadans.

Parlant de pragmatisme. Europa ha abandonat el dogmatisme neoliberal amb els fons europeus. Com impactaran en els comptes públics i en la reconstrucció?

Ha abandonat el dogmatisme. La gran notícia d’aquesta crisi ha sigut la resposta diferent amb comparació a l’anterior crisi, tant d’Europa, com del Govern espanyol, com de la Generalitat. La resposta anterior va ser de restricció, del que es va denominar l’austericidi. Ara la resposta és expansió. I aqueix alliberament de les regles fiscals ha afavorit que la recuperació siga més ràpida, a pesar que continuen problemes del passat, com la desigualtat, que no s’havien resolt de l’anterior crisi. El que em preocupa és en quines condicions es produirà aquesta nova versió de la Unió Europea. El que és cert és que l’eixida de la crisi ara és socialdemòcrata i neokeynesiana. M’agradaria que es consolidara a mitjà i llarg termini. Durant anys no estarem en condicions d’abordar un equilibri pressupostari que és necessari, perquè el deute el paga algú en algun moment i hem de ser molt responsables. No es tracta d’endeutar-se per endeutar-se. Es tracta que l’endeutament vaja d’acord amb la transformació de l’economia.

Com es traslladarà aquest ‘New green deal’, aquest keynesianisme verd, al que queda de legislatura?

En algunes qüestions concretes, immediatament. El que resulta cert és que necessitem l’impuls i l’energia econòmica de la Unió Europea. Però hi ha una concepció general. Les lleis de caràcter mediambiental que estan preparant-se van en aquesta direcció. Es tracta d’un procés de transformació que associe l’economia directament al medi ambient.

El pacte del Botànic va plantejar des del principi la recuperació de la gestió pública dels hospitals que en l’època del PP es van posar en mans privades. Ja es va recuperar el d’Alzira i ara el de Torrevella, però enmig d’una tensió molt forta amb l’empresa concessionària. Quina opinió té sobre la reacció de la concessionària davant aquesta mena de mesures que es continuaran prenent, tal com han anunciat, a mesura que caduquen els contractes?

El que s’ha produït és una situació de normalitat. M’agradaria que tothom entenguera que no hi ha hagut un rescat com a tal. Hi ha hagut un contracte que ha acabat i que no es prorroga ni es trau a concurs privatitzat. Qualsevol concessionari sap que té durant uns anys una concessió que acaba i torna a concurs. És cert que a la Ribera [en l’època del PP] es va fer un contracte, hi va renunciar l’empresa i va tornar a eixir a concurs amb més diners i se li va adjudicar. Ara la Generalitat ha actuat de manera absolutament lleial, honrada i honesta. Ha dit en tot moment quin era el full de ruta: que no volem una sanitat privatitzada. És això una decisió política? Sí. És una decisió legítima? Sí. La cosa més normal és que qualsevol empresa entenga i aplique les regles del joc amb lleialtat. Això és el que es demana a qualsevol empresa. I si ha fet un servei uns quants anys i s’acaba el contracte, la Generalitat tenia dues opcions: incorporar-lo al sistema o traure’l una altra vegada a concurs. I ha decidit. Per tant, respecte absolut a l’empresa, però també a les regles del joc. Qui no les respecta no és fiable.