Les ONG, contra la idea de PP i Vox de crear estanys per a evitar acampades de sensellar a València: “Generarà més exclusió”

Primer va ser el desmantellament d’un assentament de sensellar en un immoble situat al Jardí del Túria i després, les traves imposades a diverses organitzacions que es dediquen a donar aliments calents a persones sense recursos, molts també en situació de sensellarisme.

A aquestes situacions que s’han donat en les últimes setmanes a València, s’uneix ara una altra mesura anunciada per l’Ajuntament de València que dirigeixen el PP i Vox, amb l’alcaldessa María José Catalá al capdavant.

En concret, el segon tinent d’alcalde i regidor de Parcs i Jardins, Juan Manuel Badenas (Vox) va afirmar el 12 de gener passat que s’estudiarà instal·lar la il·luminació davall dels ponts del Jardí del Túria “per a millorar la visibilitat i la seguretat en aquestes zones, així com la construcció de nous estanys davall dels ponts del Jardí del Túria per a ”evitar assentaments il·legals en alguns casos amb persones que pertorben el bon acompliment i el gaudi de les persones de València dels seus parcs i jardins“.

La proposta va ser àmpliament criticada per l’oposició, fins i tot Catalá va tractar de matisar les paraules de Badenas en afirmar que “el problema del sensellarisme” ella no el vincula “ni als ponts de l’antic llit del riu, ni a un lloc determinat”.

No obstant això, què opinen d’aquest projecte les organitzacions que treballen per a ajudar aquestes persones? Tant Metges del Món com Llar Sí, totes dues entre les que van col·laborar en la realització del cens de sensellar de València, l’han desaprovat.

Fonts de la primera organització han considerat que “mesures com l’adoptada recentment per l’Ajuntament de València d’instal·lar càmeres de vigilància i construir nous estanys davall dels ponts del Jardí del Túria per a evitar assentaments, lluny de millorar les condicions de vida de persones que ja estan privades del dret a un habitatge, només generarà més exclusió”.

Segons han comentat, “aquestes mesures provocaran que l’arquitectura urbana siga encara més hostil per als sensellar, que es veuran expulsats d’aquestes zones i augmentaran els riscos per a la seua salut, i, a més, no servirà per a solucionar el problema estructural que és la falta d’habitatge”.

Per aquest motiu, han animat l’Ajuntament “que siga valent i pose en marxa polítiques en què les persones siguen el centre, polítiques que implementen oportunitats reals, acceptables i accessibles per a totes elles; només des d’aquest enfocament podrem caminar cap a una societat en què el dret a la salut, a partir d’un habitatge digne, aculla totes les persones”.

Marina Sánchez, tècnica d’incidència de Llar Sí, ha afirmat que “la construcció dels estanys al Jardí del Túria, tenint en compte la informació retransmesa per l’Ajuntament de València que n’argumentava la construcció per a evitar assentaments il·legals, podria entendre’s com una estratègia d’arquitectura hostil”.

Sánchez ha comentat que, segons s’esmenta en la nota de premsa que es va fer pública, “estem davant una estratègia per a evitar que persones en situació de sensellarisme puguen continuar vivint-hi, sense esmentar una alternativa a canvi que millore les condicions de vida o de salubritat de totes les persones implicades, i ha afegit: ”La manera d’evitar aquest establiment de sensellar, segons comuniquen, és la modificació del disseny urbanístic de tal manera que dificulte l’establiment de persones que no tenen una altra opció on viure“.

Per aquest motiu, ha explicat que “per no caure en el foment de l’arquitectura hostil, després de qualsevol modificació urbanística cal oferir a canvi una alternativa viable i digna; en cas contrari, aquesta mena de modificacions suposen l’expulsió del carrer a aquelles persones que s’han vist obligades a viure-hi”. A més, Sánchez ha recordat que “és important no perdre vista que ningú tria viure al carrer” i que “al cap i a la fi, l’arquitectura hostil impedeix que les persones en situació de sensellarisme puguen establir un lloc segur on dormir, establir-se o deixar les seues pertinences; i, en compte d’abordar aquesta problemàtica respectant els drets de totes les persones, contribueix a ocultar-la”.

D’altra banda, ha destacat que també és important tindre en compte la importància del llenguatge i de com s’utilitza per a abordar aquesta problemàtica: “Resulta imprescindible utilitzar un discurs adequat i objectiu, que evite criminalitzar o assenyalar les persones que estan en aquesta situació no volguda. L’ús d’un llenguatge acusador pot contribuir a la construcció de prejudicis i pors que desdibuixen la realitat del sensellarisme, que es tracta d’un problema estructural i mai d’una decisió pròpia. Aquest ús del llenguatge està intrínsecament relacionat amb l’aporofòbia que impregna el nostre imaginari social, un sentiment de rebuig a les persones que estan en situació de pobresa que estigmatitza i criminalitza de manera continuada les persones en situació de pobresa i sensellarisme”.

Veïns, el PSPV i Compromís carreguen contra la mesura

La Federació d’Associacions Veïnals de València (FAVV) s’ha pronunciat també sobre aquest tema: “Aquesta mesura ens sembla totalment insolidària i irresponsable”, ha dit la presidenta de l’entitat veïnal María José Broseta, que ha afegit que és responsabilitat de totes les administracions públiques, incloent-hi l’Ajuntament, “oferir una alternativa residencial a qui no disposa d’un habitatge digne, tal com recull la mateixa Constitució”.

Des de la Federació d’Associacions Veïnals de València s’ha anunciat a més que es demanarà una reunió urgent amb la Regidoria de Serveis Socials per a no sols rebre la confirmació que aquest projecte no es durà a terme, sinó també per a conéixer la concreció dels plans i les solucions que es proposen des del Govern municipal per a afrontar la qüestió com correspon i aconseguir que a la ciutat no hi haja cap persona sense una llar digna. En aquest sentit, la presidenta de la Federació veïnal ha afegit: “Cal que els dubtes sobre aquest projecte que ha transmés l’alcaldessa es traduïsquen en un aclariment concret i formal sobre quina serà exactament la línia a seguir pel Govern de la ciutat en aquesta qüestió”.

La portaveu socialista a l’Ajuntament de València, Sandra Gómez, ha denunciat les mesures “aporòfobes i racistes” que ha posat en marxa el Govern de María José Catalá per a evitar els assentaments al riu i que tenen com a únic objectiu “perseguir les persones més vulnerables que, d’altra banda, ja pateixen el desmantellament dels serveis socials que han dut a terme en aquests sis mesos el PP i Vox”.

Segons el parer de Gómez, el que molesta a la dreta d’aquesta ciutat “són les persones que estan en situació de pobresa, a qui persegueixen des del primer moment, com vam poder comprovar aquest Nadal, quan es va prohibir a una ONG fer repartiments de menjar al riu Túria”. Hui, ha afegit, “ho tornem a veure amb el desallotjament policial, sense cap mena de sensibilitat, de les persones sensellar que estaven al riu i anunciant, al mateix temps, la construcció d’estanys per a posar-los-ho més difícil encara sense oferir-los cap alternativa perquè puguen pernoctar amb seguretat en els mesos més freds”.

La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha anunciat que acudirà al Síndic de Greuges perquè “investigue i es pronuncie sobre aquestes mesures d’odi cap a les persones sensellar i racistes que fa el govern de Catalá”. Per a la regidora Lucía Beamud, “Catalá se sent molt còmoda utilitzant Vox com a ariet per a imposar unes polítiques clarament d’aporofòbia, les mateixes que la seua predecessora Rita Barberà que el 2007 ja va instal·lar un estany en el riu amb el mateix propòsit que ara”. En aquest mateix sentit, critica les retallades de les ajudes als programes d’acolliment desenvolupats per entitats socials o l’eliminació dels Consells locals de Cooperació i Migració.