L’ oportunitat perduda de la biomassa

El compromís públic del Govern valencià amb la transformació del model productiu i la lluita contra el canvi climàtic té una traducció tímida en fets. A la paralització del pla eòlic i el bloqueig de noves plantes fotovoltaiques –en un context on la retallada de les primes a escala estatal ha frenat en sec la inversió– se suma l’absència de plans concrets per a impulsar la biomassa, la utilització de la matèria orgànica com a font energètica.

Els experts i l’Administració coincideixen en la validesa d’aquest recurs. En l’àmbit local, i sense escala industrial, pot complir un triple objectiu: netejar zones de bosc, amb l’efecte positiu per a l’entorn i la prevenció d’incendis, produir energia neta i crear, encara de manera modesta, ocupació. El sistema és simple: el residu forestal –també de jardins o faenes agrícoles– s’arreplega, es transforma i després s’incinera en calderes especials que generen energia tèrmica.

Municipis com Forcall (500 habitants, Castelló), Vistabella (400, Castelló) o Serra (3.200, València) ja utilitzen, en grau divers, el sistema. El cas de Serra és elogiat unànimement. El municipi, al cor de la serra Calderona, està envoltat de boscos, té molts xalets i cases amb jardí i una certa activitat agrícola. 

Polítics i tècnics hi van veure l’oportunitat. La matèria primera (residus forestals, agrícoles o de jardineria) estava a l’abast de la mà. La voluntat de substituir l’energia convencional per una de neta i més barata, també. Una inversió de 150.000 euros –amb subvencions de la Diputació i la Unió Europea– va fer la resta.

El balanç, segons dades municipals, és molt positiu. 41.000 euros d’estalvi l’any en tractaments de residus i energia. Huit llocs de treball creats. I 130 hectàrees de bosc més net –i més protegit davant del foc– en una zona de gran valor ecològic. En la revista de l’associació europea de biomassa s’escriu en termes elogiosos sobre The Serra’s model, el “model Serra”.  El combustible de l’entorn alimenta una caldera que genera energia neta i barata per a unes quantes instal·lacions municipals.

Un model sense rèplica

Per què el model de Serra no s’ha estés? Juanjo Mayans, enginyer de l’Ajuntament, dóna tres claus: “Falta de voluntat política, absència en els municipis de tècnics capacitats per a executar projectes d’aquesta mena i limitacions econòmiques”.

Les dues últimes claus són òbvies. Els municipis menuts –rurals i en zones muntanyoses o agrícoles– no solen tenir enginyers en les seues plantilles. I, generalment, les administracions estan molt endeutades i tenen poc de marge per a incrementar les seus despeses. En el cas de la biomassa, la inversió inicial sol ser alta.

I la voluntat política? Mayans assenyala un problema. “Aquests projectes són a llarg termini” mentre que els polítics no solen planificar a més de quatre anys vista. El govern valencià, no obstant això, té un departament consagrat a la lluita contra el canvi climàtic (la Conselleria d’Agricultura) i un altre pel canvi de model productiu (Economia Sostenible).

En Agricultura, encara que al seu dia van rebre amb alegria l’exemple de Serra, no hi ha pressupost per a la biomassa. La tasca de la Conselleria es limitarà a difondre les possibilitats d’aquesta font energètica entre ajuntaments i cooperatives, coordinar iniciatives entre les administracions i intentar que els projectes que sorgisquen capten subvencions de Brussel·les. La Conselleria d’Economia no ha contestat les preguntes d’aquest periòdic. 

En l’Associació Valenciana d’Empreses d’Energies Renovables (Avaesen) estan un poc decebuts amb la política de la Generalitat en la matèria. “Estem contents amb el missatge i la predisposició del Consell, però s’ha de treballar més intensament. En general, no hi ha avanços ni en energia eòlica, ni fotovoltaica, tampoc en biomassa”, diu Marcos J. Lacruz, president de l’associació.

Lacruz recorda que les seues propostes al govern anterior –el PP– van caure en sac foradat, encara que de moment, tampoc el Consell actual sembla més receptiu. “Vam tenir fa uns quants mesos una reunió en què es va manifestar interés en la biomassa, però no en sabem res més”. Encara descartats projectes a gran escala per la inviabilitat econòmica, en Avaesen creuen en la biomassa.

“Pot generar ocupació, ajudar a la prevenció d’incendis i generar energia neta en una comunitat com la valenciana, que no fa molt per arribar als objectius marcats per Europa per al 2020”, reducció d’emissions, increment de l’energia verda i estalvi en el consum del 20%. 

Això sí, diu Lacruz, la biomassa “necessita suport públic”, perquè la inversió inicial és alta i, lluny de zones forestals o agrícoles, el combustible és car. “Una oportunitat perduda”, diu Lacruz.

A pesar de l’exemple de Serra, no sembla que aquesta època siga bona per a la biomassa. A Llíria, on s’impulsa un projecte ben ambiciós en aqueixa línia –Simbiòtic– l’ajuntament treballa a hores d’ara amb la Universitat Politècnica de València per conjugar prevenció d’incendis, energia neta i lluita contra el canvi climàtic.

El projecte vol obtenir fins huit milions d’euros de la Unió Europea, encara que naix amb una inversió més modesta, de 150.000, segons l’alcalde, el socialista Manuel Civera. Com a Forcall –el primer district heating (calefacció urbana) de la Comunitat Valenciana– o Vistabella, la Generalitat a penes té participació en el projecte.