“El nostre model és Finlàndia i l’aprenentatge integral de llengües”

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, rep eldiariocv.es al seu despatx després d’un inici de curs marcat per l’augment de la plantilla de docents i la reducció de ràtio d’alumnes per aula i immers en el debat que ha generat la proposta d’esborrany del nou decret de plurilingüisme que va presentar fa a penes uns dies.

Abans que res, com explicaria el decret de plurilingüisme?

És l’aposta del Consell perquè els nostres alumnes dominen de manera efectiva valencià, anglés i castellà, i ho fem amb una mirada a través de la qual intentem cohesionar el territori, que ha estat dividit durant molts anys per batalles lingüístiques que pensem que s’han de superar. També volem cohesionar les aules, perquè la segregació que hi havia entre línies en castellà i valencià segregava també socialment. Això s’ha d’acabar.

Per què el model anterior no era vàlid?

El model anterior, elaborat pel Partit Popular, és de nivells baixos i no certifica ni acredita l’aprenentatge de llengües. Per molt d’esforç que facen els professors, els alumnes acaben sense saber anglés i gramaticalment a males penes poden construir una frase correcta, però no es poden comunicar. A més, parteix d’una premissa falsa, la igualtat entre les dues llengües oficials. Això no reflecteix la realitat del nostre país, que és que una de les dues, el valencià, està ‘minoritzada’ i no té la mateixa presència pública que el castellà, per la qual cosa necessita més presència en el sistema educatiu. I això ha d’anar acompanyat d’un aprenentatge millor de l’anglés.

I el que vostés proposen?

Davant d’això, nosaltres volem avançar i volem que la nostra llengua s’utilitze. Així que hem fet un programa dinàmic i progressiu, que el que permet és superar diversos nivells partint de la realitat, del que passa als centres. És un programa ambiciós, perquè marca fins on volem arribar i pretén que tothom puga tenir els nivells de competència òptims.

Per a això cal un esforç important en la formació del professorat…

De fet, hem optat per la progressivitat perquè siga possible. Volem que la gent estiga formada. No apliquem el programa d'avui a demà, perquè actualment no tenim una plantilla prou capacitada i no podem formar tot el professorat per a canviar tots els programes de manera immediata. Això no és realista. Hem creat un centre de formació plurilingüe del professorat, que estarà a Alzira, i un centre d’assessorament per a tota la comunitat educativa.

De moment, la proposta ha rebut crítiques d’uns sectors i dels altres, que l’acusen d’intentar una immersió encoberta o de ser poc ambiciós.

Insistisc, crec que el decret és realista –ens adaptem al que passa en un centre de Morella i en un altre d’Oriola– i ambiciós, perquè aspirem al que creiem que és el millor i incentivem el progrés. Nosaltres apostem per una metodologia, la de Finlàndia, que és l’aprenentatge integral de llengües. Es poden aprendre unes quantes llengües alhora i transvasar l’aprenentatge d’una a l’altra, és la millor fórmula.

Pel que fa al PP, no està en contra de la immersió, està en contra del valencià, i intenta rivalitzar metodologies d’aprenentatge perquè no s’atreveix a dir que està en contra del valencià, i fins i tot sembla que estiga en contra de l’anglés. Nosaltres apostem per un bon aprenentatge del valencià, de l’anglés i també del castellà, que ara mateix està garantit. No trobarem cap alumne que acabe l’ESO i no tinga un bon nivell de castellà, tanmateix hi ha milers de joves que acaben sense saber valencià i anglés. Per tant, les llengües que tenen menys ús social han de tenir més presència a l’aula perquè es puguen aprendre, i això no és un posicionament ideològic, és un posicionament acadèmic.

I per què no posa fi la Conselleria a les exempcions del valencià?

Ací hi ha diverses raons. La primera és que amb un decret no pots modificar una llei, com és la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, on està regulada l’exempció. La segona és que cal tenir en compte que no arriben a 900 persones que demanen l’exempció en Infantil i Primària d’un total de més de 400.000 estudiants a tot el País Valencià, perquè la incidència és mínima fins i tot dins d’uns territoris determinats en què se sol demanar. Què implica això? Que les famílies no estan en contra del valencià. I a partir d’ací, el que hem de fer és acompanyar-los, incentivar-los i fer-los veure que el valencià ofereix més oportunitats. En canvi, veiem que en Batxillerat hi ha més gent que canvia de línia. I això és perquè el sistema no funciona. Per això el canviem, perquè aqueixa gent puga dominar el valencià en Secundària.

Pel que fa a la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, està superada, cal reformar-la?

Crec que no estem en el moment de reformar una llei que ha aconseguit la suficient majoria i consens. El que sí que crec és que s’ha de desplegar, i de fet en això estem. Durant molts anys ha estat vigent, però guardada en un calaix, ni s’ha aplicat ni s’ha desplegat. Ara treballem també en la seua faceta social perquè l’ús del valencià vaja molt més enllà de les aules i que al carrer s’utilitze d’una manera molt més normalitzada. Hem de superar unes tensions que no estan al carrer tant com en els discursos de determinats partits o institucions.

Canviant de tema, com valora els conflictes amb l’escola concertada o la universitat privada?

Nosaltres ens vam presentar amb un programa molt clar que va quedar reflectit en l’Acord del Botànic, que és dignificar i garantir la qualitat de l’escola pública, recuperant recursos per a arribar al conjunt de la societat. Sempre hem dit que allà on no arribe allò públic és on té sentit un concert. Si no, no té sentit. En aqueix marc va nàixer el sistema de concerts. El que no pot ser és que passe el contrari. No creiem que siga admissible que passe com fins ara, que moltes vegades se socialitzaven les pèrdues i es privatitzaven els beneficis. Cal socialitzar l’educació.

I quant a les beques, no té cap sentit que, havent-hi estudiants de la pública que s’han expulsat del sistema per raons econòmiques, es beque alumnes de la universitat privada, més encara perquè no es tracta d’un ensenyament obligatori. Volem que ningú es quede sense estudiar per raons econòmiques i que els nostres estudiants puguen accedir a la universitat pública, que és on menys taxes es paguen –encara que assumim que són massa cares–. Té tota la lògica del món.

Respecte de l’escola pública, els barracons continuen sent una assignatura pendent.

El nostre objectiu és fer desaparéixer els centres que estan íntegrament en barracons (n’hi havia una trentena a l’inici de la legislatura), i pretenem que, quan acabe la legislatura, estiguen els nous col·legis i instituts construïts o en procés per a fer-ho. D’un any per a l’altre no podem posar fi a vint anys de mala gestió, i ja diran els tribunals si ha estat només mala gestió o hi ha hagut alguna cosa més, com hem vist en l’empresa Ciegsa. El que jo em pregunte és a què s’han dedicat durant tot aquest temps?

Més del 50% dels centres necessiten reformes i, evidentment, en quatre anys no podem arribar a tots. Vam prioritzar i vam fer un calendari que és públic en què es marca quines obres es desenvoluparan i quan. En algunes intervencions anem complint terminis i en altres és cert que anem amb retard. Hi ha barracons i continuarà havent-n’hi, però com a instal·lacions temporals mentre es construeix un centre o se solucionen problemes. El que no pot ser és que es convertisquen en instal·lacions permanents. Per descomptat, enguany per primera vegada en molt de temps hi ha menys mòduls que en anys anteriors.

I per què costa tant de posar fi als barracons?

El Partit Popular va crear en Ciegsa una mena de conselleria paral·lela i va eliminar el departament d’infraestructures. A més, no tenim recursos perquè no tenim un finançament just. Només que estiguérem en la mitjana de les comunitats autònomes, tindríem prou recursos per a fer totes les obres en un any. Parlem de més de 500 milions d’euros que tindria cada any més la Conselleria d’Educació. Quan parlem de finançament, parlem d’escoles, de professors…

Què pensa un conseller quan es troba amb aquesta situació i s’assabenta que s’han saquejat més de mil milions d’euros en Ciegsa?

Que hem tingut uns governants a qui no els importava l’educació ni que una gent determinada visquera molt bé a costa dels ciutadans. Pense que tot el que ha passat en aqueixos anys ha de saber-se perquè no torne a repetir-se. Hi ha hagut moltes coses que s’han volgut guardar al calaix de l’oblit. Portarem a qui corresponga als jutjats perquè pague pel que ha fet i torne el que ha robat. El PP no hauria d’anar donant lliçons, sinó demanant perdó pel que ha fet. Per descomptat, no els agrada que mirem arrere.

Finalment, un dels programes emblemàtics de la Conselleria, #XarxaLlibres…

Per a nosaltres és una aposta clara per la reconstrucció del sistema educatiu públic, per garantir la màxima qualitat i la igualtat efectiva d’oportunitats. Perquè això fóra possible, el que no podia ser és que les famílies hagueren de pagar un peatge per a entrar al sistema educatiu públic pel fet d’haver de comprar un material que ni tan sols és obligatori. Per això es va posar en marxa el banc de llibres, perquè tothom aprenga a compartir les coses i a respectar-les. És un programa pedagògic i col·laboratiu. La valoració és molt positiva. Sabíem que s’havia de fer el primer any perquè es consolidara i sabíem que seria difícil, però la diferència és abismal si mirem tan sols dos cursos arrere, en què hi havia famílies que no podien comprar els llibres.

I no sols hem fet #XarxaLlibres, un programa a què s’han acollit 360.000 famílies i al qual hem destinat cent milions d’euros entre la Generalitat, les tres diputacions i els ajuntaments. S’han impulsat les beques de menjador, que és un dels temes que més em satisfà. Hi ha 10.000 famílies més que tenen ajuda de menjador i 54.000 famílies que tenen tot el menú cobert, cosa que no passava fins ara. Per a aquestes coses hem vingut ací.