La campanya de Compromís contra la simbologia franquista es liquida amb 2.000 elements eliminats arreu d’Espanya

Des que Carles Mulet, portaveu de Compromís al Senat, instara els ajuntaments que –segons les dades de l’INE– encara mantenen simbologia franquista a complir la Llei de Memòria Històrica, hi ha hagut més de 500 consistoris arreu d’Espanya que han respost positivament a fer complir la norma. Des de la formació valencianista s’han mostrat satisfets amb una campanya que s’ha liquidat amb un resultat en què Mulet estima que s’ha eliminat arreu de l’Estat més de 2.000 elements franquistes, entre monuments, plaques, noms de carrers, etc.

En Compromís estan satisfets amb aquest resultat, encara que declaren que la Llei de Memòria Històrica és totalment insuficient si no hi ha una voluntat d’exercir pressió sobre els ajuntaments o els particulars perquè la facen efectiva. La nova llista presentada per Mulet indica els municipis que han aplicat la llei i els que s’han negat a fer-ho.

“Hi ha casos d’un, de dos, de tres, de quatre, de dotze carrers que hem pogut eliminar, no tenim comptabilitzats aquests canvis, però segurament ens deguem situar per damunt dels 2.000”, remarca Mulet.

Entre alguns dels elements eliminats el 2018 hi ha la polèmica retirada de la creu franquista de Callosa de Segura (Alacant) –amb sentència del TSJV i acampada al voltant de la creu d’una plataforma ultracatòlica d’extrema dreta incloses. També va ser polèmic l’enderrocament de la creu franquista de la Vall d’Uixó (Castelló), en què les protestes d’un grup reduït de ciutadans –i la plataforma ultracatòlica Salvem la Creu de la plaça de la Pau– va fer necessària la presència de quatre furgons d’antidisturbis durant les faenes d’enderrocament.

La relació entre els elements de la dictadura i diferents grups ultracatòlics no és casual, ja que en molts casos ha sigut la mateixa Església catòlica la responsable que els símbols s’hagen mantingut –sovint al·legant que s’havien despullat del seu significat ideològic. Des de Compromís s’ha assenyalat en aquesta direcció i s’ha cridat l’Església a fer complir la Llei de Memòria Històrica i a donar “les ordres pertinents per a garantir que els seus immobles no llueixen lemes al·lusius al franquisme ni a les víctimes del bàndol revoltat”.

Malgrat els esforços de diferents plataformes i grups polítics per fer efectiva l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica, la realitat és que al cap d’11 anys de l’entrada en vigor encara s’estima que hi ha més de 1.143 carrers i places d’Espanya a què el franquisme dóna nom –segons dades de l’INE aportades per Compromís.

No obstant això, el tauler del joc polític sembla anar canviant i el sorgiment de partits d’ultradreta com VOX –obertament hostils a la dignificació de les víctimes de la dictadura– posa les lleis de la memòria en el punt de mira d’una majoria de dretes. En aquest sentit, Pablo Casado, líder del PP, ja s’ha manifestat en contra de la reparació de les víctimes del franquisme, perquè considera que ja van ser reparades durant la democràcia.

La Comunitat Valenciana, al capdavant

No és casualitat que haja sigut un partit valencià el que, des del Senat, haja forçat a complir la Llei de Memòria Històrica en molts municipis del país. La Comunitat Valenciana lidera l’aposta per l’eliminació de qualsevol reminiscència del franquisme i les polèmiques de repercussió nacional per la retirada de les creus de Callosa de Segura i de la Vall d’Uixó en són una prova.

A la província de Castelló, d’on és originari el mateix Carles Mulet, hi ha –segons revela la llista presentada per Compromís– la majoria de romanents franquistes de la Comunitat Valenciana. En la legislatura s’han eliminat a la província prop d’una vintena de vestigis de la dictadura i s’ha aconseguit el compromís per part de nou ajuntaments d’iniciar els tràmits per a eliminar els seus símbols franquistes –com en el cas de la creu del parc de Ribalta a Castelló.

Hi ha altres municipis, com els de Cinctorres i El Toro, en què hi ha la voluntat per part del consistori, però cal el vistiplau de les autoritats religioses que, en el millor dels casos, endarreriran el compliment de la llei. Cinc ajuntaments més, com els de Llucena o Vilafermosa s’han negat a retirar els símbols dels seus carrers o directament neguen que n’hi hagen.