Angy Galvín, doctora en Periodisme: “Els telenotícies són pura propaganda política en campanya electoral a causa de la llei”

Angy Galvín (Palma, 1994) és doctora en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. L’obra, qualificada amb un excel·lent cum laude, va guanyar el I Premi de Periodisme Antonio López Hidalgo i ara ha estat publicada en format llibre amb el títol El control del periodismo en España. Cómo la Junta Electoral Central condiciona la información política. Es tracta d’un treball exhaustiu que analitza quinze anys de jurisprudència electoral i més de 800 notícies electorals dels telenotícies espanyols, i que estarà disponible a les facultats de Periodisme i Dret d’Espanya.

Galvín, directora d’elDiario.es a les Illes Balears i professora universitària al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), publica un llibre que serveix de referència perquè els periodistes coneguin com els afecta la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG) en el seu exercici professional: des de l’emissió de notícies sobre els partits polítics als telenotícies fins a la configuració dels debats electorals o les tertúlies polítiques.

La doctora assegura que la Llei Electoral ha quedat “completament desfasada”, ja que va ser concebuda abans de l’aparició d’Internet, i que impedeix que els periodistes siguin “lliures”. Posant com a exemple de les “perversions” de la LOREG, menciona un telenotícies de TVE en què es va haver d’emetre la resposta de Pedro Sánchez abans que la pregunta de Pablo Iglesias perquè el PSOE tenia més vots que Unidas Podemos –els anomenats “blocs electorals”–. A l’actual campanya extremeña, lamenta que la normativa permeti a María Guardiola (PP) eludir un debat electoral perquè la LOREG està centrada en “el càlcul electoralista dels partits, no en l’interès dels ciutadans”.

Per què ha fet aquesta investigació?

Neix de la meva tesi doctoral, centrada en com la Junta Electoral i la Llei Electoral condicionen la manera en què els periodistes podem informar durant les campanyes electorals. És paradoxal que, en un moment en què el periodisme hauria de servir encara més a la població, no tinguem prou eines per poder informar lliurement. La Llei Electoral és molt desconeguda, però afecta moltíssim el dia a dia i la nostra salut democràtica. Justament, els periodistes no som lliures en les campanyes electorals a l’hora d’informar sobre els partits polítics. Estem condicionats pels resultats que van obtenir les formacions a les eleccions anteriors. És a dir, si un partit polític d’una campanya a una altra desapareix mediàticament i socialment perquè no té interès, tant se val, perquè tindrà garantida la seva presència als mitjans de comunicació, sobretot als públics. I això és una anomalia democràtica.

Què la va portar a aprofundir en això?

Quan em vaig graduar en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig fer el meu Treball Final de Grau sobre el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que és un consell regulador de caràcter administratiu que afecta els mitjans de comunicació a Catalunya. A partir d’aquí vaig anar topant amb notícies de la Junta Electoral Central. Per exemple, el veto a la participació d’un partit en un debat. Com a periodista, això et xoca moltíssim, així que vaig començar a investigar i vaig decidir fer el Treball Final de Màster i la tesi sobre tota aquesta temàtica. Tot i que és un tema que no està gaire tractat en l’àmbit públic, els col·legis professionals de periodistes sí que han estat molt combatius, fins al punt de presentar recursos. Els periodistes ens oposem clarament a aquesta legislació.

En els agraïments cita el mestre Antonio López Hidalgo. “Debatrem sobre titulars en una altra vida”, diu.

Antonio López Hidalgo va ser catedràtic de Periodisme a la Facultat de Sevilla i no el vaig arribar a conèixer, però vaig guanyar un premi en el seu nom. El “vaig conèixer” en els manuals típics de la carrera, però mai en persona. El Col·legi de Periodistes d’Andalusia i l’Ajuntament de Montilla em van concedir aquest premi dedicat a ell i, com que soc professora de Periodisme al CESAG i m’ocupo d’ensenyar als meus alumnes a titular, em va semblar una connexió molt bonica.

Per tant, segons la seva tesi, l’art de titular en període electoral també es veu molt condicionat.

Sens dubte. L’art de titular, com enfoques les notícies, quants minuts i segons dediques a cada partit polític, tot està extremadament regulat. Imagina’t que jo ja sé quin és el partit que demà protagonitzarà la notícia; sabem què serà notícia abans que es produeixi. És completament anti-periodístic. La Llei Electoral està concebuda abans de l’aparició d’Internet i és una anomalia que continuï vigent sense modificacions. Una periodista de TV3 va escriure un article sobre un míting que no es va celebrar, però calia dedicar-li un cert temps perquè era el que li corresponia al partit polític en qüestió. I això genera perversions.

Jo ja sé quin és el partit que demà protagonitzarà la notícia; sabem què serà notícia abans que es produeixi. És completament anti-periodístic. La Llei Electoral està concebuda abans de l’aparició d’Internet i és una anomalia que continuï vigent sense modificacions

Al llibre explica com, una vegada, en període electoral, una televisió va haver de posar primer la resposta i, més tard, la pregunta en qüestió…

És l’antisentit. Pablo Iglesias havia fet una pregunta a Pedro Sánchez i el Telenotícies de TVE va haver d’emetre abans la resposta que la pregunta perquè el PSOE havia tingut més representació (escons) que Unidas Podemos en el passat. En la pràctica, la Llei Electoral ens porta a cometre aberracions completes des del punt de vista de la qualitat de la informació.

Pablo Iglesias va llançar una pregunta a Pedro Sánchez i el Telenotícies de TVE va haver d’emetre abans la resposta que la pregunta perquè el PSOE havia tingut més representació (escons) que Unidas Podemos en el passat. La Llei Electoral ens porta a cometre aberracions completes

També es refereix a les “restriccions justificades a la llibertat d’expressió”.

Per exemple, que una televisió convidi a un debat electoral els partits polítics que tenen més opcions d’obtenir un nombre més elevat d’escons al Congrés, però que hagi d’excloure’n un perquè fa quatre anys no va aconseguir representació. Això ha passat amb Unidas Podemos, amb Vox i amb Ciutadans. Si els sondejos, l’opinió pública i els ciutadans t’estan informant i dient que aquest partit tindrà una àmplia representació a les eleccions que se celebraran d’aquí a dues setmanes, em sembla contraproduent que no se’l pugui convidar a un debat electoral. És una restricció injustificada a la llibertat d’expressió. També als telenotícies és una restricció que un no pugui dedicar els minuts i segons que consideri oportuns en funció de la rellevància que tingui aquell partit polític aquell dia. El pluralisme polític no hauria de justificar aquestes imposicions.

Parla de criteri.

Sí, del criteri periodístic. Els ciutadans, amb els nostres impostos, paguem perquè sigui el criteri d’un periodista, i no el d’un jurista o un polític, qui decideixi què és notícia i què no ho és.

Davant d’aquesta realitat, la JEC manipula d’alguna manera l’impacte en el vot?

No. Els partits afavorits per la legislació, no per la JEC, són els grans: PP i PSOE. És molt difícil valorar si un aspecte en concret afecta el vot. És més fàcil valorar si afecta el pluralisme mediàtic i polític. Crec que la Junta Electoral Central fa el que estableix la llei i el que els partits polítics li demanen. No en té la culpa. Fixa’t en una cosa molt curiosa: tota aquesta normativa que estudio, si els partits polítics no recorren davant la JEC, no s’ha d’aplicar. És a dir, si faig un debat electoral amb partits polítics que, segons la Llei Electoral, no haurien d’estar perquè no tenen la representació suficient, però ningú es queixa, aquest debat es pot celebrar. Quan algun partit es queixa és quan la Junta Electoral actua, però no actua d’ofici.

Està obsoleta la JEC?

Sí. La Junta Electoral Central és un òrgan amb un caràcter molt especial, no està dins dels tres grans poders, que ha fet durant dècades, amb molt poc personal, una feina increïble, brutal. Quin és el problema? Que la legislació i les persones que componen la JEC tenen una mentalitat i eines del segle XX, no del XXI. Per exemple, no es pot abordar la desinformació a les xarxes socials, que és fonamental, ni els membres de la Junta Electoral tenen aquesta formació. La JEC depèn, en la seva dotació econòmica, del Congrés dels Diputats. El que proposo al meu llibre és que s’incorporin experts en xarxes socials i Periodisme per afrontar els reptes actuals.

Qui forma la Junta Electoral Central?

És una barreja de cinc catedràtics en Dret o Ciències Polítiques i Sociologia i vuit magistrats del Tribunal Suprem. De fet, el president de la JEC també és membre del Suprem.

Arriben les eleccions a Extremadura i la candidata del PP, actual presidenta, María Guardiola, no ha participat en cap debat. Interessa canviar aquest aspecte de la llei?

Doncs interessa als mitjans de comunicació i als periodistes, però no als partits polítics. Fixa’t com és de perversa, de vegades, la llei, que t’obliga a respectar la proporcionalitat quan celebres un debat. No obstant això, no obliga els partits a haver d’assistir-hi. La Junta Electoral considera que ha de primar més l’interès electoralista dels partits que el dret a la informació dels ciutadans. A mi em sembla una aberració completa. De fet, al llibre proposo que sigui obligatori un debat electoral als mitjans de comunicació públics i que els partits convidats hi assisteixin per obligació. Mira fins a quin punt arriba la llei: si un partit no vol anar, una televisió no pot posar el que anomenem la “cadira buida” per exemplificar la realitat i que l’espectador sàpiga que no és que no l’hagin convidat, sinó que no ha volgut participar. Tant el Tribunal Suprem com la JEC consideren que això perjudica la imatge dels partits.

Què perversa és, de vegades, la llei, que t’obliga a respectar la proporcionalitat quan celebres un debat. No obstant això, no obliga els partits a haver d’assistir-hi, com passa amb María Guardiola (PP) a Extremadura

En època incontrolable de bots i de la xarxa en general, com hauria d’adaptar-se la JEC perquè l’algoritme no actuï afavorint un partit o un altre?

El model francès és molt interessant perquè l’antic Consell Audiovisual, que ara s’ha remodelat, col·laborava amb el Ministeri de l’Interior. Quan parlem de desinformació a les xarxes socials, de bots, de trolls… estem entrant en un tema de seguretat nacional. És el que es coneix com a guerres híbrides: a més de la guerra offline de tota la vida, existeix una altra guerra online. Tots coneixem els intents de Rússia per desestabilitzar les democràcies occidentals. Moltes vegades són campanyes orquestrades per terceres potències estrangeres a les quals ni tan sols afecta la nostra legislació.

En campanya electoral hi hauria d’haver una major coordinació i dotació de recursos entre la JEC i el Ministeri de l’Interior per combatre aquestes altres campanyes orquestrades i organitzades a Internet. Crec que és important imposar una regulació europea a les plataformes que operen al nostre país, com Facebook, Instagram, X, etc. Durant molts anys hem confiat en l’autoregulació d’aquestes plataformes i hem vist que aquest model porta al fracàs, perquè el que busquen és que l’algoritme t’acabi enganxant i acaben primant determinades ideologies polítiques en funció de qui és el propietari d’aquesta empresa. Aquestes plataformes no són innòcues, tenen un condicionament en el feed de publicacions que estàs veient. Caldria imposar una legislació perquè les companyies comparteixin l’algoritme, completament mancat de transparència. Ni tan sols els investigadors de la Comissió Europea són capaços de conèixer com funciona.

Ha analitzat un període de catorze anys d’instruccions i acords de la JEC, entre 2011 i 2025, i milers de notícies. Hi ha alguna notícia que hagi estat, diguem-ne, el súmmum?

Crec que per salut mental he decidit oblidar la majoria d’elles… Però recordo que, durant la campanya electoral, hi havia declaracions que es repetien constantment i que es notava que els periodistes necessitaven omplir minuts per complir amb el que establia la normativa. La legislació empeny a què un periodista expliqui el mateix al matí i al vespre. Recordo declaracions com una de Pablo Casado, que criticava Pedro Sánchez per anar amb la porra a Catalunya i es volia presentar amb el pit inflat com el salvador; també el del govern Frankenstein de coalició entre PSOE i Podemos… Eren lemes que es repetien constantment i que afavorien els partits polítics perquè els seus missatges calaven molt, però per a l’espectador era insuportable, perquè el que un votant busca és conèixer les propostes d’un partit. Al final, les notícies acabaven convertint-se en resums de mítings i en un refregit constant que t’acaba esgotant el cervell.

Al final, les notícies acaben convertint-se en resums de mítings i en un refregit constant que t’acaba esgotant el cervell

Es pot fer i oferir informació política en període electoral sense saltar-se la JEC?

Et refereixes a la concepció que tenim fora del període electoral? Si treballes en un diari, sí. La legislació és especialment restrictiva amb els mitjans de comunicació audiovisuals i de titularitat pública, però si treballes en un mitjà de comunicació privat i escrius en premsa en paper o digital tens una llibertat brutal per poder treballar. Tradicionalment, s’ha fet això perquè l’espai radioelèctric és públic i està sotmès a una legislació més intensa que els diaris. Sempre hi ha hagut aquesta concepció per part del legislador, no només en campanya electoral, sinó en general. La llei de premsa a Espanya és franquista, ratificada per Manuel Fraga; imagina’t si és antiga. La pregunta és si et pots informar bé en un telenotícies. Jo crec que no, independentment que sigui públic o privat, especialment públic, acaben sent espais de pura propaganda política, sense desmerèixer els companys. Al cap i a la fi, cal complir amb la legislació i fas el que pots amb el que et deixen.

No és injust per als ciutadans?

De fet, el motiu que em porta a estudiar això és que considero que és una llei molt desconeguda i que els ciutadans no som conscients que els partits polítics legislen perquè els espais d’informació política siguin propaganda política. Quan, a més, els partits ja tenen aquests espais de propaganda gratuïta en els mitjans de comunicació públics, tenen els seus espots, però saben que no són tan eficients com la informació periodística. El legislador, en aquest cas, hauria de pensar en l’interès del ciutadà. Justament, a principis d’aquest any, el Govern va aprovar un avantprojecte de reforma de la Llei Electoral que obligava a celebrar un debat obligatori i a certes qüestions sobre les enquestes. És un bon pas, encara que petit, però em sembla interessant que s’estigui imposant una legislació que va en contra de l’interès electoralista. Espero que aquest sigui un primer pas perquè després s’afronti una reforma integral de la llei electoral.

A qui beneficia que les coses es quedin com estan?

Els partits petits sempre han intentat canviar la Llei Electoral, no només pel que fa als mitjans de comunicació, sinó també per les circumscripcions electorals, que els afecta especialment. Espero que serveixi perquè es pugui canviar el model, encara que ho dubto molt perquè implica que PP i PSOE deixin d’estar d’acord en una llei que els beneficia. Qui legisla en contra seva? Si som realistes, és molt difícil que facin un canvi. Després de l’aparició de Podemos i Ciutadans, i després Vox, ja no vam veure un sistema bipartidista clàssic. La legislació està concebuda en un període de temps que va sorgir amb Felipe González i s’acusava TVE de dedicar molt de temps als socialistes. Era l’Espanya del PP i del PSOE i, si de cas, d’Esquerra Unida. Aquesta Espanya, senzillament, ja no existeix.

Espero que el llibre serveixi perquè es pugui canviar el model, encara que ho dubto molt perquè implica que PP i PSOE deixin d'estar d’acord en una llei [l’electoral] que els beneficia

Quin consell donaria a les persones que estan llegint aquesta entrevista per informar-se en períodes electorals?

Els donaria el mateix consell tant en període electoral com fora d’ell: que es nodreixin de diverses fonts informatives. És necessari que no només llegeixin un diari, vegin una televisió o escoltin una ràdio. Cal nodrir-se del nombre més gran de mitjans de comunicació possible, perquè així és com un acaba configurant una opinió i dipositant el seu vot de la millor manera possible.

Tanmateix, solem buscar mitjans afins a la nostra forma de pensar.

És possible, i força saludable, llegir elDiario.es, El Confidencial, El País, El Mundo, etc. No només és possible, sinó que és necessari. El més saludable democràticament és nodrir-se de mitjans de comunicació diferents.

També dedica el llibre a la seva família: “Per demostrar-me que les persones humils també tenim dret a complir els nostres somnis”. Per què diu això?

Soc filla d’un electricista i d’una mestressa de casa; hem viscut de manera força humil. Sempre he estudiat en centres públics i amb beques. Vaig poder fer la tesi perquè treballava a jornada completa a elDiario.es i ja podia mantenir-me sola. Em sembla important recalcar que les persones que sempre hem estat classe obrera tinguem l’oportunitat de complir els nostres somnis.

Quins són?

Un molt humil: ser periodista i fer un periodisme en què crec. Vaig entrar com a becària a elDiario.es, segueixo aquí, he acabat obtenint un doctorat en Periodisme i soc professora universitària. Per a mi, aquest és el meu somni, independentment que ara tingui un càrrec directiu. Els meus pares van fer molts esforços econòmics perquè pogués estudiar a Barcelona i es van privar d’aspectes fins i tot bàsics. Per a les persones que hem tingut dificultats econòmiques per avançar, poder ensenyar a les noves generacions de manera honesta és el millor somni, un dels majors plaers que t’ofereix la vida. Que una persona amb recursos econòmics limitats pugui ser doctora és la reivindicació més gran que es pot fer de l’educació pública.