El Bisbat acudeix a la Justícia per desnonar una família amb menors d'un local abandonat de Mallorca

El Bisbat de Mallorca ha acudit als tribunals per a instar el desallotjament d'una família amb dos menors d'edat que resideix en un antic restaurant situat en el cim de na Burgesa, serra muntanyenca situada als afores de Palma. El local, pertanyent a la diòcesi, roman tancat al públic des de fa anys.

Després que Diario de Mallorca informés dels fets, la institució eclesiàstica ha fet públic un comunicat en què assenyala que l'edifici és propietat de la Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Gènova i forma part d'un conjunt religiós protegit que inclou “un santuari, una capella i la imatge venerada de la Mare de Déu”, la qual cosa el converteix en “un lloc de culte i d'especial significat espiritual per a la comunitat i per al veïnat”.

A la seva nota, la diòcesi sosté que el local, que fa anys operava com a restaurant sota el nom Miranda Na Burguesa, “no aplega els requisits bàsics exigits per ser utilitzat com a habitatge”, atès que, al·lega, no disposa d'instal·lacions sanitàries adequades i manca de “condicions estructurals mínimes d'habitabilitat i de serveis essencials que garanteixin la salut i seguretat”.

Així mateix, assevera que a les seves immediacions existeixen infraestructures tècniques -com ara tendits i equips elèctrics d'alta tensió i cablejats auxiliars- que “no són compatibles amb l'ús residencial” i que, per la seva naturalesa -al·lega el Bisbat-, “poden comportar riscos per a la integritat física de les persones, especialment dels menors d'edat implicats”.

La cúria diocesana assegura que, en col·laboració amb els serveis municipals, treballa “activament en la conservació i preservació d'aquest espai”, així com en l'estudi d'alternatives que “permetin recuperar l'ús adequat del local, conforme a la seva naturalesa i en coherència amb l'entorn religiós al qual pertany”.

“Des del moment en què es va tenir coneixement de la presència d'aquestes persones, que van accedir a l'immoble malgrat trobar-se degudament tancat i delimitat, es va establir comunicació regular amb elles i s'ha vingut realitzant un seguiment continu, a través dels serveis socials diocesans, tractant d'atendre la seva situació concreta amb sensibilitat i responsabilitat”, subratlla la institució, que incideix en què, “lamentablement, malgrat les propostes alternatives i solucions ofertes de forma reiterada per les autoritats competents i pels equips socials del Bisbat, la persona adulta responsable de l'ocupació no ha acceptat les opcions d'acompanyament ni de reubicació plantejades, comprometent de forma evident el benestar i la seguretat dels menors al seu càrrec”.

La diòcesi, sota pretext d'haver-se produït una situació “indigna per als qui l'han viscut, potencialment insegura i clarament inadequada per a menors d'edat”, afirma que ha considerat necessari recórrer als procediments judicials competents, sol·licitant la intervenció de la justícia “amb la finalitat de posar fi a una situació que no sols manca de garanties, sinó que entra en conflicte amb les normes de protecció i amb el deure de cura cap als més vulnerables”.

Es dona la circumstància que el 2024 el Bisbat va interposar una denúncia contra l'empresa que explotava el restaurant per determinar qui s'havia d'encarregar de la neteja de la zona, on amb freqüència s'acumula la brutícia. La diòcesi argumentava que no disposava de mitjans per frenar la degradació d'aquest paratge més enllà de les batudes de neteja de voluntaris que de forma puntual organitza la parròquia de Gènova.

Un altre exemple de la disputa de la diòcesi per la propietat de béns immobles és el que va tenir lloc aquest mateix any contra el Monestir de Santa Isabel, al casc antic de Palma. L'Audiència Provincial de Balears va ratificar que la comunitat de religioses jerònimes era la legítima propietària del conjunt -que inclou església, convent i dos habitatges- enfront de la reclamació del Bisbat, que havia inmatriculat els terrenys el 2014 al·legant ser titular dels mateixos.

El tribunal va desestimar el recurs episcopal i va confirmar que les monges posseïen el domini “pública, pacífica i ininterrompudament” durant més de tres dècades, ordenant fins i tot la cancel·lació del seient registral que havia inscrit la diòcesi sota arguments propis de tolerància i possessió. Aquesta sentència va suposar un revés per a la institució religiosa en l'àmbit patrimonial i va obrir un debat sobre les immatriculacions i la propietat històrica de béns vinculats a comunitats religioses a Mallorca i al conjunt d'Espanya.

Mentrestant, el 2018 l'Audiència va estimar el recurs que l'Ajuntament d'Artà va interposar contra la Parròquia de la Transfiguració del Senyor -en aquest cas la ubicada en aquest municipi mallorquí- i va declarar que les muralles i patis interiors del recinte emmurallat de Sant Salvador eren propietat municipal i no eclesiàstica. El tribunal va concloure que aquests terrenys no havien estat vàlidament desamortitzats ni restituïts a l'Església en virtut de la Llei Madoz de 1855 i el Conveni signat el 1865 entre l'Administració de l'Estat i el Bisbat per concretar quins béns havien de retornar-se a l'Església, per la qual cosa va ordenar cancel·lar la inscripció registral practicada a favor de la parròquia en la mesura que indegudament incloïa béns municipals.

La sentència va revocar així la decisió de primera instància i va obligar la parròquia a abstenir-se de realitzar actes de pertorbació sobre els espais declarats de titularitat pública, mantenint únicament la propietat eclesiàstica sobre el temple i la denominada “casa donat”, transformada aleshores en un establiment d'hostaleria obert al públic.