'Christmas Market', el mercat nadalenc que indigna els veïns de Palma: “Ens lleven un parc públic per a un negoci privat”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Crearan mercats de primera i mercats de segona”. És part de la crítica llançada pels artesans que tradicionalment organitzen els mercadets nadalencs a Palma davant l'autorització, per part de l'Ajuntament de Palma, d'un mercat d'inspiració nórdica —gestionat íntegrament per una empresa privada— a Sa Feixina, un dels pocs parcs públics del centre de la capital balear. L'anunci de l'esdeveniment Christmas in Palma ha encés les alarmes entre els mercaders i els veïns de la zona: els primers lamenten haver-se assabentat de forma sorprenent de la proposta malgrat que porten anys organitzant les parades nadalenques i reclamant al Consistori millores bàsiques en les seves casetes, una petició per a la qual, recriminen, no han rebut resposta. Els residents, per la seva banda, denuncien la cessió del parc durant diverses setmanes “perquè uns promotors privats facin un negociazo”, un fet que suscita un debat que va més enllà del Nadal: fins a quin punt l'espai públic, conèixer com a un be comú pensat per a l'ús lliure i diari de la ciutadania, s'està transformant en un escenari subjecte a l'explotació comercial.
La instal·lació del nou mercat, que comptarà amb 61 parades, una pista de gel i altres atraccions que estaran en marxa durant 45 dies, equival a ulls dels veïns cedir un parc públic durant més d'un mes perquè una empresa privada obtingui beneficis. “Usaran un parc que és dels pocs públics que hi ha en aquesta zona i pràcticament l'únic espai on es pot caminar, estar al sol en un banc, passejar el gos o portar els nens a jugar”, comenta Esperanza. Al costat d'ella, altres nombrosos membres de l'Associació Barri Cívic de Santa Catalina i Es Jonquet han alçat la veu contra aquesta iniciativa i atenen elDiario.es en el mateix punt on fa setmanes va començar la instal·lació de la infraestructura. Rodejats d'estructures i blocs de fusta malgrat que l'esdeveniment encara no ha estat inaugurat, els residents lamenten que el mercat es durà a terme sense haver-se realitzat un procés participatiu previ i “sense cap tipus de consens ni informació”.
En concret, el projecte ha estat posat en marxa per les patronals del petit comerç de Palma, Afedeco i Pimeco, encara que el promotor és un empresari d'origen alemany. Fins fa unes setmanes, el mercat es publicava a través del web https://www.christmasinpalma.com/es, el menú del qual contenia seccions com El mercadillo, Patinatge sobre gel i pista de trineu i Expositors. Després de la polèmica suscitada, la pàgina figura ara 'en construcció'. Tant Afedeco com Pimeco emmarquen la iniciativa en la seva campanya 'Palma, tot un centre de diversió', dirigida a dinamitzar la ciutat i les compres en el petit comerç durant les festes en pro de consolidar la capital com un punt de referència actiu i atractiu per a realitzar les compres nadalenques.
Els residents, tanmateix, recriminen sentir-se “exclosos” de la decisió de celebrar l'esdeveniment a Sa Feixina, la “manca de transparència” del procés i les “molèsties” que implica un mercat d'aquestes característiques, amb els consegüents impactes mediambientals, de sostenibilitat i en el gaudi d'un dels pocs espais verds del barri. Res més conèixer la proposta, l'Associació Barri Cívic es va mobilitzar per protestar per la “fort repercussió” de la iniciativa i del seu muntatge sobre la vida quotidiana del barri, especialment pel soroll: un dels aspectes sobre els quals van fer major èmfasi va ser el fet que el Christmas in Palma contemplava reproduir música nadalenca unes deu hores diàries en dies laborables i fins a dotze en caps de setmana i festius -“més de 500 hores de música nadalenca en ple entorn residencial”-.
La pressió veínal va portar finalmen l'Ajuntament a limitar la música ambiental als divendres i dissabtes de 19.30 a 2.00 hores. Tanmateix, l'entitat manté el seu descontentament: “Han intentat rectificar, però ja no és només la música i el soroll, sinó també la quantitat de persones que es concentraran i la despesa energètica dels generadors necessaris per mantenir la pista de gel en un lloc tan càlid com aquest”, assevera Espezanza, qui recrimina, a més, l'impacte que està provocant la instal·lació d'un gran tobogan sobre un dels arbres de la plaça.
Els residents recriminen sentir-se "exclosos" de la decisió de celebrar l'esdeveniment a Sa Feixina, la "manca de transparència" del procés i les "molèsties" que vaticinen que provocarà, amb els consegüents efectes mediambientals, de sostenibilitat i de privació de l'ús d'un dels pocs espais verds de la zona
elDiario.es s'ha posat en contacte amb Pimeco i Afedeco per recaptar la seva veu al respecte, però en el cas de la primera associació eludeixen fer declaracions, mentre que des d'Afedeco assenyalen que es pronunciaran quan el mercat s'inauguri, previsiblement el proper cap de setmana -inicialment l'obertura estava prevista el passat divendres-. Amb tot, des d'aquesta última associació defensen que ja s'han resolt els inconvenients “que es van plantejar de soroll i horaris” i que, “un cop concedits tots els permisos”, s'està treballant en la inauguració en la confiança que serà un “èxit” que “agrairà la majoria dels ciutadans i comerciants”. Mentrestant, des de l'Ajuntament assenyalen a aquest mitjà que l'obertura ha hagut d'ajornar-se “per una qüestió administrativa” i que la prioritat del Consistori és “el descans dels veïns i que s'ofereixin productes de proximitat”.
Santa Catalina, un barri castigat per la pressió turística i l'especulació
Més enllà de l'aspecte tècnic, els veïns incideixen que es tracta d'un esdeveniment “de llarga durada” i previsiblement “massiu” en un barri ja castigat per la pressió turística i la concentració de bars i terrasses. No en va, Santa Catalina, una barriada que va néixer a finals del segle XIX als afores de les muralles renaixentistes que envoltaven la ciutat a partir del primer assentament de pescadors d'Es Jonquet i que va començar a créixer a través de l'activitat portuària i de les petites indústries que es van anar instal·lant als seus carrers, és una de les zones de Palma que més pateixen les conseqüències de la turistificació, l'especulació immobiliària y la consegüent expulsió dels veïns, que, incapaços de fer front als desorbitats preus de la vivenda, han acabat sent reemplaçats per estrangers d'elevar poder adquisitiu, mentre grans grups inversors s'expandeixen a la recerca del màxim rendiment.
Al costat d'això, espais abans destinats a l'ús quotidià —plaçes, carrers i petits comerços— s'han reconvertit en pols de consum orientats als visitants i a una població flotant que no para de crèixer. En aquest context, els veïns temen que el mercat no només agreugi els problemes de saturació i soroll que ja arrossega Santa Catalina, sinó que consolidi una tendència que consideren preocupant, la de reforçar la privatizació i explotació econòmica de l'espai públic i que esdeveniments d'aquest tipus allunyin els barris de la seva identitat original i de les necessitats dels qui l'habiten.
Els artesans: “Mallorca mereix un mercat bonic i inclusiu”
Mentrestant, els mercaders tradicionals recriminen haver-se assabentat de la celebració d'aquest esdeveniment a través dels mitjans de comunicació: “Va ser una cosa totalment inesperada perquè ningú no ens havia dit res, quan portem anys participant en els mercats nadalencs de Palma”, comenta, en declaracions a elDiario.es, Maite Ramiro, presidenta del Gremi d'Oficis Artesans i Artistes, integrada en la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (Pimem). Es refereix, en concret, a les celebracions que tradicionalment tenen lloc a Plaça Major, les Rambles i la Plaça d'Espanya -aquestes últimes desplaçades al Parc de ses Estacions-, per a les quals, a més, porten anys reclamant a l'Ajuntament “un mercat acord amb el que és la illa, amb unes parades de qualitat i ben engalanades perquè tant comerciants com vianants se sentin inclosos”.
Per aquest motiu, Ramiro expressa el seu malestar davant el fet que el nou esdeveniment hagi estat anunciat com un mercat “típic nórdic”, amb parades de fusta, música i atraccions. En la seva opinió, des de l'Ajuntament estan creant un “mercat de primera” i han relegat els artesans locals a “un mercat de segona”. Ramiro insisteix que els artesans porten anys sol·licitant millores bàsiques en els mercadets municipals: parades dignes, adequades a un entorn nadalenc, que no enlletgeixin l'espai públic ni generin molèsties als comerços colindants. Al respecte, lamenta que el Consistori ha mantingut instal·lacions “rudimentàries, antigues i de baixa qualitat” i que a penes resisteixen el vent i la pluja.
La presidenta del Gremi subratlla que el conflicte no només és estètic o organitzatiu, sinó econòmic: per a molts artesans, el mercat nadalenc és la seva principal font d'ingressos a l'hivern. En aquesta línia, assevera que la “mala planificació” per part del Consistori ha perjudicat tant els artesans com els propis promotors privats, als qui ara se'ls està instant a realitzar canvis d'última hora -com limitar la música o incorporar productes locals-. “Mallorca mereix un mercat nadalenc bonic i inclusiu, amb producte local, parades adequades i activitats per dinamitzar l'espai públic, però no a costa de desplaçar els qui porten anys sostenint la tradició artesanal de la ciutat”, assenyala Ramiro, qui conclou que “el lògic hauria estat que l'Ajuntament reunís totes les parts —gremi, associacions i empresa privada— per buscar un projecte unificat que no perjudiqués ningú”.
Mallorca mereix un mercat nadalenc bonic i inclusiu, amb producte local, parades adequades i activitats per dinamitzar l'espai públic, però no a costa de desplaçar els qui porten anys sostenint la tradició artesanal de la ciutat"
Un repàs als comentaris abocats per residents i turistes germans en diverses pàgines de Facebook on s'anuncia l'esdeveniment reflecteix la disparitat d'opinions generades per la posada en marxa, a Palma, d'un mercat de caràcter nórdic. Alguns turistes es mostren crítics amb la iniciativa: “Com a turista, m'agradaria anar a un mercat tradicional de Nadal i no a un mercat comercial. Prefereixo els mercats en llocs més petits”, assenyala una usuària, mentre una altra es pregunta: “Per què hem de forçar la nostra tradició als espanyols? Hauríem de gaudir de les seves festes i celebrar-les junts”. Per contra, altres consideren que es tracta d'un intercanvi cultural o que “un mercat d'aquestes característiques no fa mal a ningú”: “De què hi ha de què queixar-se? Allunya't si no t'agrada!”. “Ningú ens ha preguntat tampoc si hi ha massa soroll en el mercat de Nadal de Nuremberg”, sentencien.
Aquests comentaris, sumats a la controvèrsia que ha suscitat Christmas in Palma, evidencien la tensió entre la percepció dels visitants i la vida quotidiana dels veïns: mentre per a alguns el mercat és atractiu i exòtic, per als qui habiten el barri representa un canvi en el seu entorn immediat, i un exemple més de com l'espai públic pot veure's ocupat i transformat segons interessos aliens a la comunitat, principalment en barris ja tensionats per la turistificació i la pressió comercial. L'Ajuntament i les patronals defensen que el projecte dinamitzarà el petit comerç. Enfront d'això, residents i mercaders temen que es consolidi un sistema de “mercats de primera i mercats de segona” en el qual les iniciatives privades accedeixin a millors espais, millors condicions i a una major projecció, relegant els qui porten dècades sostenint la vida social i comercial de la ciutat.
0