Deu anys sense Space Ibiza: la ‘closing party’ que va provocar la guerra de les discoteques
LLEGIR EN CASTELLÀ
–Vols dir alguna cosa, veritat?
–Les vostres emocions i el nostre amor i la nostra amistat queden aquí segellades i signades per sempre, estimats amics. Gràcies a tots, gràcies.
Són les dotze del migdia del dilluns 3 d’octubre de 2016. Davant les càmeres que els envolten, Carl Cox passa el micròfon a Pepe Roselló. Després de les paraules del cap, el DJ punxa un remix a ritme de R&B: Wish I Didn't Miss You, tant de bo no et trobàs a faltar. La veu de l’estatunidenca Angie Stone vessa llàgrimes durant l’últim ball. Els milers de persones que aguanten dretes davant la taula de mescles saben que no és una closing party a l’ús, un “ja ens retrobarem l’estiu que ve”, sinó el tancament definitiu del club d’electrònica al qual la revista DJ Mag va premiar set vegades amb el títol de millor discoteca del món. Enrere queden vint hores de festa. Milions de beats i alguna catarsi. Com quan el cor de gòspel de Can Blau –una escola de música de l’illa– entona l’Imagine. Space Ibiza se’n va per sempre.
Els versos pacifistes de John Lennon i Yoko Ono no van evitar que Troia cremàs. El mateix cap de setmana en què el Comitè Federal del PSOE feia fora Pedro Sánchez de la secretaria general, a Eivissa esclatava una guerra que camina cap a durar més que la Ilíada i l’Odissea. Juntes. Deu anys després encara no ha acabat, potser perquè feia gairebé una dècada que s’anava covant. A un costat, la família Matutes –la propietària de la discoteca. A l’altre, l’empresari Roselló –el promotor que la llogava des de feia vint-i-set anys. Enmig, la marca Space. Qui la pot fer servir? El Jutjat Mercantil número 1 de València va sentenciar el 28 de juny de 2024 que Space Ibiza, el nom que Roselló havia registrat el 2008, podia generar "una confusió de caràcter nominatiu i gràfic" amb Space Ibiza Dance. Aquesta va ser la fórmula amb què Fiesta Hotels & Resorts –l’antic nom de l’hotelera fundada per la nissaga més poderosa d’Eivissa, reconvertida en Palladium Hotel Group– havia acudit al registre allà pel 1991. El 2019, de fet, l’Audiència Provincial de les Illes Balears havia ordenat a Space Beach Club SA –empresa creada per Roselló el 1989– transferir l’ús de la marca Space Ibiza Dance als seus propietaris.
L’històric empresari Pepe Roselló va registrar la marca Space Ibiza, però la Justícia va determinar que podia generar confusió amb una altra marca registrada anteriorment per la poderosa família Matutes
Acabava un litigi que s’havia fos amb un altre procés que continua viu. El desembre de 2020, el Grup d’Empreses Matutes va presentar una querella contra el seu antic llogater. La reclamació ronda els dos milions d’euros i està avalada per una auditoria externa de Deloitte. La consultora va revisar els números que van deixar les dos darreres temporades que Roselló va explotar la discoteca. Segons els demandants, els informes presentats al Jutjat número 4 d’Instrucció d’Eivissa demostren que l’arrendatari va incomplir presumptament el contracte. En benefici propi.
Ambdós parts continuen a l’espera d’una data per celebrar el judici, indica un portaveu del conglomerat de societats que presideix Abel Matutes Juan –alcalde d’Eivissa durant la dictadura franquista; comissari europeu en temps d’Aliança Popular; ministre d’Afers Exteriors en el primer Govern Aznar; enemic acèrrim de Pepe Roselló. Tots dos s’han llançat pulles als mitjans de comunicació locals.
“No vull citar noms, però la persona que impulsa la competència entre l’oci nocturn i diürn és algú que quan estava en actiu presumia d’incomplir totes les lleis que existien”: arran d’aquestes declaracions fetes per l’antic polític a la Televisió d’Eivissa i Formentera, el maig de 2021 es va celebrar un acte de conciliació. Roselló hi va acudir acompanyat del seu advocat i protegit amb una mascareta –la covid amenaçava–, però Matutes li va donar carabasses. Des del seu holding no han volgut fer declaracions per a aquest reportatge. L’home que va apagar el llum de Space, Pepe Rosselló, sí que s’ha assegut amb elDiario.es per conversar sobre la història de la discoteca. L’entrevista va ser llarga. Va durar més d’una hora i mitja.
Abel Matutes Juan va acusar Pepe Roselló d’incomplir la llei quan estava en actiu, motiu pel qual està pendent de judici
Al despatx de Pepe Roselló
Josep Roselló Prats observa el mar gris de la Badia de Portmany. Acaba de caure una tempesta. Les parets d’un despatx sense ordinador –ni de sobretaula ni portàtil– estan plenes de marcs. Són els cartells de les festes que es van celebrar a Space Ibiza, la discoteca que va morir a l’edat de Robert Johnson, Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain, Amy Winehouse. Al costat dels cartells, fotos de l’empresari i amics, retalls de premsa, un diploma de professor mercantil signat per Joan Carles I i un fragment –en italià– dels diàlegs de Plató.
En aquesta habitació passa els matins un home que compta les hores per celebrar el seu aniversari. Uns dies més tard, envoltat de persones de diferents generacions, celebrarà nou dècades de vida: va néixer el dia que va acabar l’estiu en què va esclatar la Guerra Civil espanyola. La figura d’aquest veterà de la nit –no té plans de retirar-se– que es va enamorar de la música escoltant la seva mare tocar el piano a la casa familiar i que, orfe de pare, va passar per internats mallorquins i murcians abans de tornar a Sant Antoni, el seu poble, just abans del boom turístic, ja resulta interessant per tot el que va fer abans de posar-se als comandaments del club que li donaria fama internacional.
Entre altres coses, Pepe Roselló es disputa el mèrit amb Ricardo Urgell, creador de Pacha, d’haver obert la primera discoteca que hi va haver a Eivissa. És a dir, el primer garito on en lloc d’una banda o un solista tocant cançons en directe hi havia un discjòquei col·locant l’agulla sobre el vinil. La de l’eivissenc es va dir Capri. Més coneguda com a Playboy, va ser un meeting point per a la jet set que visitava l’illa a finals dels seixanta. Després vindria el Playboy 2, un local que va patir als vuitanta “el desembarcament dels pub crawlsanglesos”, el turisme hooligan. Aquella decadència va fer que Roselló consideràs la proposta de llogar Space a la primavera de 1989.
Pepe Roselló es disputa el mèrit amb Ricardo Urgell, creador de Pacha, d’haver obert la primera discoteca que hi va haver a Eivissa
Ja amb aquest nom, la discoteca havia obert tres anys abans a Platja d’en Bossa, un arenal verge que es va omplir d’hotels i ciment als seixanta i setanta. La posada de llarg de Space va coincidir amb la inauguració d’un altre projecte dels Matutes: Aguamar, un dels parcs aquàtics pioners a Espanya, avui abandonat. La discoteca compartia un enorme aparcament amb els tobogans i ocupava un edifici “preciós, perquè el va dissenyar el cunyat d’Abel» [l’arquitecte Víctor Rahola i Aguadé], però que no acabava de donar rendiment als seus propietaris perquè, diu Roselló, «sempre van ser aliens a tot allò relacionat amb la música”: “Pensaven convertir allò en un mixt: congressos, esdeveniments, festa, un tot en un, i alimentar-ho amb els clients dels seus hotels. No els va funcionar. Llavors, gran part de la festa estava concentrada al port de Vila, l’espectacle més gran que he vist mai: vestits elegants, eivissenques vestides de pagesa, hippies que anaven com els donava la gana…”.
Roselló va llogar Space als Matutes la primavera de 1989. Tres anys abans, la discoteca havia obert a Platja d’en Bossa
–Rellegint Balearic, una obra de referència per submergir-se en la història de la festa i, sobretot, de la música electrònica a l’illa, un arriba a la conclusió que els seus inicis a Space tampoc no van ser fàcils.
–De cap manera. Antonio Matutes, germà d’Abel, va prometre ajudar-nos deixant que els relacions públiques entrassin als hotels de la seva família a repartir flyers i invitacions, i a vendre tiquets…
–Explica la llegenda que aquella va ser la primera feina que va tenir a Eivissa un tal David Guetta. No va funcionar aquell mètode?
–Els hotelers, i no només els Matutes, van començar a protestar. Creien que els estàvem traient la clientela. Això va crear un aïllament al voltant de Space del qual ens va costar sortir.
Els hotelers, i no només els Matutes, varen començar a protestar. Creien que els estàvem prenent la clientela. Això va crear un aïllament al voltant de Space del qual ens va costar sortir
–La discoteca no es va posar de moda fins que els seus DJ residents no van començar a punxar a la terrassa, a l’aire lliure i sota els avions que aterraven i s’enlairaven de l’aeroport, que era a dos passes.
–Quan obríem al matí, els DJ eren Óscar Colorado, Reche, Soldado, jóvens nascuts o criats a Eivissa perquè en els meus negocis sempre he intentat donar l’oportunitat al talent local. A la terrassa no hi havia muntatges especials, però es creava un ambient únic, que connectava tant amb el públic com amb altres DJ que apareixien per allà. Així ens va conèixer Carl Cox, que ja era a l’illa i punxava a Star Club, la discoteca que després es diria Edén. El 97 o 98 va venir a Space… i fins al final. Em pareix molt merescut que recentment l’hagin nomenat Oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic. Mai no hi va haver contractes per escrit, tot era verbal. Ell va ser un cas únic entre els DJ anglesos, que van tenir una lluita interna amb els DJ eivissencs i espanyols; una guerra que fins i tot qualificaria de racista. Els anglesos són tribals.
–Els crítics, que en va tenir entre la seua competència més directa, van considerar que aquella terrassa va ser un avantatge per a Space perquè a principis dels noranta la resta de grans discoteques s’havien hagut de cobrir. En el seu origen, totes havien estat grans espais a l’aire lliure.
–Correcte. Quan les discoteques es van tapar ho van passar malament. Ku va fer fallida, en part per construir aquella cúpula que encara continua dreta. Naltros vam arribar els darrers, ens anaven posant davant totes les barreres possibles. Jo havia estat durant vint anys, entre els seixanta i els vuitanta, president de l’associació de locals d’oci i tenia coneixement d'allò que es podia fer i del que no es podia fer.
–També havia set regidor a l’Ajuntament de Sant Antoni al principi de la democràcia, coneixia l’Administració pública per dins.
–Sí. Els horaris i els aforaments sempre han estat un cacau. Ja llavors, els bars també volien tenir les terrasses plenes tot el temps possible i algun hotel volia organitzar festes, però les ordenances, que marcaven l’horari de tancament d’una discoteca a les sis del matí, no especificaven, en canvi, a quina hora podia obrir una discoteca. Al final, érem una empresa turística que volia donar servei en un horari que no estava desenvolupat per les ordenances municipals. Va ser l’enganxament que vaig trobar per començar a obrir a les vuit del matí. A les dos de la tarda tallàvem.
La llegenda de l’‘after’
La terrassa de Space acabaria desapareixent cap al canvi de segle. Per cobrir la pista de ball exterior, el llogater va haver d’embarcar-se en una reforma que no li passaria factura. Al contrari: la discoteca es va ampliar i l’aforament es va triplicar fins a superar les 3.000 persones. El negoci es multiplicava, el mite es forjava. Amb una cua interminable esperant sota la llum del sol per a l’hora del cafè i el croissant, quan Space es va convertir en la discoteca preferida de molts, en el motiu per viatjar fins a Eivissa. Els clubbers es creuaven amb les famílies i els grups de jóvens que entraven a Aguamar.
Amb el canvi de segle, Space va triomfar: es va convertir en la discoteca preferida de molts, en el motiu per viatjar fins a Eivissa
Amnesia o Glory’s ja havien practicat el mateix joc als vuitanta, però el que va passar a Platja d’en Bossa va ser diferent. Les Matinées comptaven amb una producció al·lucinant, digna d’un gran espectacle teatral. Els diumenges, el club se saltava les seves regles per mantenir les portes obertes fins dilluns al matí. We Love Sundays: així van batejar aquella gresca de vint-i-dos hores sense pausa. “Aquí me’n vaig aprofitar. Vam fer una transgressió important, o molesta, o digues-li com vulguis”, reconeix Roselló. L’after aguantaria fins al 2007, poc abans que el Consell Insular obligàs el sector de l’oci a obrir passat el migdia –una mesura que va fer caure en picat les confiscacions de droga als locals.
Techno i house. Openings i closings. Richie Hawtin, Erick Morillo, Danny Tenaglia, Fat Boy Slim o, per descomptat, Carl Cox. Estils, dates assenyalades i noms propis que van situar Space al capdamunt del rànquing. El 2001, l'amo va volar a Londres per ficar a la maleta el seu primer gran guardó, el de millor club del món als DanceStar Music Awards. L’estatueta es conserva al despatx de Pepe Roselló dins d’una vitrina. Amb ella entre les mans, l’empresari diu:
–Va ser l’enlairament real de Space. A la mateixa gala, Carl Cox es va endur dos premis: el de millor DJ i el de personalitat més rellevant. Estàvem fent surf sobre una gran onada, però fins aquell moment jo no me’n vaig adonar. Space, Carl Cox i Pepe Roselló es van convertir en un trio màgic per a la societat eivissenca.
–Durant els anys daurats de Space va posar en marxa una xarxa de mecenatge: tant patrocinava un club o una prova esportiva com organitzava recitals d’òpera, la seua gran passió, o comprava increïbles falsificacions d’Elmir de Hory, o muntava festes juvenils o per a la tercera edat.
–La clau de l’èxit va ser implicar els eivissencs: ens era igual que fossin il·lustrats o picapedrers, podien recollir la seva targeta per entrar a Space sense passar per caixa. Per a mi, les persones que van treballar a la discoteca van ser com una família: cant glòria quan els record. El meu lema va ser comportar-me com un client més… estant amb els clients, no envoltant-me de famosos. Fins i tot els famosos es movien d’una altra manera a la discoteca.
La clau de l’èxit va ser implicar els eivissencs: ens era igual que fossin il·lustrats o picapedrers, podien recollir la seva targeta per entrar a Space sense passar per caixa
–Carl Cox explica a Balearic que quan va començar a punxar a Space el va impactar veure Naomi Campbell bevent Dom Pérignon amb uns amics. I no en un reservat per a gent VIP, sinó a les escales de la discoteca.
–Mira, el que passa ara no té res a veure amb el que he viscut. [fa una pausa i eleva la veu] Zero. Estam en un supermercat on tot està taxat. Es veu a Eivissa perfectament: cadascú tria el que vol veure i no es mou ni un mil·límetre del seu pla. L’oci es menja una part massa gran del pastís. No és una cosa banal, les xifres són bestials. Els hotels-discoteca absorbeixen bona part del turisme i ens han convertit en una illa de trànsit. De quatre nits [d’estada mitjana], vam passar a tres, a dos, a una i fins i tot hi ha qui no dorm. És un non-stop cada vegada més desvinculat de la cultura eivissenca.
–S’imagina com serà l’illa d’aquí a deu anys?
–Buf! [deixa anar un xiulet] I no m’agrada gens el que intuesc. Hi haurà una implosió. La reforma de l’aeroport? Des d’AEON [la patronal de pubs i cafè concert que presideix] ens hi hem pronunciat en contra. La federació hotelera no ho ha fet. Ocio de Ibiza [la patronal que representa els múltiples negocis de música electrònica on Matutes té interessos], tampoc. No tenc cap dubte que l’aeroport s’ampliarà. I que serà un desastre. Molts eivissencs ja s’estan quedant a la cuneta. L’illa està deixant de ser nostra. Jo he hagut de vendre Can Gasparó, una finca preciosa de la meva família, on s’allotjava Carl Cox quan venia a punxar.
No tenc cap dubte que l’aeroport s’ampliarà. I que serà un desastre. Molts eivissencs ja s’estan quedant a la cuneta. L’illa està deixant de ser nostra
Irromp Ushuaïa, decau Space
És fàcil tenir la impressió que amb Pepe Roselló seria possible mantenir una tertúlia infinita. “Jo tot m’ho prenc amb entusiasme… no sé aturar-la”, confessa, i s’assenyala el cap. Només un dinar que ja tenia a l’agenda atura una gravació en què l’entrevistat tan sols deixarà una pregunta sense respondre: “Quant va arribar a facturar Space en el seu millor moment?”. L’aprofitarà per atacar un rival amb qui diu que ha merescut enfrontar-se encara que hagi perdut –fins ara– totes les batalles judicials:
–Jo, des que vaig fer les primeres passes, sempre he tingut una llicència municipal: és el DNI de qualsevol negoci. Ara s’han inventat les declaracions responsables per justificar les aberracions més innobles que es puguin arribar a concebre. Francina Armengol, quan era presidenta del Govern, em va preguntar un dia al respecte: “Senyor Roselló, això només passa a Eivissa?”. Doncs sí, senyora, només passa aquí. Ella podia canviar la llei, però no ho va fer. I abans que entràs en vigor, Ushuaïa ja havia passat de ser un beach club on cobraven entrada per ballar damunt l’arena a un hotel que organitzava festes… sense deixar de pagar l’IVA dels hotels, que és del 10%; les discoteques, igual que les floristeries, pagam el 21%, una cosa que mai no he entès.
Ara s’han inventat les declaracions responsables per justificar les aberracions més innobles que es puguin arribar a concebre. Ushuaïa ja havia passat de ser un beach club on cobraven entrada per ballar sobre l’arena a un hotel que organitzava festes… sense deixar de pagar l’IVA dels hotels, que és del 10%; les discoteques, igual que les floristeries, pagam el 21%
Sota la batuta de Yann Pissenem –creador de la marca Ushuaïa–, els Matutes van començar a copar l’oci eivissenc entre 2011 i 2016, quan van recuperar Space i la van transformar en Hï Ibiza. Com? Reconvirtint hotels familiars en hotels on l’allotjament semblava el de menys. El Fiesta Club Playa d’en Bossa es va convertir en The Ushuaïa Club; el Fiesta Hotel Playa d’en Bossa, en The Ushuaïa Tower; i el Don Toni, en el Hard Rock Hotel, actualment conegut com BLESS Ibiza The Site. Els tres sumaven més de nou-centes habitacions, però les discoteques nocturnes creien que els Matutes s’enduien la part del lleó de la música electrònica que sonava a la tarda al voltant de la piscina, de nou a l’aire lliure.
Sota la batuta de Yann Pissenem –creador de la marca Ushuaïa–, els Matutes varen començar a copar l’oci eivissenc entre 2011 i 2016, quan varen recuperar Space i la varen transformar en Hï Ibiza. Com? Reconverting hotels familiars en hotels-discoteca
La Llei del Turisme de les Illes Balears va emparar aquelles macrofestes. Més coneguda pel llinatge del conseller que la va impulsar –el popular Carlos Delgado Truyols–, la norma autonòmica va entrar en vigor el 19 de juliol de 2019. Llavors, el primer hotel-discoteca dels Matutes ja duia una temporada i mitja funcionant. “Quan apareix Ushuaïa, Space estava al cim del seu reconeixement, però va començar a minvar com a empresa. Ens van obligar a invertir més i més perquè van pujar els catxets i els costos de producció. També ens van enviar un burofax, dos anys abans de tancar, perquè no féssim servir l’aparcament (desvincular-lo de la discoteca és com pretendre treure l’aigua d’aquesta botella i que quedi surant). Abans, hi havia hagut un incident amb el fill [de Matutes, Abel Matutes Prats] a l’aparcament”, diu Pepe Roselló.
Quan apareix Ushuaïa, Space estava al cim del seu reconeixement, però va començar a minvar com a empresa. Ens varen obligar a invertir més i més perquè varen pujar els cachés i els costs de producció. També ens varen enviar un burofax, dos anys abans de tancar, perquè no féssim servir el pàrquing
Hi hauria denúncies motivades per aquella sensació de “competència deslleial”, com la defineix Roselló, que no van tenir recorregut. El 2 de juny de 2021, el Jutjat Mercantil de Palma va desestimar un informe pericial que sostenia que tres quartes parts de la facturació d’Ushuaïa provenien dels ingressos relacionats amb les festes. És a dir, segons l’anàlisi elaborada per diversos professors universitaris d’economia i màrqueting, les sessions dels DJ no es podien considerar una activitat complementària dins de l’hotel. Aquells papers els va presentar José María Etxaniz Aizpuru a través de Baltanxa SA, l’empresa amb què aquest empresari donostiarra gestionava la discoteca Privilege… associat amb els Matutes.
Més que una paradoxa, aquests divorcis no són estranys en un lloc on la festa mou, com a mínim, 770 milions d’euros cada any i representa el 35% del PIB que genera una illa de tot just 572 quilòmetres quadrats. Teòricament, el Consell Insular prohibirà obrir noves discoteques mentre es continuen transformant hotels que auguren gresca. Una dècada després del tancament d'Space, resulta sucós imaginar una ucronia: què hauria passat si Pepe Roselló hagués obert l’Hotel Space? En un article titulat La guerra de l’oci, Periódico de Ibiza y Formentera assegurava que “el 2010” Matutes li va proposar la reconversió del Club Playa d’en Bossa. Sense èxit: “La invitació va ser declinada i va donar peu a l’exitós Ushuaïa, local que és l’origen de les hostilitats”.
La festa mou, almenys, 770 milions d'euros cada any i representa el 35% del PIB que genera una illa de tot just 572 quilòmetres quadrats
–La família Matutes li va fer aquesta proposta, senyor Roselló?
–Per renovar per segona vegada el contracte [de lloguer], Matutes em va dir: “Si vols que firmem has de cedir-me la marca”. Després vam tornar a firmar, el 2006, per deu anys. Paral·lelament, vam firmar un altre contracte en què ell es comprometia a crear l'Hotel Space. Això no s’ha complert. Si encara no ha prescrit, encara li demanarem que ho faci.
–I hauria participat del model d’oci que tant critica? Quina idea tenia? També va voler obrir un hotel a Sant Antoni, però l’Ajuntament –llavors, el 2015, amb una coalició de centreesquerra al poder– no va aprovar el projecte. Hi va haver pressió veïnal en contra.
–Mira quin disbarat! Posar Carl Cox –i altres DJ emblemàtics– a punxar a l’hotel, però només per als clients. A mi em pareixia una gran idea fer una cosa més exclusiva, una cosa més selecta. Era la meva il·lusió. L’altra cosa ja la feia Space.
Carl Cox va estar quinze anys consecutius aixecant les masses a Space. En el documental que va recollir l’últim cap de setmana de la discoteca, abans de suar una camisa blanquíssima que va substituir per una samarreta negra on es llegia Nights Into Mornings, nits que es converteixen en matins, el DJ va dir que no es veia punxant cada setmana la seva col·lecció de centenars de milers de discos en un altre club eivissenc. El seu temple ja no existia. Va mantenir la seua paraula durant nou estius.
L’any passat, el seu fitxatge va ser el bombàs d’[UNVRS]. En l’establiment amb mida d’hangar que Pissenem i els Matutes han ressuscitat després de la mort de Privilege, el Carl Cox & Friends ara es diu Carl Cox Invites. La festa segueix una lògica pareguda. El gran tòtem de l’electrònica riu, gaudeix i vibra convidant col·legues a posar-se darrere dels plats amb ell, encomanant l’energia caribenya –els seus pares eren de les illes Barbados– que va dur a Eivissa des d’Oldham, el paisatge de fàbriques i xemeneies situat a la perifèria industrial del Gran Manchester on es va criar. Tot i haver acceptat l’oferta del seu enemic, l’amistat amb Pepe Roselló continua. Carl Cox no va faltar al seu aniversari.
0