Karts al camp i un centre comercial en un aiguamoll: els intents de convertir Mallorca en un parc temàtic

Tot i que la pressió urbanística és cada dia més urgent a les Illes Balears, les administracions públiques continuen registrant grans projectes per part de promotores que pretenen construir en determinades zones que solen tenir un interès paisatgístic, agrari o per a la biodiversitat. Això passa en el context d'una societat balear que no només és cada cop més sensible davant la degradació dels seus ecosistemes, sinó que també comença a alçar la veu davant la pèrdua de la seva identitat, en unes illes que corren el perill de convertir-se en un gran parc temàtic per a turistes.

Des d'almenys 2019 una societat, Son Forsiego S.A., està intentant obtenir una llicència urbanística per construir un megacircuit de karts a Platja de Palma, en uns terrenys qualificats com a sòl rústic. Després de l'últim intent, la Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma va denegar la implantació del projecte esportiu, i així va quedar recollit al ple ordinari de desembre de 2024. No obstant això, la societat acaba de presentar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) amb la intenció que el projecte esportiu tiri endavant.

El 28 d'abril de 2023 va quedar aprovat el nou Pla General de Palma, que fixa les normes urbanístiques del municipi. Estava acabant la segona legislatura progressista a l'Ajuntament, en aquest moment governat pel PSOE, Més per Mallorca i Unides Podem. La cartera d'Urbanisme estava en mans de la regidora ecologista Neus Truyol. I el nou Pla General aprovat per l'anterior govern municipal inclou els terrenys dins de l'àmbit del Parc Agrari de Llevant i estableix l'obligatorietat de redactar un Pla Especial de desenvolupament, que encara no s'ha implementat. De manera transitòria, aquestes normes les pot fixar el Pla d'Ordenació Detallada (POD), que tampoc està aprovat.

Per aquests motius, els tècnics municipals conclouen que cal denegar l'aprovació del que l'empresa anomena un “Pla Especial per a l'adequació i integració paisatgística per a la implantació d'un equipament esportiu”, que a la pràctica significa construir un gran circuit de karts a Platja de Palma, un dels epicentres de la turistificació a Mallorca.

Óscar Fidalgo, regidor d'Urbanisme (PP) de Palma, no ha respost al moment en què es publica el reportatge a la pregunta sobre si creu que la Justícia donarà la raó a l'Ajuntament pel que fa a la decisió presa respecte al complex esportiu.

El Parc Agrari està concebut com un “instrument de protecció, ordenació, desenvolupament i gestió d‟espais, com és el Pla de Sant Jordi, d'interès agrari”. Per aquest motiu, fins que no es desenvolupi el Pla Especial, “es prohibeixen tots aquells usos, així com totes aquelles transformacions que facilitin la degradació o pèrdua del seu caràcter agrícola”, segons figura al pla General. Així, sí que es permet la millora de la mobilitat a través d'una xarxa de camins rurals que garanteixen la connexió del Pla de Sant Jordi amb Platja de Palma.

El Pla General, a més, preveu que el Pla Especial tingui dues àrees d'interès: una a la zona nord (Horta Dalt) i una altra a la zona del llevant (Pla de Sant Jordi). Aquests espais compleixen amb una funció d'espai de producció agrària, i els seus terrenys estan inclosos de manera majoritària com a sòl rústic protegit d'interès paisatgístic. La necessitat de desenvolupar aquest Pla Especial ja ve definit per la llei agrària balear.

L'activitat principal de Son Forsiego SA és el lloguer de béns immobiliaris per compte propi i l'objecte social la construcció i explotació de centres esportius, espectacles i recreatius. La societat va declarar un patrimoni net de 2,2 milions d'euros després de l'exercici fiscal del 2023, segons dades del Registre Mercantil consultades per elDiario.es. L'empresa va declarar beneficis de 47.617 i 28.675 euros el 2022 i el 2023, respectivament.

elDiario.es ha contactat amb Maria Garau Montane, procuradora que ha presentat el recurs contenciós administratiu en representació de Son Forsiego SA per demanar-li una valoració sobre el contingut d'aquest reportatge, sense que hagi estat possible en el moment en què es publica. Aquest diari també s'ha posat en contacte amb la lletrada que representa l'empresa per fer-li la mateixa consulta sense èxit.

Un complex residencial-comercial en un aiguamoll

No és l'únic espai d'interès paisatgístic que està amenaçat a les Balears. Des de fa dècades, la febre urbanística sobrevola Ses Fontanelles, l'últim aiguamoll d'alt valor ecològic que sobreviu a la capital mallorquina. En aquesta zona, també situada a Platja de Palma, la multinacional francesa Unibail Rodamco volia construir un centre comercial de 4.000 metres quadrats, malgrat que el Tribunal Suprem va tirar per terra aquesta possibilitat, com va informar elDiario.es el novembre de l'any passat. L'amenaça constructora sobre aquest espai de gran valor ambiental és una de les mostres més evidents de l'especulació turístico-immobiliària de Mallorca, segons Ivan Murray, doctor en Geografia i investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

De fet, l'Ajuntament de Palma, governat pel PP i Vox, va donar llum verda a un macroprojecte urbanístic que planeja la construcció de 450 habitatges, amb preus que se situen al voltant del mig milió d'euros. El projecte, que encara no està aprovat de manera definitiva, quedaria en mans de la mateixa promotora, malgrat la decisió del Tribunal Suprem. El complex residencial, que ha alarmat els grups ecologistes, inclou la urbanització d'uns 91.000 metres quadrats de territori: la meitat ocupats pels habitatges, mentre que l'altra meitat aniria destinada a ús comercial i altres equipaments. Per iniciar la tramitació, el Consistori va haver de començar la modificació inicial del Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma (PRI). Tot i això, la promotora ha de resoldre 52 qüestions tècniques perquè el complex residencial-comercial pugui tirar endavant.

Ses Fontanelles, l'últim aiguamoll d'alt valor ecològic que sobreviu a Palma, està amenaçat. El Ajuntament de Palma, governat per PP i Vox, va donar llum verda a la construcció de 450 habitatges, amb preus que se situen al voltant del mig milió d'euros

“L'actual modificació del PRI exclou deliberadament l'opció de recuperar la zona humida potencial de Ses Fontanelles, malgrat les evidències científiques que destaquen la seva importància per a la biodiversitat i la resiliència ecològica”, assenyala Margalida Ramis, llicenciada en Física i portaveu del GOB, un dels grups ecologistes més actius a nivell balear. Per aquestes raons, els ecologistes han presentat al·legacions contra el pla de reforma, ja que consideren que suposa “un dels darrers reductes de biodiversitat en una zona fortament urbanitzada”.

Els ecologistes recorden, a més, el Reglament de la UE sobre restauració de la natura. Aquest assenyala, en referència als aiguamolls, que “els beneficis de restaurar l'estat dels ecosistemes degradats a totes les zones terrestres i marítimes superen amb escreix els costos de la restauració”. En aquest sentit, el GOB afegeix que les zones humides “exerceixen un paper clau en l'absorció de carboni, la regulació del cicle de l'aigua i la conservació de la biodiversitat”. Per tant, els ecologistes exigeixen que el Pla de reforma integral de l'Ajuntament de Palma “contempli mesures efectives per desurbanitzar i restaurar l'espai, atenent els compromisos ambientals internacionals”.

El govern municipal, la cartera en Urbanisme del qual controla el PP, assegura que el nou projecte “garantirà la protecció de la zona humida de Ses Fontanelles, minimitzarà la superfície edificable i apostarà pel comerç de proximitat”. El GOB, no obstant això, considera que encara que l'Ajuntament tria l'opció “que suposa menys superfície edificable” i opta també per la “restauració ambiental d'una part del terreny afectat per les obres d'urbanització realitzades fins ara”, això és “clarament insuficient”.

La lluita per preservar aquest lloc de gran riquesa mediambiental fa dècades que es lliura. En 1972, per exemple, es va construir un parc d'atraccions que va ser batejat com ‘El Carrusel de Mallorca’, l'objecte del qual era explotar turísticament la zona. Les instal·lacions, no obstant això, només van funcionar durant un any, moment en què les atraccions, tobogans i trens infantils van ser substituïts per un circuit de karting. Aquest projecte tampoc va funcionar, però la superfície va quedar preparada per a futures edificacions, que d'altra banda ja esquitxaven bona part del litoral de Platja de Palma a la calor del desenvolupament turístic.

En 1972 se construyó un parque de atracciones que fue bautizado como 'El Carrusel de Mallorca', que solo funcionó un año

Complexos turístics de luxe a parcs naturals

L'illa veïna tampoc no se salva d'aquesta febre constructora. Una de les lluites ecologistes més importants que s'han lliurat a Eivissa els últims 50 anys es va saldar amb una victòria per a la societat eivissenca: el Parlament balear va aprovar la declaració de ses Salines com a Parc Natural el 2001. No obstant això, abans que la reivindicació popular es convertís en llei, hi va haver un intent perllongat en el temps d'edificar sobre un de illa.

De fet, Ibifor SA, el braç urbanístic de Salinera Espanyola SA, va intentar convertir ses Salines en un complex urbanístic amb 20.000 habitants. El projecte es va presentar l'abril del 1975, a pocs mesos de la mort del dictador Francisco Franco. La promotora volia construir instal·lacions turístiques de tota mena: hotels, apartaments, ports esportius i fins i tot camps de golf, com va explicar el periodista Joan Lluís Ferrer al seu llibre Ses Salines. L'orgull d'un poble. 1975-2001. De macroprojecte urbanístic a Parc Natural (Institut d'Estudis Eivissencs, 2022).

Hi va haver moltes figures importants que van evitar que aquell lloc tan singular quedés sepultat pel formigó. Una va ser Isabel Martínez de León, l'arquitecta municipal que, malgrat les pressions que va patir, va informar desfavorablement sobre el megacomplex perquè sobrepassava la legalitat vigent.

A la mateixa època en què Ibifor SA pretenia convertir el que ara és un parc natural en una ciutat turística, l'empresa catalana Patrimonial Mediterránea SA volia transformar l'illot de Sa Dragonera, a Mallorca, en una gran urbanització amb més de 4.500 places turístiques. Com en el cas d'Eivissa, les mobilitzacions van ser fonamentals per salvar l'illot: hippies i anarquistes el van ocupar per evitar la construcció del complex. El que es podria haver convertit en una urbanització turística de luxe també és un parc natural des del 1995.

Entre els anys en què es va aconseguir la protecció de Sa Dragonera, una altra promotora va intentar construir un camp de golf de 600.000 metres quadrats, amb 18 forats i dues urbanitzacions annexes a Cala d'Hort, enclavament situat a l'illa d'Eivissa. Aquesta zona pateix una gran pressió turística durant els mesos de temporada alta, a la qual milers de persones van a veure la posta de sol davant dels illots d'es Vedrà i es Vedranell, que són part de la Xarxa Natura 2000 i tenen la consideració de Reserva Natural.

Van ser dos factors els que van aconseguir frenar el projecte del camp de golf, segons va explicar Joan Lluís Ferrer a elDiario.es. D'una banda, hi va haver una mobilització social en contra que va treure 11.000 persones al carrer el 1999, fins aquell moment la més nombrosa de la història. De l'altra, estaven a punt de celebrar-se les eleccions locals i autonòmiques, l'esquerra es presentava unida i el PP tenia por de perdre-les.