L'avispa oriental desperta les alarmes a Eivissa: “És letal per a les abelles”

Un niu de vespó oriental es caracteritza per ser horitzontal. Els insectes el construeixen a partir de fibres de fusta que estripen amb les seves mandíbules i barregen amb la seva saliva per formar una estructura de paper dividida en compartiments hexagonals, on es desenvolupen les larves del vespó oriental (Vespa orientalis).

Aquest cicle reproductiu preocupa ara els experts després que s'hagi detectat la primera nidificació a Eivissa d'aquesta espècie invasora, al nucli urbà de Jesús (Santa Eulària), i que ha encès les alarmes entre el sector apícola de l'illa.

Aquesta vespa, considerada un dels principals depredadors de l'abella mel·lífera allà on aconsegueix establir-se, podria suposar una amenaça per a les prop de 4.000 caseres d’abelles a Eivissa, fet que ha portat el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern a activar un protocol de vigilància per evitar la seva expansió.

Va ser una veïna qui va alertar de la presència d'unes vespes que, pel seu aspecte, li van semblar diferents de la Vespula germanica, l'espècie més comuna, i va facilitar fotografies per a la seva identificació. Entre altres diferències, la vespa oriental assoleix habitualment entre dos i dos centímetres i mig de longitud, podent superar els tres centímetres en el cas de les reines, mentre que la vespa comuna mesura entre 1,2 i 1,7 centímetres.

La vespa oriental assoleix habitualment entre dos i dos centímetres i mig de longitud, i pot superar els tres centímetres en el cas de les reines, mentre que la vespa comuna mesura entre 1,2 i 1,7 centímetres

També es distingeix per la seva coloració: presenta un cos de tons rogencs o castanys amb una banda groga ampla a l'abdomen, davant del característic patró groc i negre de la vespa germànica.

La troballa confirma que, almenys, una reina fecundada ha fet que es fundi una colònia a Eivissa. És a dir, l'espècie no només ha arribat a l'illa, sinó que també ha aconseguit reproduir-s'hi. Tanmateix, des del Govern asseguren a elDiario.es que un únic niu encara no permet afirmar que el vespó oriental s'hagi establert de manera permanent, ja que podria tractar-se d'una introducció puntual afavorida pel transport accidental de mercaderies.

El Govern apunta que podria tractar-se d'una introducció puntual afavorida pel transport accidental de mercaderies

Un depredador “voràç” d'abelles

L'amenaça rau en la seva capacitat per depredar les abelles mel·líferes. El vespó oriental s'alimenta d'aquests insectes —a més de mosques i petites vespes— perquè les larves necessiten les proteïnes que obtenen dels seus cossos per desenvolupar-se.

Són principalment les obreres les encarregades de capturar les abelles (Apis mellifera), decapitar-les i traslladar-les al niu per alimentar les larves. La pressió augmenta durant l'estiu i la tardor, quan les colònies assoleixen la seva major grandària, mentre que a l'hivern l'activitat disminueix i únicament sobreviuen les reines fecundades, que hibernen fins a la primavera següent per iniciar un nou cicle.

Vicent Marí, representant de l'Associació d'Apicultors d'Eivissa i Formentera i president de la Denominació d'Origen Protegida Miel de Ibiza, tem que l'espècie no només instal·li els seus nius en zones boscoses, sinó també prop dels apiaris. La seva capacitat per adaptar-se a entorns urbans i humanitzats incrementa les possibilitats d'interacció amb explotacions apícoles.

El risc, tanmateix, no es limita a la depredació de les abelles. El vespó oriental també consumeix fruita i altres vegetals, fet que pot afectar tant les collites com els processos de pol·linització. “El 70% de la producció d'aliments que consumim depèn d'aquesta pol·linització”, recorden des de l'associació.

El vespó oriental també consumeix fruita i altres vegetals, fet que pot afectar tant les collites com els processos de pol·linització

Per a Marí, eliminar els nius des del primer moment resulta “clau” per la “letalitat” que aquesta espècie pot arribar a tenir sobre les abelles mel·líferes, també les relacionades amb la producció comercial insular.

La vespa oriental constitueix una de les principals amenaces per a l'apicultura allà on assoleix densitats elevades, tant per la depredació directa com per l'estrès que provoca a les colònies, reduint la seva activitat de recol·lecció, expliquen a elDiario.es des de la Conselleria de Medi Natural.

El primer niu de Balears

Va ser la primera constatació de la presència del vespó oriental a l'arxipèlag i d'un possible impacte sobre el medi natural insular. Marí compara ara aquesta amenaça amb l'expansió de les serps invasores —de fins a dos metres— que posen en risc la sargantana pitiüsa.

L'arribada de l'espècie a les illes forma part de l'expansió que està experimentant els darrers anys per la Mediterrània. Originari de l'est d'aquesta regió i de l'Orient Pròxim, el vespó invasor ja manté poblacions establertes al sud de la península, especialment a Màlaga, Cadis i el Camp de Gibraltar, apunten des del Govern.

La seva expansió, tanmateix, es produeix de manera accidental. Les reines fecundades passen l'hivern ocultes en contenidors, palets, vehicles o materials de construcció, fet que en facilita el transport mitjançant el moviment de mercaderies per via marítima i terrestre.

A Balears, els tècnics consideren que la dispersió entre illes respon principalment a aquests desplaçaments humans. Per aclarir l'origen dels focus detectats, la Universitat de les Illes Balears (UIB) té previst analitzar els nius localitzats mitjançant estudis genètics.

Les reines fecundades passen l'hivern ocultes en contenidors, palets, vehicles o materials de construcció, fet que en facilita el transport mitjançant el moviment de mercaderies per via marítima i terrestre

Reforç de la vigilància

El Servei de Protecció d'Espècies ha reforçat ara —a Mallorca des de l'any passat— el protocol de vigilància d'aquesta espècie invasora. Paral·lelament, el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) fa un seguiment per detectar de manera precoç qualsevol nou focus i evitar que l'espècie arribi a establir-se.

Després de retirar el niu de Jesús, el Govern ha iniciat una fase de vigilància que s'allargarà durant tota la temporada d'activitat biològica del vespó oriental. Per a això s'instal·laran trampes amb atraients dolços destinades a detectar la presència d'obreres i localitzar possibles colònies addicionals.

L'Executiu autonòmic instal·larà trampes amb atraients dolços destinades a detectar la presència d'obreres i localitzar possibles colònies addicionals

Des de la Conselleria han fet, en aquest sentit, una crida a la col·laboració ciutadana. Davant la presència d'un exemplar o d'un niu, recomanen no manipular-lo i comunicar-ho al Servei de Protecció d'Espècies, aportant, si és possible, una fotografia que en faciliti la identificació.

A més, aconsellen prestar atenció a la presència reiterada de vespes de gran mida prop de murs, teulades, garatges, magatzems o altres cavitats, llocs que l'espècie sol aprofitar per instal·lar-hi les seves colònies.

Un efecte del canvi climàtic

La presència del vespó oriental a Espanya es va confirmar per primera vegada l'any 2013, després de detectar-se a la Comunitat Valenciana. Des d'aleshores s'ha anat estenent per diferents punts del país, especialment per Andalusia, on manté poblacions consolidades en províncies com Cadis, Màlaga, Jaén o Còrdova.

En aquestes zones, els apicultors han denunciat pèrdues econòmiques després de patir atacs que han delmat ruscs sencers en només uns dies. Un precedent que ara volen evitar tant el Govern com el sector apícola eivissenc, que coincideixen que la detecció primerenca i l'eliminació immediata dels nius seran determinants per impedir que l'espècie arribi a establir-se de manera permanent a l'illa.

“El temps —de reacció— és crucial perquè el nivell de reproducció és molt elevat”, assenyala Ezequiel Navío, fundador de l'Associació per al Desenvolupament d'Accions Climàtiques Integrals (ADACIS), focalitzada en la lluita contra les causes i els efectes del canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat, entre altres. Navío i el seu equip han elaborat a Canàries estratègies de canvi climàtic a través de processos d'avaluació per conèixer a les diferents illes l'impacte del canvi global.

En aquest marc s'han reunit amb apicultors del Hierro, la Gomera i Fuerteventura, afectats pels períodes de sequera cada vegada més intensos i més llargs que provoquen la mort de la flora on els pol·linitzadors poden fer la seva funció. “La producció de mel —a causa de la sequera— ha descendit per culpa d'això en un 50%”, assenyala l'expert.

Aquesta troballa va derivar en el projecte ‘Apiclimpact’, que funciona com una guia preventiva per al sector apicultor que pretén un protocol d'actuació per defensar-se d'espècies invasores com la vespa asiàtica —o Vespa velutina, segons el nom científic—, que presenta paral·lelismes amb l'oriental.

“En aquest cas, una reina es va ficar en un vaixell amb ceràmiques provinents de la Xina i va entrar a Europa per Bordeus, des d'on va començar a colonitzar el sud-est de França fins a arribar al nord d'Espanya l'any 2010, d'allà va anar baixant fins a arribar a Balears”, explica.

El Govern balear, de fet, la va donar per extingida després de combatre-la però al cap d'uns anys es va descobrir que no havia estat així perquè són insectes que es reprodueixen “massa ràpid”. De fet, encara no està controlada i en algunes comunitats s'han comptabilitzat morts de persones per les seves picades en persones amb patologies prèvies i de grups vulnerables.

En algunes comunitats s'han comptabilitzat morts per les seves picades en persones amb patologies prèvies i de grups vulnerables

En el cas de l'oriental, va arribar al món occidental des d'Àsia fa al voltant de 150 anys en algun vaixell amb parada d'atracada als Estats Units. “Per què s'assenta? Perquè les temperatures, a partir de l'escalfament global, han obert finestres a espècies invasores que abans no podien colonitzar i ara, per aquest factor, sí que ho poden fer”, detalla.

A més, es tracta d'espècies altament depredadores que no tenen depredadors naturals a l'arxipèlag ni en altres territoris europeus —com és el cas de les serps— i que troben aliment amb facilitat: poden arribar a menjar-se fins a milers d'abelles en qüestió d'hores perquè són vespots [els asiàtics] gregaris; ataquen en grup. “És totalment comprensible que els apicultors estiguin espantats”, determina l'expert.