L'oasi il·legal d'es Amunts: el càstig milionari a una mansió amb amfiteatre construïda en un pinar protegit

Un extens pinar situat a la zona muntanyosa des Amunts, al nord d’Eivissa, amaga un habitatge de grans dimensions de color terracota i murs de pedra al tradicional estil eivissenc, com un oasi enmig de la natura pitiüsa. La mansió està envoltada, entre altres instal·lacions, d’una piscina amb una zona contigua de gairebé 200 metres quadrats per a llits balinesos, un amfiteatre excavat al terreny de 165 metres quadrats, una sauna de barril per a exteriors, diverses cases de convidats i una terrassa pavimentada de 429 metres. A les proximitats es troba Sant Vicent de sa Cala, un dels enclavaments més idíl·lics de l’illa. El Consell Insular, però, acaba de ratificar una sanció d’1,4 milions d’euros per a la propietària i promotora: la urbanització està construïda en una àrea natural protegida on la llei prohibeix de manera rotunda edificar.

L’expedient disciplinari es va obrir no només per l’execució d’obres en sòl rústic protegit a la zona boscosa de Sant Joan, pròxima al límit amb el terme municipal de Santa Eulària, sinó també perquè la parcel·la es troba situada dins d’una Àrea Natural d’Especial Interès (SRP-ANEI), una de les figures de major protecció territorial. Els informes tècnics del Consell conclouen que totes les actuacions realitzades des de 2013, a partir d’una construcció preexistent de dimensions molt menors, es van dur a terme sense llicència urbanística i resulten incompatibles amb la normativa vigent per a sòl rústic protegit. Les obres, valorades per la institució en 591.852 euros, es van executar a la parcel·la 273 del polígon 9, a la Venda de s’Àguila.

Els treballs executats sense autorització van transformar completament la finca original. A més d’ampliar l’habitatge principal, es van aixecar cinc edificacions destinades a ús residencial i diverses instal·lacions exteriors: a més de la piscina o la terrassa, la propietària va construir una pèrgola que envolta la casa original —construïda el 1913—, una instal·lació fotovoltaica de 92 metres quadrats i altres espais auxiliars com safareigs i quarts tècnics.

Els treballs executats sense autorització van transformar completament la finca original. Al costat de l’habitatge principal, la propietària va aixecar cinc edificacions destinades a ús residencial, una piscina, una terrassa, una pèrgola i una instal·lació fotovoltaica

La multa arriba després que el ple de la institució hagi inadmès el recurs d’alçada que la propietària de la mansió va interposar contra l’acord adoptat el juny de 2024 en el marc de l’expedient de disciplina urbanística obert per aquests fets. La resolució, feta pública pel Consell la setmana passada, esgota la via administrativa i confirma l’obligació de restaurar la legalitat vulnerada.

Sis mesos per demolir la construcció

La sanció imposada ascendeix a 1.479.630 euros, equivalent al 250 % del valor estimat del que s’ha executat —el màxim és del 300 %—, en tractar-se d’una infracció qualificada com a molt greu, tot i que s’ha iniciat de manera voluntària el procés per a la reparació voluntària del dany. A més del pagament de la multa, els propietaris hauran de procedir al restabliment de la realitat física alterada, la qual cosa implica la demolició de les construccions incloses a l’expedient i que hauran d’iniciar en un termini de sis mesos després de presentar el projecte de demoliment i executar en un màxim de tres anys. La institució explica a elDiario.es que les obres van ser detectades al febrer de 2023 en el marc de les tasques d’inspecció urbanística del Consell.

La sanció imposada ascendeix a 1.479.630 euros, equivalent al 250 % del valor estimat del que s’ha executat. Els propietaris hauran de procedir al restabliment de la realitat física alterada, la qual cosa implica l’enderroc de les construccions incloses a l’expedient

Aquell mateix estiu, la representació legal de la propietària va presentar un escrit davant l’administració supramunicipal en què manifestava la voluntat de restablir l’estat original de la vivenda abans que es resolgués el procediment sancionador per acollir-se a la reducció del 60 % de la multa prevista en la normativa. També sol·licitava més temps per executar les obres de demolició.

Mesos després, el 16 d’octubre de 2023, un altre lletrat es va personar a l’expedient en nom de la propietat i va comunicar que estava a l’espera d’obtenir la llicència municipal necessària per iniciar l’enderroc i, a principis de 2024, la propietat va informar que l’Ajuntament de Sant Joan havia concedit la llicència de demolició. Però, en una inspecció realitzada el 5 d’abril de 2024, els tècnics del Departament van comprovar que les obres continuaven en el mateix estat que en la visita anterior, realitzada el 6 de març de 2023.

Una construcció de 1913

A sobre de la parcel·la, segons les dades del Cadastre consultades per elDiario.es, existia prèviament una construcció que corresponia a una altra casa unifamiliar —l’original— molt més petita: de 106 metres quadrats. L’habitatge va ser projectat per l’arquitecte Francisco Cuevas Raposo i promogut per la mercantil Can Joan Marge S.A. a la finca de gairebé 76.000 metres quadrats de Sant Joan, segons la mateixa font cadastral. Les imatges disponibles són del 14 de març de 2013, tot i que al Cadastre consta que la construcció més primitiva es va alçar el 1913, juntament amb un pati residencial d’ús propi.

Quant al terreny, figura a efectes fiscals com a rústic d’ús principal agrícola, sense divisió en subparcel·les i amb presència predominant de pinar destinat a l’aprofitament forestal. Des del Consell reiteren que les ampliacions executades a partir de l’any 2013 respecte a la construcció original van ser les que van motivar l’obertura de l’expedient per obres sense llicència, en considerar-se incompatibles amb l’ordenació vigent en aquell moment.

La major protecció ambiental

La vivenda de Sant Vicent construïda sense llicència s’alça sobre un terreny inclòs en un ANEI, la figura de màxima protecció ambiental creada el 1991 per la Llei d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic del Parlament balear amb l’objectiu de preservar els espais d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural davant la urbanització intensiva.

La vivenda de Sant Vicent construïda sense llicència s’alça sobre un terreny inclòs en un ANEI, la figura de màxima protecció ambiental creada el 1991 per la Llei d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic del Parlament Balear, amb l’objectiu de preservar els espais d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural davant la urbanització intensiva

De fet, el sector pròxim a la Cala de Sant Vicent on s’ha erigit la construcció il·legal està protegit des del mateix any en què es va aprovar la llei, que posteriorment ha estat sotmesa a diverses modificacions. En concret, pel seu article 6, que estableix que a efectes d’aplicació de la norma constitueix el paratge natural d’es Amunts com a Àrea de Protecció Especial. Dins d’aquesta categoria es diferencien, posteriorment, Àrees Naturals d’Especial Interès —on s’inclou la capritxosa vivenda que obliga a enderrocar el Consell—, Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic i Àrees d’Assentament en Paisatge d’Interès.

Les zones sota aquesta figura d’ANEI tenen restriccions molt estrictes: les noves edificacions estan prohibides, excepte en casos puntuals, i qualsevol activitat que alteri el seu estat natural requereix autorització expressa. La llei de 1991 es va reforçar, a més, amb la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) de 2017, que va eliminar la prescripció d’infraccions en sòl rústic protegit i va endurir les sancions contra les construccions il·legals, dificultant la regularització d’obres no autoritzades.

En aquest marc, les obres detectades a la Venda de s’Àguila han derivat en l’expedient de disciplina urbanística amb una multa de gairebé 1,5 milions d’euros i l’obligació de demolir les construccions. La legislació balear contempla que les infraccions molt greus, com construir en un ANEI sense llicència, poden ser sancionades amb imports proporcionals al valor de les obres, obligar a la restauració del terreny i, en cas de desobediència, imposar sancions coercitives mensuals fins a l’execució de la demolició. A més, la normativa preveu responsabilitat penal, amb penes de fins a quatre anys de presó, per als responsables de construir en sòl protegit sense permís.