Palma defensa a Brussel·les la seva candidatura a Capital Europea de la Cultura

L'alcalde de Palma, Jaime Martínez, va presentar aquest dimarts a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, la candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031, que va qualificar com “un repte extraordinari i il·lusionant, desafiador i transformador” per a la ciutat, a més de concebre-la com una “eina d'inclusió, espai de diàleg, motor econòmic i instrument per a millorar la qualitat de vida de totes les persones”.

Durant la seva intervenció a l'acte, el primer edil va explicar les principals línies de treball sobre les quals s'assenta el projecte, i que, sota el lema 'Mediterrani in motion', busca apostar per “una cultura on tothom pugui participar en igualtat de condicions i per l'accessibilitat universal en espais, continguts i activitats”.

Martínez va assegurar que, en l'actualitat, la ciutat es troba immersa en un procés de transformació que no es limita al curt termini, sinó que planteja un full de ruta amb la mirada posada en les properes dècades. “Aquest model de ciutat s'assenteixi sobre eixos com la sostenibilitat, la innovació i la cultura com a palanques tractores d'una sèrie de projectes estratègics que ja estan en marxa”, va subratllar.

L'alcalde va destacar el caràcter col·lectiu de la candidatura i va explicar el procés participatiu en què qualsevol persona, col·lectiu o entitat pot presentar els seus projectes culturals, idees o propostes. A més, va posar en relleu que, a diferència de la resta de candidatures, no s'ha optat per la creació d'una direcció artística única, sinó per la constitució de dues taules professionals independents, una artística i una altra científica, que funcionen amb autonomia i són les encarregades de desenvolupar el contingut del programa de la candidatura amb l'objectiu d'“aconseguir un projecte consensuat on totes les sensibilitats es trobin representades”.

“La cultura a la nostra ciutat, en el més ampli sentit de la paraula, entesa des de la diversitat i l'excel·lència, està experimentant un enorme salt qualitatiu i es configura com un element indispensable per al desenvolupament sostenible, la cohesió social i la projecció internacional de la ciutat i és així com concebem la Capitalitat Europea de la Cultura, com a eina d'inclusió, com a espai de diàleg, com a motor econòmic i com a instrument per a millorar la qualitat de vida de totes les persones”, va incidir.

Després de la intervenció de l'alcalde, tres integrants de les taules de treball artística i científica van ser els encarregats d'exposar als assistents el treball que s'està duent a terme per impulsar la candidatura des d'una visió col·lectiva i transversal.

L'arquitecte Antoni Barceló, cofundador de Barceló Balanzó Arquitectes i guanyador del concurs d'idees per a la reforma de la plaça Major, va centrar la intervenció en la capacitat transformadora d'aquest tipus d'iniciatives. Per la seva banda, Mar Matas, responsable d'Apropa Cultura Balears, va aportar una perspectiva centrada en la inclusió i la integració de les persones a través de la cultura i destacant conceptes com el de la sostenibilitat humana com a base del projecte de la candidatura.

Així mateix, Anna Traveset, professora de recerca del CSIC, va abordar la necessitat de fomentar espais verds i refugis climàtics, i els eurodiputats Rosa Estarás i Antonio López-Istúriz van ressaltar l'aposta de Palma per situar la cultura com a motor d'identitat, convivència i innovació, reforçant el seu sector.

L'acte va comptar també amb la intervenció de Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu, i la responsable de la Unitat de Turisme de la Direcció General de Turisme, Mobilitat i Transport de la Comissió Europea, Andreea Staicu, entre molts d'altres.

Cal recordar que les ciutats que opten a la capitalitat hauran de presentar el seu projecte a finals del 2025 perquè sigui valorat per un comitè integrat per una desena experts nomenats per les institucions i organismes de la Unió Europea, que elaborarà un informe que, pel que fa a Espanya, serà valorat pel Ministeri de Cultura.

Serà el Ministeri el que posteriorment aprovarà el llistat de ciutats espanyoles que participaran a la fase final de la convocatòria, d'entre les quals designarà la candidata guanyadora, seguint les recomanacions del comitè d'experts. La decisió definitiva es comunicarà quatre anys abans de l'inici de l'any de la capitalitat i, per tant, abans que comenci el 2027.