De seu de la Inquisició a futur 'epicentre cultural': “La Platja Major de Palma és ara pràcticament fantasma”

En la penombra, l'eco ha substituït la bullícia que durant anys va recórrer les galeries subterrànies que jeuen sota la Plaça Major de Palma. Caminar avui pels seus foscos passadissos és fer-ho entre persianes metàl·liques tancades amb pany i forrellat, aparadors rere els quals s'endevinen antics articles oblidats, rètols descolorits que sobreviuen com a fòssils d'un temps més pròsper, escales mecàniques que, immòbils, no duen enlloc i una vella cabina telefònica en desús, metàfora d'un subsòl que fa anys que va deixar de comunicar-se amb la ciutat. Al fons d'un dels corredors, però, una claredat irromp en la foscor: és una barberia, l'últim negoci que resisteix com un far encès en un territori suspès en el temps. “Recordo quan era jove que això era un brogit. Ara està mort”, lamenta Fran, un dels clients que acaba de sortir del local.

La Plaça Major és un palimpsest urbà on se superposen segles de memòria, des del seu ús original fins a la seva consolidació com a cor comercial i turístic de la capital balear. En els últims anys, però, no són poques les veus que reclamen un canvi. Un ambiciós projecte proposa ara convertir la zona en un “epicentre social, cultural i econòmic” mitjançant l'obertura de les galeries subterrànies i la implantació de nous nivells i accessos per a vianants. La iniciativa, però, ha despertat interrogants sobre l'impacte que la intervenció podria tenir en la revalorització del centre històric. Quin tipus de ciutat emergirà d'aquest buit?

Mentre el discurs oficial posa l'accent en la recuperació d'un espai “deteriorat” i en la seva reintegració en el teixit urbà, l'arquitecte responsable de la proposta, Antoni Barceló, defensa que el que la iniciativa cerca és, sobretot, retornar a la Plaça Major la seva condició de lloc de trobada ciutadana, transformant la plaça en un espai pensat no només per travessar, sinó també per romandre-hi, i respectant alhora el seu passat. “La història ha estat part fonamental del plantejament del projecte”, remarca Barceló en declaracions a elDiario.es. La iniciativa planteja una transformació profunda de l'espai públic i de les seves plantes inferiors amb la intenció de reforçar la continuïtat del teixit urbà i convertir l'enclavament en un nou “epicentre cultural”.

La Plaça Major de Palma és un palimpsest urbà on se superposen segles de memòria, des del seu ús com a seu de la Inquisició fins a la seva consolidació com a cor comercial i turístic de la capital balear. Ara, un ambiciós projecte proposa convertir la zona en un "epicentre social, cultural i econòmic"

Sota la superfície de la Plaça Major, entre els foscos passadissos del subsòl, Fran contempla el projecte amb una barreja d'escepticisme i nostàlgia. La seva memòria evoca botigues de discos on acudia a comprar quan era discjòquei, comerços de roba, petits negocis on un “hi trobava de tot”. En la seva opinió, l'espai podria reactivar-se si s'apostàs per un comerç accessible pensat “sobretot per als joves i per als qui viuen i treballen a la ciutat, no joieries o botigues de marques amb jerseis a 150 o 200 euros”. En aquest sentit, lamenta la transformació de carrers comercials com Jaume III, on, com en tantes altres zones del casc històric de Palma, el petit comerç ha anat desapareixent davant les marques d'alta gamma.

“La Plaça Major és ara pràcticament fantasma”, es lamenta, fent èmfasi en el contrast que percep quan viatja per altres ciutats espanyoles, on les places majors reïxen de vida. Per a ell, la qüestió no és només arquitectònica, sinó política: facilitar que el centre torni a ser un lloc “per al currante”, no només per a qui es pugui permetre gastar més.

“Quan vaig venir, tothom sabia que els anaven a fer fora”

Dins la barberia, Vladi perfila amb pols ferm el tall realitzat a un dels seus clients. Aquest empresari d'origen cubà fa gairebé nou anys que és al capdavant de 'Barber Shop Vladi', l'únic negoci que roman obert a les galeries subterrànies. “Quan jo vaig venir, tothom sabia que en qualsevol moment els anaven a fer fora”, recorda, evocant com, quan la resta de locals van tancar definitivament el desembre de 2019, ell va decidir quedar-s'hi. Un dels moments que reté en la seva memòria és el dia en què la policia va acudir a clausurar els espais la concessió dels quals havia expirat: “Venien amb els seus cadenats. Trencaven el teu i hi posaven el seu. El que no es va treure es va quedar dins”. Des d'aleshores, els passadissos es van buidar i el subsòl va entrar en una mena de pausa indefinida.

Ell, però, no depèn del trànsit casual. La seva clientela arriba amb cita prèvia a través de la seva pàgina web i de les xarxes socials, on ha construït una marca personal sòlida. “Treballo tot sol i ho faig tot personalitzat. No és una barberia d'arribar i tallar”, assegura. Pels seus sillons han passat jugadors del RCD Mallorca, equips visitants i fins i tot futbolistes amb els quals viatja per tallar-los els cabells en concentracions. “Venen cada setmana. Els veig més a ells que a la meva família”, bromeja. La seva agenda completa és la prova que el negoci funciona, fins i tot enmig d'un entorn apagat.

Amb tot, la incertesa és inevitable: Vladi està de lloguer i sap que, quan arribi el moment, haurà de marxar. “Al final m'hauré d'anar sí o sí”, admet, encara que no es resigna: el seu pla, quan arribi el desallotjament definitiu, és emportar-se amb ell el que sent veritablement seu: el nom i la marca que ha construït durant anys. “Intentaré arrossegar això. Que sigui el nom el que cridi l'atenció”, confia.

De la 'Casa Negra' a la consolidació comercial

La Plaça Major ocupa un lloc central en la història de Palma. No obstant això, no existia com a tal durant l'època medieval: el teixit urbà del centre històric estava format per estrets i intrincats carrers, propis de la ciutat islàmica que la urbs va ser durant segles. En un dels seus laterals va funcionar la 'Casa Negra', seu del màxim òrgan encarregat de vetllar pel manteniment de l'ortodòxia catòlica entre el segle XV i principis del XIX: la Inquisició.

En una illa on era freqüent acudir a saludadors, sanadors, vidents o bruixots, que duien a terme sortilegis i encanteris dirigits a aconseguir l'amor desitjat, millorar la salut o trobar persones desaparegudes o mortes, la Inquisició va obrir més de dues-centes causes per bruixeria, encara que rarament va aplicar la pena de mort a persones la ignorància de les quals, sostenia el tribunal, era vilment manejada pel dimoni. Amb tot, a la 'Casa Negra' van acabar tancats la majoria dels acusats, sovint sense a penes garanties, a la major de les Balears. L'immoble va ser finalment derruït el 1823. En paral·lel, i fins a principis del segle XIX, el solar també estava ocupat pel convent de Sant Felip Neri. El carrer de la Inquisició, a les proximitats de la Plaça Major, és l'únic vestigi toponímic de la institució que durant segles va vigilar la ciutat.

Les desamortitzacions impulsades pels governs liberals al segle XIX i la pressió per obrir noves centralitats urbanes van portar a la demolició de convents i muralles, com succeí a Palma amb l’enderrocament del convent de Sant Felip Neri i de l'antiga seu inquisitorial, fet que donà lloc, el 1838, a l'edificació d'una plaça pública que, seguint el model de la Plaça Reial de Barcelona i en un intent d'adaptar el model de la plaça castellana a una antiga ciutat mediterrània, substituí la lògica tancada medieval per un espai rectangular obert, definit per porxos i edificis porticats. Una voluntat de modernització que, però, no es va aturar amb el “fi de segle”.

El 1931 va entrar en servei el ferrocarril que, a través d'un extens túnel subterrani, connectava el cor de la ciutat amb el moll a través del subsòl. Durant la Guerra Civil, el conducte es va utilitzar com a refugi antiaeri, amb accessos habilitats a la Plaça Major. Després dels seus últims viatges, la línia va deixar d'utilitzar-se el 1965.

Va ser el 1969 quan, en ple auge de l'automòbil i dels nous hàbits de consum, la Plaça Major tornà a transformar-se. Sota l'esplanada vuitcentista es va excavar un aparcament subterrani i es van construir unes galeries comercials que responien a l'imaginari modern de l'època: una ciutat funcional adaptada al trànsit rodat i a l'oferta comercial. Aquella intervenció va introduir una dimensió vertical inèdita fins aleshores, connectant l'espai públic superior amb un subsòl dedicat al comerç i enllaçant, a més, la part alta del casc antic amb la part baixa de la ciutat. Les obres, així com la construcció d'altres aparcaments a les proximitats, van segar més de 80 metres del túnel del ferrocarril, la rehabilitació del qual es va convertir en una reivindicació històrica que encara ressona.

La plaça deixava així de ser un buit urbà heretat del segle XIX per convertir-se en un node de mobilitat i activitat econòmica en diverses capes: mentre el subsòl absorbia la mobilitat i el comerç, sobre la superfície afloraven jardins, bancs i un mercat que reforçaren la seva condició de lloc de trobada.

No obstant això, el que en el seu moment va simbolitzar el progrés és avui l'estrat més problemàtic del conjunt: un subsòl fragmentat, fosc i progressivament abandonat que encarna els límits d'aquell model urbà. En els últims anys s'han succeït diagnòstics, estudis tècnics i propostes de reactivació que han intentat retornar el sentit a aquell espai soterrat, des de plans per reforçar-ne l'ús cultural fins a intents de reordenació comercial. Entre anuncis i canvis de govern, les galeries han romàs en un llimb.

Ara, el projecte guanyador del concurs d'idees per a la reforma, titulat Àgora 001 i liderat per Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge, busca revitalitzar la plaça “respectant la seva identitat històrica”, tal com assenyalen els autors de la proposta. D'acord amb la memòria del projecte, la intervenció parteix de la idea de reforçar la continuïtat del teixit urbà i dotar el conjunt de nous usos que n'afavoreixin la vitalitat, entenent la plaça com un lloc de trobada on la ciutat reconegui la seva identitat i millori la seva relació amb la Rambla, els carrers adjacents i l'espai sota rasant.

Un dels gestos centrals de la proposta és la creació d'un gran atri que reinterpretaria l'antic claustre del convent de Sant Felip Neri i introduiria il·luminació i ventilació natural al nivell inferior, en contrast amb la seva desconnexió actual. La plaça es reorganitzarà en dos nivells connectats per una gran escala, mantenint la cota superior com un gran buit urbà flexible i activant la planta inferior com un espai cultural i comercial complementari.

Barceló subratlla que el projecte no s'ha d'entendre com una operació convencional de reactivació comercial, sinó com una intervenció orientada a recuperar el caràcter cívic de l'espai. “La proposta se centra més en la part cultural i social que en la comercial”, assenyala a aquest mitjà. L'objectiu, sosté, és “revitalitzar la zona com a teixit cultural i d'activitat ciutadana que ara no té”, transformant la plaça en un lloc d'estada i no únicament de trànsit. En aquest sentit, la iniciativa contempla la creació d'un centre d'interpretació que expliqui la història de Palma, així com la programació d'activitats com teatre, cicles de concerts o cinema a l'aire lliure, obrint d'aquesta manera les portes “a altres activitats socials i culturals, a més de les ja tradicionals”.

El treball de disseny ha estat profundament marcat per l'estudi històric del lloc. L'equip, assenyala, ha analitzat “el passat i el present de la plaça, des dels seus orígens fins ara” en un procés que abasta gairebé dos segles de transformacions urbanes. Barceló recorda que el solar va estar ocupat pels claustres de la 'Casa Negra' i pel convent de Sant Felip Neri, una referència que ha servit per recuperar la idea del claustre com a element central del nou atri, entès com una forma de “reescriure la història del lloc”. També s'han tingut en compte, afegeix, fites posteriors com el Pla Alomar de 1943 —el projecte urbanístic impulsat per l'arquitecte Gabriel Alomar, que cercava modernitzar Palma mitjançant l'obertura de grans avingudes i la reordenació del centre històric per adaptar-lo a les necessitats de la ciutat contemporània— o la reforma de 1969, que va introduir l'aparcament i les galeries comercials. “La història ha estat part fonamental del plantejament del projecte”, incideix.

Crítiques per gentrificació

Davant les veus que apunten al risc de gentrificació de la zona arran del previsible augment de la pressió sobre els preus i els usos de l'entorn —el PSIB-PSOE va arribar a vaticinar que la plaça es convertirà en “una franquícia per als turistes”—, l'arquitecte defensa que el projecte respon a una necessitat urbana evident. “Nosaltres pensem que la ciutat, amb aquesta intervenció del tot necessària, guanya un espai més per a activitats i que es millora clarament tot l'entorn”, assenyala. Al seu parer, la modernització dels centres històrics implica generar “sinergies amb la ciutat i els seus habitants” capaces d'albergar noves activitats sense renunciar a les seves tradicions. En aquest sentit, emmarca la reforma dins una visió estratègica més àmplia: “Ens sembla que és una aposta per la Palma del futur que aspira a ser capital europea de la cultura el 2031”.

Des del punt de vista constructiu i ambiental, la iniciativa aposta per una estratègia de sostenibilitat basada en la geotèrmia oberta, la reutilització d'aigües pluvials, una instal·lació fotovoltaica en coberta i la il·luminació LED regulada, a més de plantejar el reciclatge de les runes del mateix buidatge per fabricar elements prefabricats de façana en formigó amb marès reciclat, amb l'objectiu de reduir la petjada ecològica i reforçar la identitat material del conjunt. En aquest sentit, Barceló reconeix que el projecte es troba encara en fase de desenvolupament i que solucions com la geotèrmia oberta s'estan avaluant en detall: “Ara mateix estem en fase de redacció del projecte i, en un projecte d'aquesta complexitat, totes les qüestions tècniques, com no pot ser d'altra manera, estan en revisió”. La viabilitat definitiva d'aquestes mesures dependrà, per tant, dels estudis tècnics que es duguin a terme durant la fase de projecte executiu, en un subsòl marcat per dècades d'intervencions i superposicions urbanes.

Recentment, l'Ajuntament va encarregar un informe destinat a valorar en quin estat es troba la Plaça Major abans de procedir a la seva reforma. En aquest sentit, el batle de Palma, Jaime Martínez, assegura que els resultats de l'anàlisi no condicionaran la viabilitat de les actuacions projectades. “L'estudi ja estava previst que s'havia de realitzar, i per a qualsevol tipus d'obra o de projecte es necessiten dades. Aquest és un estudi més”, va defensar el passat 10 de febrer en declaracions als mitjans. El primer edil assevera que, amb aquest projecte, el Consistori tractarà de convertir la Plaça Major en l'“epicentre” de l'activitat social, cultural i econòmica de Palma, mitjançant l'aportació de solucions “efectives, de gran operativitat i funcionalitat”.

Carme Vidal, presidenta de l'Associació de Veïns de la Plaça Major, no dubta a afirmar que el barri “està content” amb la iniciativa municipal, i recorda que la zona “fa molts d'anys que està abandonada”, una situació que qualifica de “lamentable” tractant-se del “centre neuràlgic de Palma”, sobretot tenint en compte que la ciutat aspira a projectar-se com a capital cultural. Vidal va participar en el jurat del concurs d'idees en representació dels veïns i assegura que, malgrat que hi havia propostes “molt bones”, hi va haver un consens “clar” al voltant de la iniciativa guanyadora. Un dels aspectes que més valora és la resolució dels accessos i la connexió entre la part alta i la part baixa de la ciutat, una reivindicació històrica del veïnat. “Jo crec que Palma és l'única ciutat europea que té una comunicació molt deficient entre la ciutat alta i la ciutat baixa”, sosté, comparant la situació amb ciutats italianes o amb Lisboa, on existeixen rampes i ascensors que salven els desnivells.

Vidal recorda que les escales mecàniques fa anys que no funcionen i que l'aparcament presenta barreres arquitectòniques que obliguen a pujar “l'equivalent a dos pisos caminant”, cosa que considera inacceptable en ple segle XXI. En aquest sentit, creu que el projecte “resol molt bé l'ascens” en incorporar rampes i ascensors que permetrien accedir-hi sense obstacles des de la Rambla o el Born. No obstant això, admet que el pla és “molt ambiciós, molt atrevit, innovador” i que genera inquietuds entre alguns residents. Hi ha veïns que temen l'impacte estructural de la gran obertura prevista a la plaça, atès que sota el paviment hi ha les bigues de l'aparcament, i d'altres que opinen que n'hi hauria prou amb “una rentada de cara molt a fons” en lloc d'una intervenció d'aquesta envergadura. Carme assumeix que les obres seran llargues i molestes, però insisteix que “el que s'ha de mirar és el bé de la ciutat” i que resulta “increïble” que el deteriorament s'hagi prolongat tants d'anys.

Hi ha veïns que temen l'impacte estructural de la gran obertura prevista a la plaça, atès que sota el paviment hi ha les bigues de l'aparcament, i altres que opinen que n'hi hauria prou amb "una rentada de cara molt a fons" en lloc d'una intervenció de tal envergadura

Historiadora de l'art de formació, també contextualitza la plaça en una tradició urbanística més àmplia. Recorda que la Plaça Major és fruit de la desamortització i que, per construir-la, es va destruir part de la trama medieval, i assenyala que, amb tot just 3.000 metres quadrats, és “la més petita” si es compara amb altres places majors espanyoles. Per a ella, el debat actual no pot deslligar-se d'aquella història: la plaça ha estat sempre un espai forçat per decisions polítiques i urbanístiques, i ara torna a situar-se al centre d'una discussió sobre com s'ha de relacionar Palma amb el seu passat i amb el seu futur.

Dèficits estructurals

Mentrestant, l'arquitecta Cristina Llorente, directora d'Arquitectives i membre del col·lectiu Palma XXI, integrat per historiadors, geògrafs, arquitectes i urbanistes, recorda que el 2020 el seu equip va coordinar el procés participatiu impulsat per l'anterior equip de govern amb l'objectiu de definir els usos futurs de les galeries i el paper de la Plaça Major a la ciutat. En declaracions a aquest diari, explica que aquell procés va recollir demandes que durant anys havien formulat associacions veïnals i entitats socials: obrir les galeries a l'exterior, introduir usos culturals i socials, millorar la connexió amb l'entorn i, sobretot, recuperar la Plaça Major com a lloc de trobada ciutadana i no únicament com a escenari orientat al turisme. En un context d'emergència climàtica, afegeix, una gran superfície dura, sense ombra ni espais d'estada, té poc sentit com a espai de relació contemporani.

Llorente subratlla que aquell treball participatiu va quedar durant anys en una fase preliminar i que desconeix fins a quin punt va ser incorporat a les bases del concurs d'idees convocat posteriorment. També insisteix que convé ser prudent a l'hora de valorar l'avantprojecte guanyador, atès que es tracta d'un concurs d'idees i que, segons la seva experiència, entre la proposta premiada i el projecte finalment executat sol haver-hi diferències substancials a causa d'ajustos normatius, tècnics i pressupostaris.

Amb tot, considera que, des del punt de vista urbà, l'obertura de les galeries mitjançant grans buits i graderies que introdueixin llum i ventilació pot ser una resposta raonable a un dels principals problemes actuals: el caràcter fosc i poc amable de l'espai subterrani. No obstant això, adverteix que aquesta operació també transforma la imatge tradicional de “plaça major” com a gran esplanada porticada i recorda que el model històric —hereu de processos de desamortització i, en el cas de Palma, construït sobre l'antic convent de Sant Felip Neri i les dependències de la Inquisició— presenta avui greus dèficits funcionals.

En relació amb l'impacte social, Llorente emmarca el debat en la tensió clàssica entre millora urbana i gentrificació. Al seu parer, deixar que els espais es degradin per evitar la revalorització no és una solució, però tampoc no ho és intervenir sense acompanyar la reforma amb polítiques públiques que esmorteixin els efectes del mercat. Assenyala que existeixen eines —com l'aplicació de la Llei estatal d'habitatge per limitar els preus, l'exercici del dret de tanteig i retracte o la compra pública de locals per destinar-los a comerç de proximitat— que poden modular la velocitat i l'agressivitat dels processos de substitució social.

Més enllà del cas concret de la Plaça Major, l'arquitecta qüestiona la proliferació de grans projectes urbans deslligats d'una estratègia global de ciutat. Considera que Palma arrossega problemes estructurals, especialment a l'Eixample, que no estan sent abordats, i defensa una combinació d'intervencions estratègiques amb actuacions d'“acupuntura urbana” més petites i contínues. En aquest sentit, adverteix del risc que concursos ambiciosos es converteixin en anuncis de gran impacte mediàtic però de difícil execució si no compten amb suport pressupostari suficient.

Amb tot, Llorente reconeix encerts en la proposta guanyadora, especialment en la reformulació de la façana cap a la Rambla i en la intenció d'introduir llum i activitat a les galeries, un potencial fins ara desaprofitat. La seva conclusió és matisada: la intervenció pot corregir dèficits evidents de l'espai actual, però el seu abast real dependrà tant de com es materialitzi tècnicament com de les polítiques urbanes i socials que l'acompanyin.

Un altre dels col·lectius que s'ha pronunciat sobre l'avantprojecte guanyador és l'Associació d'Amics del Ferrocarril. El seu president, Miquel Àngel Riera, expressa el seu “suport” a la proposta, però considera que la reforma no pot limitar-se a la superfície, sinó que ha d'incorporar els vestigis històrics que travessen el subsòl de la plaça, com el túnel del ferrocarril, testimoni de gairebé un segle de mobilitat, guerra i successives transformacions urbanes. A dia d'avui, sosté l'entitat, aquesta infraestructura “seria perfectament accessible i visitable” des de la sortida del port, sota les muralles, fins als aparcaments de la Plaça Major, així com en el tram que connecta amb el Mercat de l'Olivar.

També ARCA, la principal entitat de defensa del patrimoni a Balears, valora positivament diversos aspectes de la proposta, com la creació de nous espais d'estada en diferents nivells, l'entrada de llum natural a la planta subterrània —on s'ubicarà el centre d'interpretació— i la millora de l'accessibilitat per a vianants des de la Rambla. No obstant això, adverteix que el projecte, tal com ha estat presentat, ignora elements patrimonials existents que considera essencials. Entre aquests esmenta el túnel ferroviari i les històriques casetes de la Costa des Teatre, amb més d'un segle d'antiguitat, la conservació i integració de les quals figuraven en les bases del concurs.

L'entitat reclama que ambdós elements s'incorporin “sí o sí” al projecte definitiu i alerta, a més, que la connexió prevista amb la Rambla no hauria d'implicar la pèrdua de cap fragment d'aquest passeig històric, cosa que, segons la seva interpretació dels plànols, podria produir-se. ARCA confia que l'Ajuntament atengui aquestes peticions, que considera un valor afegit per a la intervenció, i assenyala que les paraules del batle durant la presentació, en les quals va garantir la conservació dels elements patrimonials, contribueixen a generar una certa tranquil·litat.