Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PP afronta las europeas con seis puntos de ventaja sobre el PSOE
Crónica - Milei asalta la campaña de las europeas como necesita el PSOE
Opinión - Lo que el PP llama patriotismo. Por Esther Palomera

La tala de 200 pins: la nova polèmica que sobrevola l'hotel que va allotjar a Chaplin i al Dalai Lama a Mallorca

Vistes de l'antic Hotel Formentor, envoltat de pinedes

Esther Ballesteros

Mallorca —

0

“Tot el que envolta el tema de Formentor és estrany i escandalós, sobretot l'hotel. És un escàndol darrere l'altre”. Amb aquestes paraules, el batle del municipi mallorquí de Pollença, Martí March (PSIB-PSOE), al·ludia el 2022 -llavors des de l'oposició- a la polèmica reforma de l'històric hotel que, des de la seva fundació el 1929, va allotjar magnats, empresaris, artistes, escriptors, actors, científics, toreros i princeses. Hi van passar des de Winston Churchill, Audrey Hepburn o Charles Chaplin fins al Dalai Lama. Convertida en la primera gran aventura hotelera de l'illa i posteriorment en un dels fòrums literaris més rellevants, ja res no és igual des que l'establiment canviés de mans el 2020: el grup Barceló el va vendre, juntament amb els terrenys on s'ubica, a un fons d'inversió andorrà, Emin Capital, per 165 milions d'euros.

El que inicialment havia de ser una reforma per valor de 25 milions d'euros, dirigida a transformar l'icònic edifici en un hotel de luxe explotat pels hotelers Four Seasons, s'ha acabat transfigurant en una demolició integral de l'immoble, reconstruït des de zero sense la llicència pertinent per a això, cosa que ha fet saltar les alarmes entre les entitats ecologistes i el mateix Ajuntament de Pollença. Ara, una altra controvèrsia se suma a les que ja acumula l'hotel: la propietat dels solars ha reclamat que es faci la tala massiva de fins a 200 pins -una de les principals senyes d'identitat de l'illa- que envolten l'establiment.

Immobiliària Formentor SA, propietària dels terrenys, va sol·licitar a principis d'aquest any autorització per tirar a baix els 200 arbres, distribuïts en una àrea de 11.080 metres quadrats. L'empresa al·lega que la seva intenció passa per reduir els riscos d'incendis forestals com a conseqüència de l'elevada concentració de pins, cosa que, segons la seva opinió, posa en perill la urbanització. A l'informe, l'entitat apuntava a l'elevada densitat de la pineda, a la discontinuïtat del sotabosc ia l'estat en què es troben els exemplars a causa de les plagues dels perforadors.

“Bastaria podar la meitat dels pins”

Per això, un dels primers passos que va fer la promotora va ser posar-se en contacte amb el Govern balear, tot i que aquest no té competències a la zona en tractar-se de sòl urbà i no forestal, per això és l'Ajuntament el que ha de dirimir sobre això. Tot i això, el servei d'agents de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural va elaborar un document -“en cap cas una autorització”, com precisa el text- en què es descriuen les consideracions tècniques que haurien de regir els treballs de poda , com la necessitat que hi hagi cinc metres de distància entre els exemplars. En el seu informe, l'Executiu considera recomanable la tala de 200 pins atès que aquests suposen un 27% dels arbres existents allà.

Des de l'Associació Balear de l'Arbre, el seu tècnic Antonio Calafell assenyala, no obstant això, que la franja de seguretat prevista en el projecte -la separació entre arbreda i l'edifici- supera els 30 metres establerts per la normativa per a evitar riscos forestals, per la qual cosa considera excessiva la taxa de 200 exemplars. “Amb aquesta mesura, potser podant 100 arbres ja se solucionaria i es compliria amb el fixat per a les franges de protecció. Almenys la meitat del que s'està plantejant”.

En un informe no vinculant, el Govern balear considera recomanable la tala de 200 pins atès que aquests suposen un 27% dels arbres allí existents. Ara és el Ajuntament de Pollença el que ha de decidir sobre aquest tema

La propietària del terreny defensa el seu compromís amb l'entorn

Per part seva, Inmobiliaria Formentor SA, l'objecte social de la qual és l'explotació de la finca en matèria hotelera, forestal, urbanística i agrària, incideix que el propòsit de la tala passa per retirar prioritàriament les espècies afectades per les plagues Tomicus sp i Orthotomicus sp, així com aquelles que han estat enderrocades pel vent o presenten problemes d'ancoratge, representant un potencial perill per als residents i visitants de Formentor“. Així mateix, al·leguen que l'actuació també té com a objectiu afavorir el creixement i desenvolupament de les espècies autòctones presents al terreny, com les oliveres, ullastres i altres espècies protegides.

“El compromís del Projecte Formentor amb la preservació de l'entorn que l'envolta ha estat primordial des dels seus inicis, especialment en la gestió forestal. Des de la nostra participació inicial, hem enfocat considerables esforços en la recuperació dels tallafocs i altres mesures preventives contra incendis a la finca”, assevera l'entitat en un comunicat remès a elDiario.es. En aquest sentit, recalca que la sol·licitud d'intervenció a la finca arbreda d'una zona dins de la parcel·la hotelera exemplifica els “esforços en la prevenció d'incendis” per part d'Inmobiliaria Formentor SA.

Per part seva, l'enginyer forestal i excap del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Govern balear, Luis Berbiela, al·ludeix, en declaracions a aquest mitjà, als elevats riscos d'incendi forestal en un escenari de prolongació de les sequeres i unes temperatures “absolutament extremes fos de temporada”. “Un foc que surti d'un entorn urbà pot generar una pertorbació greu en el medi ambient, però també pot succeir a l'inrevés, que un incendi en un bosc provoqui una tragèdia humana”, adverteix Berbiela, qui apel·la a l'adopció de solucions que, d'una banda, evitin una deterioració ambiental i, per un altre, garanteixin la seguretat dels ciutadans. “I això no s'aconsegueix amb més avions d'extinció o més mànegues, sinó mitjançant prevenció, anticipant-nos a l'emergència i al perill”, afegeix.

Berbiela, qui, entre altres càrrecs, ha estat director adjunt del Parc Nacional de Doñana i responsable de la gestió de la Reserva Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, assenyala que durant molt de temps va romandre arrelada la creença que “la millor manera de conservar la naturalesa és no intervenir en ella”, però aclareix que aquesta tesi seria aplicable en naturaleses primigènies, no en espais naturals com la Serra de Tramuntana o la pròpia zona de Formentor, reconvertits en “espais culturals” en els quals “la petjada humana està implantada fins i tot en l'últim cingle”.

Intervenir en un 1% del bosc per a salvar el 99%

Per això, considera que l'única manera de conservar els recursos naturals en l'actualitat és anticipar-se a unes condicions que, derivades fonamentalment del canvi climàtic i la pressió social, perquè cada vegada constitueixen un risc no sols per al propi bosc sinó també per a l'hàbitat humà. “L'única manera de treballar és mitjançant petites intervencions d'un 1% per a salvar el 99% del bosc i als ciutadans”, remarca. L'enginyer es mostra així a favor de crear una franja de seguretat entorn de l'hotel per a evitar riscos forestals. Això sí, assevera que “no pot ser qualsevol pi ni pot ser en qualsevol lloc”. “Són coses que cal fer amb tècnica i amb coneixement, es tracta de generar una discontinuïtat horitzontal i vertical en la massa forestal perquè quan un foc vagi arribant al punt en el qual estan les persones, en lloc de tenir cada vegada més intensitat, més potència calorífica i més velocitat, succeeixi a l'inrevés i sigui més fàcil d'apagar”, precisa.

En concret, la Llei 3/2019 Agrària de les Illes Balears estableix, en el cas de les edificacions que es trobin en terreny forestal, l'obligació de crear un perímetre o franja de seguretat d'almenys 30 metres al voltant de l'immoble amb l'objectiu de reduir la quantitat i continuïtat de la vegetació que podria cremar en cas d'incendi. Així mateix, aquesta franja ha de complir uns criteris determinats: que hi hagi una distància mínima de tres metres entre les copes dels arbres, també una distància de tres metres entre les copes i l'edifici, que la poda es realitzi a una altura mínima de tres metres del sòl, que la cobertura arbustiva sigui inferior al 30% i que no hi hagi peus arbustius a menys de tres metres de l'immoble.

Berdiela va publicar en el seu moment un estudi, La posada en valor dels pins i les pinedes de Mallorca: una necessitat ambiental i un repte social, on recorda recorda que el mateix Hotel Formentor va triar la figura d'un pi com a emblema i apunta a l'“incalculable” valor de les pinedes litorals per al turisme balear en general i per al mallorquí en particular. “Podem afirmar que les pinedes a les cales mediterrànies són, per als europeus, la imatge mediterrània equivalent a la dels cocoters de platja del Carib. Són la millor imatge que podem oferir, el principal reclam per atraure'ls cada estiu a Mallorca. Aquest ingent valor turístic de les pinedes no té preu, però sens dubte, seria un greu error no tenir-ho en consideració, ans al contrari, com fan, cada vegada més, totes les empreses i singularment les de serveis, toca preservar i incrementar l'estimació a aquesta magnífica marca que ens caracteritza i que posa en valor l'oferta turística mallorquina”, afegeix.

L'enginyer de muntanyes al·ludeix, així mateix, al paper dels pins davant les conseqüències que preveuen derivar-se del procés d'escalfament global per al conjunt de la conca mediterrània i en particular per a les Balears. Entre aquests efectes, vaticina que els processos de desertificació es podran accentuar, “pot ser que en un futur no tan llunyà”, i les condicions de xericitat, en cas d'extremar-se, afectaran directament els boscos de les illes.

En aquest escenari, Berbiela subratlla que els pins resulten una eina “molt eficaç” per mitigar aquests efectes “no només per la seva capacitat per capturar carboni, donat el seu ràpid creixement, sinó també per la plasticitat que els permet situar-se en espais pluviomètricament i ecològicament tan diferenciats, des de l'entorn de Lluc (Serra de Tramuntana) al litoral des Trenc (Campos)”. “La seva provada eficàcia a suportar condicions meteorològicament difícils permeten assegurar que el potencial de les pinedes contribuirà en el futur a pal·liar els efectes que el canvi climàtic pugui suposar per al medi ambient i, especialment, el benestar dels habitants de Mallorca”, conclou.

Etiquetas
stats