Unes 10.800 persones podrien acollir-se a la regularització extraordinària a Balears: “És bo per a tota la societat”

Unes 10.800 persones podrien acollir-se a les Balears, almenys en una primera fase, al procés de regularització extraordinària de migrants pactat per Podem i PSOE i aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres. Es tracta dels expedients que actualment es troben oberts a Estrangeria per arrelament sociolaboral, un procediment que exigeix acreditar dos anys de permanència a l'Estat.

Així ho ha explicat el delegat del Govern central a les Balears, Alfonso Rodríguez, qui ha assenyalat que aquesta xifra no inclou les persones sol·licitants de protecció internacional, que es regeixen per altres vies administratives. “Caldrà veure l'abast real i això ens ho aniran donant les dades. A finals de juny tindrem la totalitat de les demandes”, ha indicat en roda de premsa.

Rodríguez ha defensat la regularització extraordinària com una eina d'abast social i econòmic, en considerar que permet aflorar situacions laborals precàries i dotar d'estabilitat sectors amb alta dependència de mà d'obra estrangera. En aquest sentit, ha subratllat que la mesura “és bona per a tota la societat” atès que reforça els drets i les obligacions dels treballadors, ofereix seguretat jurídica a les empreses i contribueix a reduir l'economia submergida, un fenomen especialment rellevant en territoris amb forta activitat estacional com les Balears. “Beneficia els treballadors, que guanyen en drets i obligacions, beneficia les empreses, que guanyen en seguretat jurídica, i serveix en la lluita contra l'economia submergida”, ha subratllat.

El representant de l'Executiu central a les illes ha qualificat a més la iniciativa com a “valent” i ha subratllat l'impacte que pot tenir en sectors clau de l'economia balear que arrosseguen des de fa anys problemes estructurals de manca de mà d'obra. Entre ells, ha citat les cures, l'hoteleria i el sector primari, àmbits en els quals la regularització pot contribuir a estabilitzar plantilles i reduir la precarització laboral.

Davant les crítiques de la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), qui ha asseverat que la mesura contribuiria a un “nou efecte crida” a les Balears, Rodríguez ha rebutjat aquest extrem, acusant la líder balear de mantenir un discurs contradictori: “No és un efecte crida, és una resposta a persones que ja són aquí. No crides a ningú. Vincular-ho a un suposat efecte crida és desenfocar el tema i no atendre la realitat”.

En aquest sentit, ha recordat que el procés té el seu origen en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va ser admesa a tràmit amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris excepte Vox. Rodríguez ha retret al Partit Popular que ara es distanciï d'aquella posició favorable adoptada el 2024 i assumeixi, al seu parer, un discurs condicionat per l'extrema dreta.

Per últim, el delegat del Govern ha recordat que les Balears van tancar l'últim any amb més de 100.000 persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social, de les quals més de 60.000 són de fora de la Unió Europea.