Els diners: el verí silenciós de la societat

Els diners s’han convertit en el motor principal del món actual. Tot gira al seu voltant: decisions polítiques, relacions personals i fins i tot la manera com les persones valoren la seva pròpia vida. Aquesta obsessió desmesurada no només crea desigualtats, sinó que també corromp l’ésser humà i el va buidant de valors essencials.

Quan els diners entren en joc, massa sovint la moral surt per la porta del darrere. Persones que es consideren honestes no dubten a mentir, manipular o trepitjar els altres si això els garanteix beneficis econòmics. L’ambició, disfressada de “progrés” o “èxit”, acaba justificant qualsevol acció, per injusta o cruel que sigui. En aquest context, la dignitat humana queda reduïda a una xifra.

Aquesta corrupció no afecta només els poderosos. També s’infiltra en la vida quotidiana, convertint la competició en norma i la solidaritat en excepció. Es valora més el que una persona té que no pas el que és. Qui no genera diners és vist com inútil, i qui en té molts és admirat sense qüestionar l’origen ni les conseqüències de la seva riquesa.

El preu real d’aquesta obsessió és alt. Es trenquen famílies, s’abandonen amistats i es viu permanentment insatisfet. Els diners prometen llibertat, però acaben esclavitzant. Com més se’n té, més se’n vol, i menys espai queda per a la felicitat, la calma o la consciència tranquil·la.

El més greu és que aquesta corrupció sovint es normalitza. Es diu que “el món funciona així” i s’accepta com a inevitable. Però acceptar-ho és rendir-se. És renunciar a la idea que les persones poden viure guiades per valors i no només per interessos econòmics.

En definitiva, els diners no només compren coses: compren silencis, voluntats i principis. I quan una societat permet això, no és més rica, sinó més pobra humanament.